Les Balears, a la coa en inversió educativa a tot l'Estat
El Consell Escolar de les Illes Balears reclama un increment de l'aportació del Govern, perquè el pressupost arribi al 5% del PIB
PalmaEl Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) ha demanat a la Conselleria d'Educació augmentar la inversió educativa fins al 5% del PIB i prendre mesures per reduir la taxa d'abandonament escolar prematur, la més elevada de l'Estat i lluny dels objectius europeus. Són algunes de les conclusions de l'Informe del Sistema Educatiu de les Balears referent als anys 2022 i 2023, presentat per la presidenta de l'organisme, Pepita Costa, i representants del col·lectiu de docents i de les famílies. L'organisme posa en relleu que l'any 2022, amb una inversió de 1.188 milions d'euros, el 18,05% del pressupost total, les Balears es trobaven a la coa de les comunitats autònomes pel que fa a la inversió educativa. "La comunitat educativa fa anys que reclama augments, però mai no són suficients. Enguany no és diferent", ha subratllat Costa en una roda de premsa duita a terme a la Misericòrdia.
La situació, prossegueix l'informe, va ser "encara més preocupant" l'any següent, quan va disminuir tant el percentatge respecte del pressupost total –fins al 17,45%– com respecte del Producte Interior Brut (PIB). Aquesta darrera xifra va ser del 3,4% –tres punts percentuals menys que el 2022– i va estar lluny de l'objectiu del 5% marcat pels estàndards internacionals. Per pal·liar aquest dèficit, ha proposat el Consell Escolar, el Govern hauria d'augmentar l'assignació pressupostària corresponent a la Conselleria d'Educació fins a aconseguir aquest percentatge, que la Llei d'Educació (LEIB, de 2022) marca com a objectiu aconseguir el 2030.
"Una de les demandes és reclamar al Govern que compleixi el seu compromís d'augmentar la dotació pressupostària tal com marca la llei. Els pressupostos condicionen temes tan importants i dels quals tots sentim a parlar com les infraestructures, les instal·lacions i els serveis complementaris", ha remarcat la presidenta del CEIB. En aquesta línia, Costa ha incidit en la necessitat urgent de modernització que tenen alguns centres de l'Arxipèlag per atendre els alumnes amb necessitats especials o adaptar-se a les noves metodologies. "Parlam molt d'innovació educativa, però aquesta requereix en molts casos l'adaptació dels espais", ha dit.
Més alumnes, però no més places
Respecte del pla d'infraestructures presentat aquesta legislatura per la Conselleria d'Educació, el CEIB ha demanat que aquest tingui en compte les zones "especialment saturades". "L'alumnat no ha baixat, tal vegada s'ha estabilitzat una mica en els darrers anys, però no hem augmentat les places. Les ràtios es mantenen, la qual cosa suposa que s'estan ocupant espais que haurien d'estar destinats a altres objectius, com a biblioteques o aules de psicomotricitat. Aquesta saturació dels espais va en detriment de la qualitat educativa", ha apuntat Costa. També ha instat les administracions a adaptar els centres educatius a la "nova realitat climàtica", especialment els patis, per evitar que aquesta tingui un impacte sobre la comunitat educativa i se'n garanteixi el benestar. En el seu informe, el Consell Escolar també posa l'accent en la necessitat que els ajuntaments duguin a terme un manteniment adequat dels centres de Primària i demana a la Conselleria que doti els de Secundària dels fons necessaris per fer aquestes tasques.
El vicepresident de l'organisme, Bernat Alemany, ha indicat que una altra de les grans prioritats, tant del Consell Escolar com del Govern, és fer front a l'alarmant taxa d'abandonament escolar prematur, que entre 2022 i 2023 era del 18,03%. "Aquestes dades ens situen, en termes futbolístics, en la zona de descens. Baixem a segona amb Ceuta i Melilla", ha indicat Alemany, qui ha remarcat que la mitjana estatal se situa en el 13,7%. No obstant això, ha continuat, l'objectiu de la Unió Europea és que per a 2030 la taxa d'abandonament escolar prematur no superi el 9%. "És a dir, ara mateix ho doblegam", ha alertat el vicepresident del CEIB.
"Cal continuar treballant en programes educatius per reforçar les febleses i fer un estudi seriós que ens aporti evidències i que no acabi arxivat, sinó amb la implantació d'un pla de xoc davant aquest fenomen que crec que ja està cronificat a les Balears", ha subratllat.
Per tenir menys burocràcia
La representant de les centrals sindicals en el CEIB, Maria Àngels Aguiló, ha exposat algunes de les propostes que ha fet el col·lectiu docent, entre les quals destaca la petició de reduir la càrrega burocràtica a la qual es veuen exposats, que ha anat augmentat amb els anys. Així, ha demanat al departament dirigit pel conseller Antoni Vera que simplifiqui les tasques administratives i que faciliti els recursos electrònics necessaris per fer-ho possible, a més d'augmentar el personal d'administració dels centres. "El temps que es dedica a tasques labors burocràtiques no es dedica a les docents", ha subratllat.
També ha instat el Govern a apostar per una Formació Professional (FP) "flexible, accessible i acreditable que permeti acostar-se a la transformació del teixit productiu" i advoqui per "eliminar les disparitats de gènere" que encara existeixen en determinats sectors productius.