Crisi a les oposicions docents 2025: "La xifra de places desertes i de suspesos hauria d'encendre les alarmes"

PalmaLa manca de docents és un dels principals problemes del sistema educatiu de les Illes, que se suma a l’increment de l’alumnat i de les seves necessitats. A les oposicions del 2025 per al cos de mestres només s’ha cobert el 55% de les places, segons les dades del sindicat SIAU. Ara bé, la diferència entre illes és abismal. S’han cobert el 100% de les de Mallorca (8); el 88%, de les de Menorca (32), però només el 40% de les d’Eivissa (40 de 98) i el 37,5% de les de Formentera (3 de 8). Només el 43% de les places de mestres que s’ha tret a les Pitiüses han aconseguit un titular.

A Eivissa, hi ha especialitats amb una situació especialment desoladora. És el cas de Pedagogia Terapèutica, una disciplina imprescindible per a l’atenció d’infants amb necessitats educatives especials (NESE i NEE). Es varen treure 29 places i se n’han concedit cinc. La situació és encara pitjor a Audició i Llenguatge, amb una cobertura de l'11%. Per damunt s’hi situa Llengua Anglesa (22%), Educació Física (66%), Educació Primària (66% de les places adjudicades) i Educació infantil, amb 12 de les 15 places ja adjudicades.

A Formentera, tot i que l’impacte global pot semblar menor perquè es requereixen menys efectius per raons demogràfiques, no ho és pas. Només s’ha cobert la plaça d’Audició i Llenguatge i les dues de Primària. Han quedat desertes la d’Infantil, les tres de Pedagogia Terapèutica i la d’Anglès. Cal recordar que tant Formentera com Eivissa tenen greus problemes d’habitatge, un context que dissuadeix aspirants d’altres illes a presentar-s’hi: si treuen la plaça, hi han d’estar dos anys consecutius fins a poder demanar el trasllat. Per fer menys feixuc el trasllat, la Conselleria ha incorporat els complements de difícil i molt difícil cobertura.Les Balears, líders en manca de professors

La situació de la docència de Secundària també és negativa. Les Balears són la comunitat autònoma on més places han quedat desertes: el 53,24%, 30 punts més que la mitjana estatal del 23,48%, segons dades de CCOO. A l’altre extrem de la taula s’hi situen Extremadura (5,02%) i Catalunya (5,25%). El sindicat també aporta les xifres d’aprovats a les oposicions d’enguany a les Illes. Només han passat el tall el 42% dels aspirants a tots els cossos docents (FP, Escoles d’Idiomes, Mestres, Secundària, Arts Plàstiques i Disseny i Música i Arts Escèniques). En el cas del cos de mestres, han aprovat el 41,92% dels candidats mentre que a Secundària ho han fet el 40,45%.

Segons SIAU, "la xifra de places desertes i de suspesos hauria d'encendre les alarmes", diu el secretari general, Joan Crespí. “Lluny de ser una sorpresa, no és més que la conseqüència d’anys de menyspreu i abandonament per part de l’Administració cap als professionals de l’educació", continua. “El problema no és, com alguns voldran fer creure, que no hi hagi prou aspirants qualificats. El problema real és que Educació ha convertit la docència en una professió cada cop menys atractiva. La sobrecàrrega de feina, la manca de respecte per la llibertat de càtedra, la burocratització extrema, les males condicions econòmiques i l’intrusisme funcional són només alguns dels símptomes d’una política educativa que maltracta els seus treballadors”, explica Crespí, a més de remarcar que “el malestar no és exclusiu del col·lectiu interí". "El més greu és que fins i tot funcionaris de carrera ara abandonen o ni es plantegen accedir a una plaça fixa de per vida dins l'educació pública”, lamenta el sindicalista.

Entren en joc els interins

Amb tantes places que queden sense propietari, la figura dels interins esdevé bàsica perquè la Conselleria d’Educació pugui atendre les necessitats de personal dels centres educatius. En els primers tràmits d’estiu, s’han adjudicat el 98,5% de les places docents vacants per al curs 2025-2026. En el tràmit urgent es varen donar 131 places de les 186,5 que havien quedat pendents en el primer dels processos. Per illes, es varen adjudicar 59,5 places a Mallorca; 17, a Menorca; 44,5, a Eivissa, i 10, a Formentera. En total, s’han cobert 2.408 places de les 2.464 ofertes. Si es consideren tots els processos d’adjudicació de juliol, la xifra total puja a 4.064 places adjudicades d’un total de 4.127,5.

Com cada any, el problema arribarà amb el curs començat, quan les borses d’interins tinguin especialitats sense recanvis. Si el titular d'una plaça es posa malalt, ningú el podrà cobrir, una situació que es va donar el curs passat al CEIP Es Moli d’en Xema, entre altres casos: els alumnes de tercer i quart no varen tenir mestre d’Anglès durant dos mesos. Les matèries més afectades per la manca de docents es concentren especialment a Secundària i són, entre d’altres, Matemàtiques, Física i Química, Biologia, però també Grec, Llatí, Català i Castellà.

Per pal·liar la manca de docents, Educació ha engegat diverses mesures, algunes polèmiques i pactades amb Vox, com l’exempció temporal del requisit de català als docents que ocupin places de molt difícil cobertura. La decisió va provocar la resposta de la comunitat educativa en defensa de l’escola en la llengua pròpia. Amb aquesta mesura el Govern ha donat cobertura legal a una situació que existia a la pràctica i contravenia la normativa vigent: enguany han arribat especialistes a escoles i instituts, no només sense el requisit, sinó amb un desconeixement de la llengua catalana.

 La Conselleria també ha ampliat el ventall de graus universitaris que habiliten per accedir a la borsa d’interins. S’han agrupat tots els títols en àmbits de coneixement (Ciències Socials, Humanitats...). Això obre la porta que un treballador social pugui impartir classes d’Organització i Gestió Comercial, per exemple. Els experts consultats consideren que aquesta màniga ampla per cobrir totes les places posa en risc la qualitat educativa, especialment a les Pitiüses, on hi ha centres amb mig claustre que és interí. “Per fer classe, s’han de dominar els sabers bàsics de la matèria que impartiràs. Però també és imprescindible dominar la didàctica, saber què explicar, com explicar-ho i fer-ho interessant per als alumnes”, diu Antoni Salvà, coordinador del Col·legi de Docents de les Illes Balears. “Si la primera pota ja falla, què farà la segona?”, es demana. “Anam cap a un empitjorament clar de la qualitat educativa”, sentencia.

En els casos esmentats, i en els que afecten altres assignatures, es tracta de formacions que no tenen res a veure a priori amb allò que s'ha d'ensenyar als estudiants. És per això que Educació demana que els aspirants acreditin haver cursat 30 crèdits universitaris, entre assignatures de formació bàsica i obligatòries, relacionats amb la matèria a impartir. Així i tot, els sindicats han denunciat que es pot donar el cas que algú sense cap coneixement previ imparteixi una assignatura, un fet que, remarquen, afecta la qualitat de l’educació.