Una docent canària explica com aconseguir el C1 de català en tres anys: "Encara n'aprenc"

PalmaLara de la Torre és una mestra canària que exerceix a Educació Infantil i Primària a les Balears i ha explicat en un vídeo a les xarxes socials com ha après català en tres anys, un procés que ha culminat en l’obtenció del certificat C1 i que assegura que encara continua. "En primer lloc, em va ajudar molt llegir en català. Al principi em costava, però llegir-ho tot en català em va permetre aprendre molt vocabulari nou i també entendre millor els pronoms febles. A més, em vaig apuntar a un club de lectura i va ser increïble. En segon lloc, vaig començar a utilitzar el català per a tot: a la perruqueria, a l’ajuntament, al supermercat, a les botigues… i sense vergonya, demanant qualsevol dubte que tenia. I el més important per mi ha estat anar a classe. Això m’ha ajudat a tenir una bona estructura i una bona gramàtica. I així és com he après català, tot i que encara en continu aprenent.”

En un altre vídeo de la setmana passada, De la Torre també va defensar el valor del coneixement de la llengua en l’àmbit educatiu: "Tenc un C1 de català. Després de tres anys vivint aquí, de molt d’esforç, d’hores d’estudi, de molta paciència… finalment tenc el C1 de català i ho puc dir ben orgullosa. Exigir que els mestres coneguin la llengua del lloc on fan classe no és un obstacle: és una mostra de respecte cap a la cultura, cap a les famílies i cap als infants”, va argumentar.

Docents sense català

Totes dues publicacions arriben en un context de debat polític a les Balears després de l’acord entre el PP i Vox per modificar el requisit de català en determinades places docents considerades de difícil cobertura. Segons aquest pacte, ja plasmat en la nova Llei òmnibus, el requisit lingüístic es flexibilitza en aquelles vacants on hi ha més dificultat per trobar professorat, especialment en determinades especialitats i centres del sistema educatiu balear. El plantejament permetrà l’accés inicial al funcionariat docent sense acreditar el català, amb la possibilitat d’obtenir aquesta acreditació un cop incorporats a la plaça. Durant aquest període, els docents no tindrien destinació definitiva fins a complir el requisit lingüístic.

El Govern i els grups que donen suport a la mesura argumenten que l’objectiu és garantir la cobertura de totes les aules davant la manca de professorat en determinades àrees i territoris, especialment en un context de dificultats per trobar especialistes. En paral·lel, diversos sectors educatius, sindicats i entitats socials han expressat preocupació per l’impacte d’aquesta flexibilització, ja que consideren que pot afeblir la presència del català a l’escola i dificultar la normalització lingüística. Defensen que el coneixement de la llengua pròpia del territori és clau per a la cohesió educativa i per garantir la igualtat d’oportunitats de l’alumnat. El debat torna així al centre de la política educativa balear, entre la necessitat de cobrir places docents i la defensa del català com a element de cohesió dins l’aula.