"Aquí hi ha pèl": L'exdirector de l'IES Josep Maria Llompart compara la imatge de SIAU amb un testicle
El sindicat replica amb ironia que la interpretació de Jaume Salvà els "complau enormement" i reivindica "la llibertat d'expressió"
PalmaL'exdirector de l'IES Josep Maria Llompart Jaume Salvà va enviar una extensa anàlisi del logotip de SIAU, el sindicat que més havia criticat la seva gestió al capdavant del centre. Salvà la va fer arribar a l'organització just després de dimitir, una decisió que acabava amb setmanes de malestar entre els seus partidaris i detractors al claustre de l'institut.
En l'exposició, Salvà assegura que el logotip "fa exactament el que un logo no pot fer: activa una imatge mental que no controles… i ja no hi ha marxa enrere". A continuació, afirma que "abans que 'sindicat' o 'docents', el cervell llegeix una cosa molt més bàsica: una forma orgànica, penjant, amb un apèndix inferior i tres línies sortint de dalt". Segons escriu, "la lectura involuntària és immediata. No és una metàfora subtil ni una abstracció intel·lectual. És anatomia". I conclou: "Si la primera lectura és 'testicle', el missatge institucional ja arriba tard a classe".
L'exdirector també afirma que "les tres línies que surten de la part superior" són "clau" perquè "funcionen com els tres traços de vinyeta que, sense voler-ho, et diuen: 'Aquí hi ha pèl'". Segons afegeix, aquestes línies "no aporten cap idea alternativa; reforcen la lectura corporal". En la seva anàlisi, Salvà escriu que "això és el que mata el logo: no dona pistes per llegir-hi una altra cosa". També considera que "si pretenia ser una 'A' estilitzada, un gest, una persona, un símbol de veu col·lectiva… no hi ha cap estructura que t'hi condueixi" i que "l'abstracció funciona quan és ambigua però orientada. Aquí és ambigua, sí, però orientada cap al lloc equivocat".
Broma involuntària
Pel que fa a la tipografia, sosté que "'SIAU' a sota tampoc fa d'ancoratge" perquè "no dialoga amb el símbol, no el ressignifica, no el domestica". "El resultat és com si el text estigués dient 'no em miris així': assenyala el dibuix, però no el corregeix", afegeix. L'exdirector també escriu que "una identitat visual d'aquest tipus hauria de transmetre claredat, solidesa, confiança, col·lectiu, defensa". En canvi, considera que el logotip "comunica una broma involuntària" i afirma que "el pitjor pecat en disseny no és ser lleig: és ser còmic sense voler-ho. L'humor no està controlat; és el públic qui riu, no l'autor qui ho decideix".
A més, sosté que "en petit, a una signatura de correu, un favicon o una fotocòpia, el símbol se simplifica encara més" i que "es converteix en un pictograma de lavabos com menys pixels tens". El text conclou afirmant que "de moment, el que hi ha és una identitat que, en lloc de representar docents, sembla representar una visita urgent a urologia amb tres línies rectes que ho deixen 'ben subratllat'".
La resposta de SIAU
SIAU va respondre a l'anàlisi amb un escrit en què dona les gràcies a Salvà "per l'interès sostingut en la nostra imatge corporativa" i assegura que els ha "impressionat la capacitat d'anàlisi simbòlica" de l'exdirector. "No havíem conegut ningú que fos capaç d'elaborar una interpretació tan pròxima a la realitat", afirma el sindicat. La resposta continua assegurant que, quan es va crear el logotip, "l'objectiu era encara molt més terrenal, 'antigràfic' i absurd del que vostè descriu". "Veiem que, en l'objectiu nostre, almenys, hi hem encertat de ple, fet que ens complau enormement", afegeix.
El sindicat també agraeix a Salvà que hagi dedicat "el seu valuós temps per dur a terme una anàlisi tan extensa i encertada" i defensa que "la llibertat d'expressió —també la gràfica— forma part de l'ecosistema educatiu" que defensen. Així mateix, assegura que continuarà "centrant els esforços en allò essencial: la defensa dels drets dels que estan a primera línia, inclosos els d'aquells que, d'un dia per l'altre, tornen a les trinxeres: les aules". L'escrit acaba amb una pregunta retòrica: "Què hi pot haver en aquest món més bonic i estètic que poder-se expressar en plena llibertat sense por de patir les represàlies d'aquells que han perdut tota connexió amb la realitat i el dia a dia de la vertadera classe treballadora?".