El CEIP Melcior Rosselló i Simonet i l'IES Portocristo es tornen a mobilitzar per l'escola en català
Com ja es va fer amb el moviment 'la llengua no es toca', els claustres dels centres s'han fotografiat per defensar el seu model lingüístic
PalmaContinuen les reaccions de la comunitat educativa a l'acord de pressupostos entre el PP i Vox, que introduirà el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament i permetrà que docents sense el requisit del català facin classe, entre altres mesures. El CEIP Melcior Rosselló i Simonet (Santa Maria del Camí) i l'IES Portocristo han estat els primers a defensar públicament el seu model lingüístic en català. Sota el lema 'el català és la nostra llengua vehicular' els docents de l'escola s'han fotografiat vestits amb les camisetes verdes, emulant la imatge que es van fer el curs passat amb l'eslògan 'la llengua no es toca'. Hi van participar més de 200 centres educatius d'arreu de les Balears en contra del Pla de segregació lingüística i l'elecció de llengua. Per la seva banda, el claustre de l'IES Portocristo s'ha fotografiat, també vestit de verd, amb el lema 'l'escola, en català!'.
Els directors de Primària de Mallorca han mostrat el seu malestar amb l'acord, que es va conèixer divendres i en un cap de setmana s'ha orquestrat un moviment de resposta a través de les xarxes socials que s'ha visibilitzat en una reunió aquest dilluns a la Conselleria d’Educació, en què el conseller Vera i els directors generals han parlat amb els directius sobre el curs vinent.
Una part dels assistents han vestit les camisetes verdes, el símbol que va emprar la comunitat educativa per mostrar el rebuig a les polítiques lingüístiques del president José Ramon Bauzá i que ha tornat aquesta legislatura gràcies a la campanya la llengua no es toca. Però el conseller els ha assegurat que no modificarà el Decret de mínims ni obligarà a canviar els projectes lingüístics.
Uns canvis "més nocius que els de Bauzá"
El teixit social i educatiu ha mostrat el desacord amb les mesures i la intenció de fer-hi front. “El que s’ha anunciat és tant o, fins i tot, més nociu que el que va fer José Ramón Bauzá, perquè en deu anys la situació sociolingüística ha empitjorat. És un nou TIL”, ha exposat Miquel Gelabert, secretari general de l’STEI, el sindicat majoritari de l’escola pública.
L’Assemblea de docents, per la seva banda, ha assegurat que l’acord per aprovar els pressupostos és un “atac frontal, fruit d’una obsessió patològica”. “La presidenta Prohens ha accedit a desmantellar la nostra escola per assegurar-se la poltrona i, sense cap remordiment, ha donat a Vox les claus de ca nostra i ha venut el seu poble per un vot”, ha explicat la portaveu de l'Assemblea de docents, Marina Vergés.
Una altra mesura que també impactarà en molts centres serà permetre que sols s’hagi d’acreditar el català una vegada s’obtingui la plaça a les oposicions d’especialitats docents de molt difícil cobertura. L’acord diu que l’objectiu és “cobrir les plantilles”. El pacte de la dreta i l’extrema dreta pels pressupostos regula un problema, el de la manca de docents, afeblint el català, com va passar a la sanitat. “En un moment que el català és una llengua desfavorida a les escoles, ara s’hi afegirà que professors sense el requisit hi puguin exercir. En conseqüència, el català desapareixerà encara més”, ha exposat la presidenta de l’Associació de Directors d’Infantil i Primària de Mallorca (Adipma), Joana Maria Mas.
Per la seva banda, les federacions de famílies també han rebutjat l'acord. "Ens retorna als temps foscos de la legislatura de Bauzá. On queden les declaracions de la presidenta Prohens que no permetria que es rompés la convivència per la llengua, que mai no la trobarien en la confrontació lingüística, que mantindrien tots els consensos –Estatut, Llei de normalització lingüística i Decret de mínims?", han demanat. "Cap de les més de 40.000 famílies de les 305 associacions federades s’ha posat en contacte amb nosaltres per aquest tema. Sí que ho han fet per altres temes que les preocupen, com les despeses que han de fer cada any, el tancament de centres públics, la falta de places públiques, el transport escolar, la digitalització, la inclusió de l’alumnat amb diversitat funcional i els problemes de conciliació familiar, entre d’altres", han dit les famílies.