La gran rotació de docents a les Pitiüses: “Cada any feim de mestres als mestres”

PalmaClaustres de centres educatius integrats per docents nòmades que desitgen tornar a la seva illa —normalment Mallorca. Escoles i instituts amb més de la meitat dels equips formats per interins: gent jove que arriba per fer la seva primera feina, a vegades sense cap contacte previ amb el món educatiu. Aquesta és la realitat de bona part dels centres d’Eivissa i Formentera, on la inestabilitat és la norma i on es treballa al dia, sense possibilitat de projectar més enllà d’un curs perquè no se sap quins docents hi haurà ni si estaran compromesos amb allò que s’hi està decidint.

Un dels factors a tenir en compte és l’impacte en l’alumnat, que s’ha acostumat a no construir vincles sòlids amb els seus mestres perquè sap que, tal vegada, l’any vinent —o fins i tot al cap d’uns mesos— ja no hi seran. Hi ha professors que renuncien perquè no poden viure dignament a causa dels problemes d’habitatge que assolen les Pitiüses o que, quan poden, tornen a la seva illa.

“De 94 places que tenim, només són fixes una trentena llarga”, explica Jaume Ferrer, director de l’IES Marc Ferrer, l’únic institut de Formentera. “Feim la tasca del dia a dia, però se’ns fa molt difícil iniciar cap projecte estable ni consolidar processos. Ara hem començat el pla lector perquè hem detectat mancances en la comprensió. Però som conscients que estam formant equips dels quals més de la meitat d’integrants partirà”, lamenta. Tot plegat es trasllada a l’organització del centre, que cada any ha de canviar coordinadors de comissions, caps de departament i tutors.

La figura del tutor és clau, perquè és qui millor coneix l’alumnat i les famílies. “Moltes vegades planificam 40 tutors i, quan ens hi trobam, 22 ja han partit. Hi ha algun grup que té sort i té el mateix professor especialista tres anys seguits”, diu Ferrer. A Formentera, el problema també va lligat a la demografia: només 20 dels 94 (20%) professors de l’institut són d’allà.

L’illa és també un dels exemples més clars de les conseqüències del procés d’estabilització d’interins del 2022 i de les oposicions autonòmiques que es varen fer l’any següent. Molts docents que havien tret plaça es varen veure obligats a desplaçar-se a Eivissa o Formentera, i davant les protestes, Educació va habilitar comissions de serveis perquè no s’haguessin de moure. La conseqüència és paradoxal: “Tenim un 30% de la plantilla que té plaça a la nostra escola i a qui encara no coneixem, perquè fa dos anys que està en comissió de serveis. Un va venir i es va fer alliberat sindical, i altres dos varen venir el primer any i ara han optat a la comissió”, explica Santiago Ramírez, director del CEIP Mestre Lluís Andreu de Sant Francesc.

Docents sense experiència

Els professionals que arriben “de rebot” a les Pitiüses solen tenir poca experiència, però normalment molt d’interès i predisposició. Ara bé, si constitueixen la major part del claustre, la feina es multiplica. “Cada any feim de mestres als mestres. Per sort, enguany hem tingut professors que repeteixen, però si no, cada curs hem d’explicar quin és el nostre projecte a gent que acabarà partint”, lamenta Ramírez. Fa dos anys, 14 dels 29 mestres de l’escola eren novells a qui s'havia de tutoritzar perquè era la seva primera feina.

Molts professionals valoren positivament l’experiència a Formentera: la vida és tranquil·la, el clima dels centres és bo, però l’habitatge ho espenya tot. “Els que poden repetir és perquè negocien amb els propietaris que el setembre puguin entrar al pis fins a l’inici de la temporada següent”, explica el director. Un cas extrem que evidencia la complexitat de la situació és el d’una docent que feia 13 anys que vivia a l’illa i que va decidir marxar després d’haver fet 14 mudances en aquest període.

A Eivissa, la situació també és greu. L’ARA Balears ja va explicar que hi ha professionals que es veuen obligats a dormir al cotxe i dutxar-se en un gimnàs per les dificultats de trobar un lloc on viure. Alguns interins tenen vacants anuals, però d’altres són cridats per substitucions de tres setmanes. No troben casa i un hotel els absorbeix bona part del sou. Molts docents directament no agafen la plaça.

Francisco Tienda, director de l’IES Quartó de Portmany i president de l’Associació de directors d’Ensenyament Secundari i Règim Especial de les Pitiüses, ho resumeix així: “Cada any és més complicat. El curs anterior vaig començar amb entre un 30 i 40% de la plantilla sense cobrir. Enguany, millor. Hi ha especialitats que cobrim amb professors d’altres matèries. És una loteria”.

Aquest context explica, en part, que les Pitiüses tinguin resultats acadèmics substancialment pitjors que la resta d’Illes. “Estam analitzant què va passar a les proves IAQSE, però tenim clar que la inestabilitat del personal, les ràtios i l’increment d’alumnes amb necessitats són determinants”, assenyala Tienda.

A això s’hi suma un fet evident: cada professor té la seva manera d’explicar, d’avaluar i de transmetre i prioritzar continguts. Si un grup té quatre professors d’Història i quatre de Català en quatre anys, s’ha d’adaptar a vuit maneres de fer diferents. El professorat tampoc no té marge per conèixer els alumnes més enllà del traspàs de poders exprés que pugui fer el centre. I hi ha un agreujant: “Quan un professor comença —i més si acaba d’entrar a la docència— prou feina té per adaptar-se i aprendre les dinàmiques d’un centre… imagina si, a més, no és la seva matèria, cosa que passa”, assegura Tienda.

La manca d’efectius genera situacions rocambolesques que afecten el funcionament dels centres. “El Departament de Català de l’IES Isidor Macabich haurà tengut tres caps en tres cursos. Arribava algú nou i l’hi feien. I més: un company meu que impartia Català, però és de Geografia i Història, ara és el cap de Departament de Català al seu centre”, explica Jaume Ribas, docent mallorquí amb oposició, actualment a l’IES Sant Agustí. La manca de docents illencs també ha obert la porta als professionals que no saben català. “A vegades tenen una actitud bona, però d’altres és difícil que s’hi posin”, diu.

La inestabilitat és pràcticament endèmica: “Que tu estiguis quatre anys a Eivissa no vol dir que tinguis la plaça al mateix centre. Pots estar-ne a quatre de diferents”, diu. A Infantil i Primària, això impacta en la continuïtat metodològica. A Secundària, també, però a més complica la presa de decisions sobre editorials i criteris pedagògics, que potser els successors no mantindran.

Professionals per cobertures exprés

Com es combat aquesta situació? Idò com es pot. Després de la pandèmia, a Eivissa i Formentera es va crear un grup de docents “exprés”: uns 15 professionals interins amb vacant anual però sense centre assignat. Han d’anar allà on facin falta per cobrir baixes breus que no surten a tràmit. Aquest n’era l’objectiu inicial, però la manca de personal ho ha pervertit: ara també els envien quan una plaça surt a tràmit i ningú l’agafa. “S’intenta que no canviïs d’escola més de dues vegades per setmana. El màxim que jo he estat en un centre són tres setmanes”, explica María José Ruiz, interina del grup que tornarà a Mallorca quan pugui. Hi té el marit i els fills, i agafa vols cada cap de setmana. Com ella, molts es plantegen l’anada a les Pitiüses com un Erasmus postuniversitari: anar allà, fer punts per pujar a la llista i tornar a casa. Quedar-hi no és una opció. “En dos anys no he estalviat res”, lamenta.

En aquest context, a les darreres oposicions del 2025 per al cos de mestres es varen cobrir només el 40% de les places a Eivissa (40 de 98) i el 37,5% a Formentera (3 de 8), mentre que a Mallorca i Menorca la cobertura va ser del 100% i el 88%, respectivament. De Pedagogia Terapèutica, especialitat clau, es varen cobrir 5 de les 29 places convocades; d’Audició i Llenguatge, un 11% i de Llengua Anglesa, un 22%. Educació Física i Primària varen aconseguir un 66% i Educació Infantil, 12 de 15 places adjudicades. Pere Lomas, delegat de l’STEI a les Pitiüses, recorda que “en el darrer tràmit urgent d’interins del cap de setmana, a les Pitiüses varen quedar el 47% de les places sense adjudicar” i alerta que l’estabilitat del professorat és imprescindible per poder impulsar projectes educatius a mitjà termini.

Les fonts consultades coincideixen en les solucions per intentar canviar la dinàmica: incrementar incentius per ocupar places a les Pitiüses, oferir contractes més llargs i complements salarials més ambiciosos que els actuals per places considerades de difícil i molt difícil cobertura, així com estabilitzar interins, ampliar l’oferta universitària local per retenir talent eivissenc i, especialment, frenar la voràgine residencial. Sense aquestes mesures, molts joves continuaran anant a estudiar fora i quedant-hi, cosa que dificulta la continuïtat docent i l’atenció als alumnes, mentre que la gent de fora hi treballarà de manera forçada i amb el desig de partir. Sense professors estables i amb condicions dignes, els centres són com vaixells a la deriva, que canvien de tripulació cada any. Els alumnes naveguen en aigües inestables, sense referents constants ni projectes consolidats. Tot plegat, llastra la dinàmica educativa d’Eivissa i Formentera.