Concerts de 10 anys i acomiadaments pagats amb fons públics: el nou gir del Govern cap a l'escola privada

PalmaConcerts garantits durant deu anys, més estabilitat, la possibilitat de destinar recursos de tots a millorar edificis i que l'Administració assumeixi part de les indemnitzacions per acomiadaments del professorat. Aquestes són algunes de les principals novetats de l'esborrany del nou decret de concerts educatius que tramita la Conselleria d'Educació, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, i que consolida el gir del Govern cap a la concertada. Un document d'anàlisi del PSIB sosté que bona part d'aquests canvis reforcen la posició de la concertada dins el sistema educatiu i planteja dubtes sobre l'encaix d'algunes mesures amb la LOMLOE, la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE) i la Llei d'Educació de les Illes Balears (LEIB).

De sis a deu anys

La modificació més significativa és l'ampliació de la durada dels concerts educatius. L'article 4 fixa que els concerts de segon cicle d'Infantil, Primària, ESO, Batxillerat, Formació Professional i Educació Especial tindran una vigència de deu anys, quatre més que els sis previstos en el decret vigent. Es tracta d'un dels principals objectius del sector de l'escola concertada, que des de fa anys reclamava més estabilitat.

El document del PSIB, en canvi, sosté que un concert de deu anys redueix la capacitat de l'Administració per adaptar la xarxa educativa als canvis demogràfics. Segons aquest document, una vegada concertades les unitats durant una dècada, serà més difícil reorganitzar l'oferta pública si baixa la natalitat, si canvien les necessitats d'escolarització o si Educació decideix reforçar la xarxa pública en un determinat municipi. Els autors consideren que aquesta previsió podria entrar en tensió amb el principi de planificació educativa recollit tant a la LOMLOE com a la LEIB.

Més estabilitat per a la concertada

L'esborrany també reforça diversos drets dels titulars dels centres concertats. Entre d'altres, regula el dret a participar en els processos d'admissió en igualtat de condicions amb els centres públics, a sol·licitar modificacions del concert i a demanar-ne la renovació quan finalitzi el període de vigència. El decret no estableix que aquesta renovació sigui automàtica, però sí que sistematitza aquests drets dins la nova regulació. Per als socialistes, aquest conjunt de mesures consoliden la continuïtat dels centres concertats dins la xarxa sostinguda amb fons públics i reforcen el seu pes estructural dins el sistema. També lamenten que el text no recordi expressament el caràcter complementari que la legislació atribueix a la concertada respecte de la xarxa pública.

Una altra de les qüestions més controvertides és la regulació de les necessitats d'escolarització. El decret permet que la Conselleria autoritzi noves unitats (aules) concertades quan hi hagi una demanda que no es pugui cobrir amb les places disponibles. Tot i que el text no dona preferència explícita a la concertada davant la construcció de nous centres públics, el PSIB interpreta que afavoreix l'ampliació dels concerts per respondre a l'augment de la demanda, en lloc de prioritzar el creixement de la xarxa pública, tal com estableix la LEIB.

Aquesta interpretació s'emmarca també en la línia política que el Govern ha defensat des de l'inici de la legislatura. En diverses intervencions al Parlament, el conseller d'Educació, Antoni Vera, va fixar la posició de l'Executiu: "No construirem places públiques allà on n'hi hagi de concertades", va dir, en una afirmació que va generar una forta contestació entre sindicats i entitats en defensa de l'escola pública.

Aquest posicionament també s'ha reflectit en altres decisions adoptades durant la legislatura, com la concertació massiva de places del primer cicle d'educació Infantil (0-3 anys). A més, els dos primers cursos complets del Govern del PP (2024-2025 i 2025-2026) han coincidit amb una evolució desigual de la matrícula: mentre la xarxa pública ha perdut alumnat (i no poc), la concertada n'ha guanyat. Sense que el decret ho expliciti, aquest context ajuda a entendre per què els defensors de la pública interpreten la reforma com una passa més dins una estratègia orientada a consolidar el pes de la concertada.

Recursos públics per a edificis privats

Si l'ampliació dels concerts a deu anys és el principal canvi del decret, el nou règim econòmic concentra les mesures més polèmiques. El text permet destinar romanents dels mòduls d'altres despeses i personal complementari al manteniment i la millora dels centres. Les al·legacions alerten que això pot revalorar patrimoni privat amb recursos públics i afavorir formes de lucre indirecte incompatibles amb la gratuïtat de l'ensenyament. Una altra de les principals novetats és que, en determinats supòsits, Educació assumirà el cost de les indemnitzacions derivades d'acomiadaments o altres extincions contractuals del professorat.

Per als socialistes, aquesta és una de les concessions més importants del decret. Sostenen que la normativa estatal finança els salaris i les despeses de funcionament dels centres, però no les indemnitzacions per acomiadament. Per això qualifiquen la mesura de "socialització dels riscos empresarials", ja que és el titular del centre que acomiada el docent, però és el Govern que n'assumeix el cost. També rebutgen que es financi la indemnització quan sigui el mateix treballador que extingeixi el contracte per una modificació substancial de les seves condicions laborals.

El decret també introdueix modificacions en la regulació del personal docent. Entre altres aspectes, permet que, de manera excepcional, els centres concertats puguin contractar provisionalment professors que encara no compleixin tots els requisits acadèmics exigits, sempre que acreditin que no és possible cobrir la plaça amb un docent que sí que els reuneixi.

Les al·legacions socialistes consideren que aquesta flexibilització podria entrar en conflicte amb la normativa estatal sobre titulacions del professorat i generar un tracte diferenciat respecte dels centres públics. També qüestionen les excepcions previstes per als tècnics d'educació Infantil i els terminis per acreditar determinats requisits lingüístics, perquè entenen que rebaixen les exigències aplicables als centres sostinguts amb fons públics.

Més enllà d'aspectes tècnics

Més enllà dels canvis concrets, el nou decret reflecteix la visió que el Govern del PP té del sistema educatiu: una escola concertada amb uns drets cada vegada més equiparables als de la pública. En drets, la distància s'ha escurçat prou (més dotacions, millores salarials, declaracions d'interès autonòmic per a millores a centres concertats, etc.). En deures, però, la desigualtat és del tot evident. En són exemples les quotes que molts concertats cobren com si fossin obligatòries, amb preus inassumibles per a moltes famílies i l'obligació de comprar els llibres de text i els uniformes a través del mateix centre, una pràctica que la normativa vigent prohibeix. La diferència en deures també es fa evident en la distribució de l'alumnat nouvingut i estranger, que tradicionalment acaba majoritàriament a la pública.

El futur decret de concerts consolida aquest model i dona continuïtat a la política educativa desplegada pel Govern durant la legislatura. Més que un simple canvi normatiu, confirma una aposta per reforçar el paper de la concertada dins el sistema educatiu. El debat, en el fons, és de model: fins a quin punt els recursos públics han de continuar reforçant una xarxa privada que, malgrat estar sostinguda amb doblers públics, no assumeix les mateixes obligacions que la pública.