El Consell Escolar de les Illes Balears torna a exigir la retirada del Pla de segregació lingüística

PalmaEl Consell Escolar de les Balears (CEIB) ha reiterat al conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, la petició de retirar el Pla de segregació lingüística i ha tornat a manifestar la seva "profunda preocupació". En un comunicat dirigit al conseller, el CEIB reitera que l'any passat el ple del Consell Escolar va aprovar per majoria sol·licitar la retirada del Pla, argumentant una sèrie de preocupacions i contradiccions a la normativa vigent. El document, han detallat, aportava arguments acompanyats de dades de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) que, al seu criteri, justificaven la sol·licitud d'eliminar el Pla. També reclamava a la Conselleria que impulsés polítiques de foment de l'ús i l'ensenyament de la llengua catalana, així com que secundés amb recursos els diferents projectes lingüístics de centre que són "realment el marc de referència".

Així, han lamentat que un any després "lluny de tenir en compte o de respectar la petició de la comunitat educativa" i sense que el CEIB hagi rebut cap comunicació, s'obri una nova convocatòria per participar en el Pla, amb l'aprovació d'una resolució. Això suposa, al seu judici, una consolidació i extensió del Pla, perquè s'introdueixen mesures més precises de control i avaluació, així com una nova finestra d'adhesió per a centres que no es van incorporar en la fase inicial i per a centres de Secundària.

"Es tracta d'un pas més cap a una possible implementació generalitzada", han criticat en el comunicat, en el qual argumenten la seva oposició al Pla per l'absència de resultats d'avaluació, per la baixa participació de centres, per contradiccions amb la normativa i pel risc de segregació i desigualtat.

Segons han exposat, la resolució fa referència a una avaluació d'alumnes —que segons el text d'Educació constituiria el punt de partida per valorar l'aplicació del Pla—, però no se n'adjunten els resultats. Per al CEIB, aquesta absència invalida parcialment la continuïtat del Pla, ja que "no es fonamenta en evidències contrastades i contradiu el principi de transparència en l'avaluació de polítiques públiques". Així, han remarcat, que aquesta omissió no permet valorar si el Pla ha millorat realment la competència lingüística de l'alumnat ni si hi ha desigualtats o impactes diferencials entre centres o col·lectius.

Pla fracassat

D'altra banda, han assenyalat que la baixa participació de centres en el Pla el curs 2024-2025 i el baix nombre de famílies que van sol·licitar la llengua castellana en el primer ensenyament qüestiona l'argument de la demanda com un element per a justificar el Pla.

El fet que tots els centres adherits siguin privats o concertats provoca, han advertit, un "biaix important" que posa en dubte la validesa de la mostra i les possibles conclusions. Així, han argumentat que un Pla ha de ser molt curós a l'hora de seleccionar els centres que hi participaran, ja que el seu objectiu és extrapolar actuacions o no, segons els resultats en altres centres i, han advertit, en aquesta ocasió només s'ha tingut en compte la voluntarietat.

Igualment, per al Consell Escolar, el Pla contradiu l'Estatut d'Autonomia, la Llei de normalització lingüística i la Llei d'educació de les Balears. En relació amb l'Estatut, han apuntat que se'n vulnera l'article 4 i la resta de disposicions que es marquen com a objectiu del sistema educatiu: assegurar el coneixement i la completa capacitat comunicativa de les dues llengües oficials.

D'altra banda, la Llei de normalització lingüística assenyala que s'ha d'assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular en l'educació i que s'ha de crear consciència social sobre la importància del seu ús i coneixement. Finalment, han fet referència a l'article 135.1 de la Llei d'educació balear que enumera els principis del model lingüístic balear i prohibeix la segregació de l'alumnat per raons de llengua.

Sobre aquesta qüestió, han esmentat diversos estudis i informes internacionals que alerten sobre els riscos de separar l'alumnat dins d'un mateix centre educatiu per llengua. Una pràctica que pot generar segregació interna, dificultar la cohesió social i pedagògica, i perpetuar desigualtats educatives, han advertit.

Amb tot, el CEIB ha reiterat la petició d'eliminar el Pla i ha instat la Conselleria a impulsar i facilitar l'adopció de mesures pedagògiques amb un enfocament integrador, amb recursos específics per als projectes lingüístics de centre. "L'escola ha de ser un element clau per a la presència i la normalització progressiva del català a les aules de les Balears", han conclòs en el comunicat.