El 30% dels professors de la UIB es podran jubilar els propers 10 anys

PalmaEn la pròxima dècada, aproximadament el 30% de la plantilla docent de la UIB es podrà o s'haurà jubilat, segons les dades que aporta la institució. Actualment, la universitat té 1.500 professors, entre els propis de la universitat, que són 711, i els associats, que constitueixen l'altra meitat dels efectius. El vicerector de Personal Docent i Investigador, Antoni Bordoy, explica que, ara per ara, hi ha 101 docents que en la pròxima dècada s'hauran de retirar de forma obligatòria, en haver complit 70 anys. També n'hi ha 207 que possiblement es retiraran, en tenir ara 65 anys. Ara bé, els que falten fins a arribar als prop de 500 són tots aquells docents que tenen entre 61 i 65 anys. "Els professors universitaris es poden retirar a partir dels 61 anys", recorda Bordoy.

El dèficit de docents ja es nota en diverses de les titulacions. "Ens ho trobam a Medicina, on la major part del professorat és associat i se'ns està jubilant ja el 40% del personal". "A Matemàtiques no podem cobrir les places que es generen", assenyala Bordoy. "El mateix succeeix a Dret i, en general, a totes aquelles especialitats en les quals a l'empresa privada es cobra molt millor que al sector públic", afegeix el vicerector. En el cas de Matemàtiques, la situació es tal que "a 3r o 4t els alumnes ja tenen feina. Com els has de demanar que facin de doctorands, realitzin una estada a l'estranger, imparteixin classes i després s'acreditin per ser professors permanents?", es pregunta.

Entre 10 i 14 anys de formació

Segons explica Bordoy, el problema amb què es troben les universitats de tot l'Estat a l'hora d'incorporar nous professors de caràcter permanent i propi és en el procediment. "Necessites formar-los, perquè no poden ser permanents si no tenen el doctorat i, a més, necessiten estar acreditats", apunta el vicerector. En total, el camí fins que un professional estigui en disposició de ser professor permanent d'universitat pot durar "entre 10 i 14 anys", assenyala.

Davant aquestes dificultats, la UIB ha optat per una estratègia en dues direccions. En primer lloc, quan es detecta que a un professor li queden pocs anys per jubilar-se se li assigna un professional més jove, de categoria inferior, perquè es formi al seu costat. "Durant un parell d'anys funcionen en paral·lel, i quan el primer es jubila, el professor més jove ocupa la plaça que queda", assenyala Bordoy. En el de cas d'aquelles àrees en què no es pot seguir aquesta estratègia, "perquè no hi ha lloc per un altre professor que es formi" s'opta per "substituir el que es jubila per professionals d'altres universitats o centres d'investigació que, com ja venen amb les acreditacions i l'experiència, se'ls poden assignar les places que queden lliures", explica.

Incorporacions esglaonades

Per evitar que la solució al dèficit de docents que hi ha actualment es tradueixi en un nou dèficit d'efectius en el futur, les incorporacions de professors es fan de forma esglaonada. "Si ara es buidessin 400 places de cop, tots els docents nous que entressin tindrien edats semblants i d'aquí a 30 anys tornaríem a estar igual", exposa Bordoy.

Cal tenir present que la UIB no és l'únic esglaó del sistema educatiu balear que es troba amb una situació preocupant de pèrdua d'efectius per jubilació. En els pròxims cinc anys, els centres educatius públics ordinaris de les Balears podrien perdre fins a 2.281 docents per jubilació, segons les dades aportades per la Conselleria d'Educació i Universitats. Aquests professors tenen ara entre 55 i 65 anys i n'hi ha 1.084 que tenen 30 o més anys cotitzats, que és precisament el termini de temps que permet que els mestres es puguin retirar en complir 60 anys. El fet que hi hagi 2.281 potencials jubilats dins de l'educació pública posa sobre la taula una situació: caldrà convocar oposicions per cobrir totes les baixes i oferir incentius perquè els professionals s'hi presentin.