A Emilia Ferreiro. In memoriam
El món de l’educació i nosaltres en particular estam de dol. El passat dia 26 ens va deixar Emilia Ferreiro, psicòloga, pedagoga, investigadora i escriptora que va canviar la mirada sobre el procés d’adquisició de la llengua escrita i sobre els infants o els adults en vies d’alfabetització.
La Dra. Emilia Beatriz María Ferreiro Schavi va néixer a l’Argentina el 1937 i es va doctorar en Psicologia a la Universitat de Ginebra, sota la direcció de Jean Piaget. Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos premis i set títols Honoris Causa de diverses universitats.
Durant molts anys va viure a Mèxic, on va ser Investigadora Emèrita del Sistema Nacional d’Investigadors i del Cinvestav (Centre d’Investigació i d’Estudis Avançats).
La seva bibliografia és exhaustiva. Algunes de les seves publicacions són: Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño (Ed. Siglo XXI, 1979), juntament amb Ana Teberosky; Nuevas perspectivas sobre los procesos de lectura y escritura, amb Margarita Gómez Palacio (Ed. Siglo XXI, 1997); Alfabetización: teoría y práctica (Ed. Siglo XXI, 1997); Los hijos del analfabetismo (Ed. Siglo XXI, 2000) i Los niños piensan sobre la escritura (Editorial Siglo XXI, 2003).
Les seves descobertes varen representar un abans i un després en la nostra pràctica docent, ja que ens va permetre entendre com els humans arribam a apropiar-nos del llenguatge escrit. En conseqüència, va canviar la vida a les nostres aules.
Ens va ensenyar a escoltar, a observar, a fer bones preguntes per saber en quin moment es troben els infants i poder intervenir-hi millor, per ajudar-los a progressar.
Vàrem canviar mètodes i materials pedagògics per textos reals, textos que trobam i necessitam a la vida quotidiana.
Ens va mostrar com és d’important crear les condicions perquè els infants sentin la necessitat de llegir i escriure, d’escoltar i expressar-se millor, és a dir, a viure el món escrit.
Ens va inculcar, sobretot, la necessitat de no aturar-nos mai d’aprendre, de voler saber més sobre la nostra professió.
Però si hi ha quelcom a destacar és la seva lluita pel dret a l’alfabetització entre els grups socials més desfavorits, com a única solució per sortir de la seva condició.
A Mallorca tinguérem l’ocasió excepcional de comptar amb la seva presència amb motiu de les Jornades sobre llenguatge escrit que tingueren lloc a Palma, organitzades per l’antic ICE (Institut de Ciències de l’Educació) la primavera del 1998. Allà va coincidir amb Ana Teberosky, que ens va deixar el mes de març passat i amb la qual forma part de les mestres que són un punt de referència en la nostra vida professional i personal. Les persones que vàrem tenir el privilegi de compartir aquells dies mai n’oblidarem la saviesa, la humanitat i la generositat.
Gràcies infinites, Emilia, per tot el que ens deixes.Des de Mallorca: Membres de l’Associació Filosofia 3/18 Mallorca, Grup de mestres de l’ESIM (antic Equip de Suport a la Immersió), Equip de mestres del CEIP Es Pont, de Palma, i 15 firmes més
