"Un alumne de Secundària ha de saber subratllar un llibre de lectura"
El conseller d’Educació, Antoni Vera, atribueix a les pantalles part de la davallada en comprensió lectora a les PISA i aposta per recuperar el paper, els llibres de lectura i el bolígraf a les aules
PalmaLa davallada de les Balears en Comprensió lectora a les proves PISA ha obert el debat sobre les causes del retrocés i sobre quines mesures hauria d’adoptar el sistema educatiu per revertir-lo. El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha assenyalat les pantalles com un dels elements que poden explicar la situació i defensa recuperar determinats hàbits de lectura a les aules. "Les pantalles no ajuden", va afirmar Vera en analitzar els resultats de les Balears. El conseller defensa que "les llengües no es poden aprendre amb pantalles: cal paper i boli" i que els llibres de lectura han de tornar a tenir més protagonisme a les aules.
La seva proposta implica recuperar una sèrie d’hàbits que considera bàsics en l’aprenentatge de la lectura. I ho resumeix amb una frase: "Un alumne de Secundària ha de saber subratllar un llibre de lectura". Vera afegeix que també ha de saber "llegir una novel·la, cercar-ne els conceptes importants". La reivindicació del conseller arriba després d’una davallada especialment important de les Balears a les proves PISA. En Comprensió lectora, l’alumnat ha obtingut 441 punts, 31 menys que el 2022, quan en va obtenir 472. La caiguda també s’ha produït en Matemàtiques i Ciències, encara que amb una intensitat diferent.
Un dels elements que té un pes important en el debat sobre digitalització és la distracció. Les dades de PISA 2025 analitzen l’ús dels dispositius digitals als centres educatius i diferencien entre l’ús amb finalitats d’aprenentatge i l’ús recreatiu. L’OCDE assenyala que un ús moderat dels dispositius digitals amb finalitats educatives pot relacionar-se amb millors resultats, mentre que l’ús recreatiu durant les classes està associat a pitjors resultats. Això situa la discussió en un terreny més ampli. El problema no és necessàriament només si un alumne llegeix en paper o en una pantalla, sinó què fa amb aquesta pantalla mentre llegeix i quin nivell d’atenció pot mantenir davant un dispositiu que ofereix simultàniament moltes altres possibilitats. La proposta de Vera, en canvi, aposta per recuperar el llibre físic i unes pràctiques de lectura més tradicionals: llegir una novel·la sencera, subratllar-la i cercar-hi les idees o els conceptes principals.
La nova frontera
El conseller incorpora un nou element de debat. "També cal regular la IA a l’educació", afirma. La irrupció de les eines d’intel·ligència artificial planteja un nou escenari per a les aules. Els alumnes tenen accés a sistemes capaços de resumir textos, explicar conceptes, respondre preguntes o generar continguts. Això obliga els centres a plantejar com es treballen competències que requereixen una participació directa de l’alumne, entre elles la lectura i la comprensió. En aquest sentit, la defensa del llibre que fa Vera no és només una reivindicació del paper com a suport físic. També posa sobre la taula una determinada manera d’entendre l’aprenentatge.
La diagnosi de Vera no es limita a les pantalles i a la IA. El conseller també assenyala les característiques del sistema educatiu i, especialment, la incorporació constant d’alumnat nouvingut i l'atenció específcia que necessita. "El nostre context, jo sé que és complicat: tenim molts nouvinguts, arribades constants d’alumnes", assenyala. Segons Vera, aquesta realitat fa necessari començar a "consolidar fites per a cada curs i etapa". El conseller també posa el focus en les diferències entre centres. "Ara hi ha molta diversitat entre un centre i un altre i hem de començar a unificar el nivell", afirma.
La caiguda de les Balears en Comprensió lectora obre així un debat que va més enllà de la tria entre paper i pantalla. Les dades de PISA mostren un retrocés important i Educació planteja diverses línies d’actuació. Per a Vera, una part de la resposta implica recuperar una escena que considera essencial dins una aula de Secundària: un alumne llegint una novel·la i subratllant un llibre. Ara bé, la realitat, com assenyalen de manera sistemàtica els docents que estan dia rere dia a les aules, és molt més multifactorial i menys simplista.