El col·lectiu LGTBIQ+, invisible a la majoria dels centres educatius de les Balears
La memòria de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar evidencia el contrast entre el creixement dels plans d’igualtat i la baixa implantació d’accions sobre diversitat afectivosexual
PalmaNomés un 31,5% dels centres educatius de les Balears treballen de manera específica la visibilització del col·lectiu LGTBIQ+, segons consta a la memòria del curs 2024-2025 de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (Convivèxit) –dades del 2023-2024. L'estudi confirma que, malgrat els avenços en matèria de coeducació, l’atenció a la diversitat afectivosexual i de gènere continua sent minoritària als centres. La xifra suposa una millora respecte del 17,7% del curs 2020-2021, però queda lluny dels percentatges d’altres actuacions vinculades a la igualtat. Més del 90% dels centres celebren el 8 de març, Dia internacional de les dones, i entre un 80% i un 85% commemoren el 25 de novembre (Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones). La visibilització de referents femenins és també present en més del 90% dels centres els darrers cursos.
El material que arriba a les escoles per treballar la igualtat de gènere és constant i, gairebé sempre, se centra en la relació home-dona. “Quan s’acosten dates com el 8-M o el 25-N, el correu s’omple de propostes d’editorials, entitats i de l’Administració, que ens ofereixen dinàmiques i activitats a fer. No passa el mateix amb les dates clau de reivindicació dels drets del col·lectiu LGTBIQ+”, explica Joana Maria Mas, presidenta de l’Associació de Directors d’Infantil i Primària de Mallorca. “És clar que es treballen els drets i la igualtat de les persones del col·lectiu LGTBIQ+, però d’una manera transversal entre totes les matèries", afegeix.
La situació és encara més complexa a Secundària. “Al meu centre ho tractam, però ens trobam amb barreres: els missatges de les xarxes socials arriben als alumnes amb idees fetes, i aquests temes es converteixen en tabú. Fins i tot hi ha famílies que no volen que se’n parli. Hi ha una polarització clara entre alumnes molt favorables al col·lectiu i altres completament contraris”, exposa, per la seva banda, Joan Ramon Xamena, president de l’Associació de Directors de Secundària de Mallorca.
Salt estructural
La memòria de Convivèxit constata un avenç notable en matèria de coeducació. El 93% dels centres tenen un Pla d’Igualtat i Coeducació (PIC) aprovat (83,1%) o en procés d’elaboració (10%). Fa només cinc cursos, el 2020-2021, només hi havia 39 plans aprovats. El gran salt es va produir el 2022-2023, quan 414 centres (el 80,85%) ja tenien aquest document, gairebé un 49% més que l’any anterior. La coeducació ha passat de ser una pràctica minoritària a formar part de l’estructura formal de gairebé tot el sistema educatiu balear.
En general, es constata una tendència creixent a diversificar les efemèrides treballades, integrant-les dins les programacions didàctiques, els plans de convivència, els plans d’igualtat i coeducació i els projectes de centre, i no només com a activitats puntuals. Aquesta evolució evidencia una major consciència educativa sobre la importància de treballar de manera continuada els valors de la igualtat, la diversitat i el respecte. A més del 8-M i el 25-N, s’han consolidat commemoracions com el 30 de gener (Dia escolar de la no-violència i la pau), el 20 de novembre (Dia universal dels drets dels infants), el 2 de maig (Dia internacional contra l’assetjament escolar) i el 10 d’octubre (Dia mundial de la salut mental), que molts centres aprofiten per abordar el benestar emocional i la convivència.
En l’àmbit específic de la diversitat sexual i de gènere, alguns centres fan activitats el 17 de maig (Dia internacional contra l’LGTBI-fòbia), el 31 de març (Dia internacional de la visibilitat trans) o adapten iniciatives al mes de juny amb motiu de l’Orgull LGTBI, ja que el 28 de juny queda fora del calendari lectiu. Tot i això, aquestes commemoracions no tenen encara el mateix grau d’implantació ni continuïtat que les grans dates del calendari feminista.
Del document a la pràctica
La memòria de Convivèxit també apunta que la manca d’hores de coordinació i la dependència de la voluntarietat del professorat a l'hora de programar activitats condicionen el desplegament real de la coeducació. Tot i que el pla existeix en la majoria de centres, la seva aplicació efectiva sovint es concreta en activitats específiques i no sempre en una revisió transversal dels continguts i materials curriculars. El sistema educatiu balear ha consolidat el marc normatiu i documental de la igualtat. Però les dades mostren que la visibilització del col·lectiu LGTBIQ+ continua sent desigual. La coeducació s’ha institucionalitzat; la diversitat no del tot, encara.