Economia 21/03/2021

Les virtuts de la reforma laboral més polèmica

L’augment de la flexibilitat laboral és el gran èxit de la normativa del PP, perquè va evitar acomiadaments

4 min
Imatge d’arxiu d’una de les manifestacions que va fer la plantilla contra el tancament de Nissan.

BarcelonaDesprés d’un any congelada a causa de la pandèmia, el govern espanyol ha tornat a posar en marxa la maquinària per derogar parcialment la reforma laboral del PP del 2012. Ho ha fet activant la setmana passada la taula de diàleg social on hi ha, a part de l’executiu central, la patronal i els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT.

La polèmica reforma dels populars es va començar a teixir a finals del 2011, quan Mariano Rajoy s’acabava d’estrenar com a president del govern espanyol. El context era molt advers, perquè Espanya estava en plena crisi econòmica i patia una sagnia d’aturats. Rajoy va començar fort el seu mandat i va donar un termini de temps breu perquè els agents socials negociessin i presentessin una proposta de reforma laboral per intentar sortir de la crisi. La patronal i els sindicats, però, no es van posar d’acord en la seva totalitat i l’executiu popular va tirar per la via recta i va decidir aprovar la seva pròpia proposta, que finalment va comptar amb el suport de CiU, UPN i Foro.

Tot i que va ser molt criticada pels sindicats, sobretot perquè abaratia el cost dels acomiadaments, i fins i tot hi va haver una vaga general per mostrar el seu rebuig, els experts asseguren que hi ha aspectes de la polèmica reforma que han ajudat a millorar l’economia. Tot seguit els desgranem.

Flexibilitat laboral 

Llum verda a devaluar els salaris per reduir acomiadaments

Augmentar la flexibilitat laboral de les empreses per canviar les condicions de treball és, segons els experts, el gran èxit de la reforma dels populars. Aquesta flexibilització tenia com a objectiu que els ajustaments (o la devaluació) es fessin via salaris o temps de treball, en lloc d’optar pels acomiadaments. Per aconseguir-ho es van aprovar aspectes com que l’empresa pugui incomplir el conveni col·lectiu en punts com l’horari, els torns de treball o els mateixos sous per problemes econòmics, tècnics, organitzatius o de producció. Alhora, es va eliminar l’obligatorietat de tenir una autorització administrativa prèvia per fer reduccions de jornada o expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).

Aquestes mesures van ajudar a “evitar acomiadaments i a la recuperació econòmica i de treball”, assegura l’estudi d’Esade Millorar la reforma laboral: una proposta viable, publicat aquest març. De fet, els seus autors —el catedràtic en dret del treball Jesús Lahera i el catedràtic en fonaments de l’anàlisi econòmica José Ignacio Conde-Ruiz— defensen que aquest punt s’hauria de mantenir: “La reforma ha donat resultats notables gràcies a la gestió acordada de la flexibilitat laboral”. També comparteix aquesta opinió Raúl Ramos, professor d’economia aplicada de la UB, que matisa que el primer que s’ha de tenir clar quan es fa una reforma laboral és quin és l’objectiu que es vol aconseguir tenint en compte el context. “En el cas de la del PP era intentar sortir com més aviat millor de la crisi, i amb l’augment de la flexibilització laboral de les empreses es va aconseguir”, diu l’expert. Ara bé –afegeix– també va provocar “aspectes no desitjats com l’augment de la precarització”.

Abaratir indemnitzacions

Els acomiadaments improcedents cobren 33 dies per any treballat

Va ser el punt que més va indignar els sindicats. D'una banda, es va reduir la indemnització per acomiadaments improcedents per als contractes indefinits de 45 a 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats, quan anteriorment s’arribava a 42. I, de l'altra, es va donar llum verda a l'aplicació d'un acomiadament objectiu (que cobren indemnitzacions de 20 dies per any treballat) quan l’empresa tingués pèrdues o preveiés tenir-les i quan tingués una disminució d’ingressos durant tres trimestres consecutius. Els catedràtics defensen que la mesura va servir per “racionalitzar els acomiadaments” i, alhora, per seguir la línia que dicta el marc laboral europeu, ja que fins llavors les indemnitzacions a Espanya estaven molt per sobre de la mitjana europea. Ara bé, també deixen clar que no tindrà l’efectivitat que s’espera si no es redueix la diferència de costos entre la contractació indefinida i la temporal. “La temporalitat és actualment el principal problema del mercat laboral espanyol”, afegeix Ramos. Per frenar-la, els dos catedràtics d'Esade proposen recuperar la indemnització de 45 dies per any treballat només en contractes temporals fraudulents, a més de prohibir contractes precaris flexibles a temps parcial.

Convenis laborals

S’imposa el d’empresa per sobre del sectorial

Els convenis de les empreses van passar a tenir prioritat per sobre els dels àmbits superiors, com per exemple el sectorial. Els autors de l’estudi d’Esade asseguren que aquesta mesura a priori no sembla haver suposat un “canvi substancial”, però afegeixen que la seva efectivitat es veurà en la crisi econòmica actual. Els models teòrics –asseguren– mostren que l’atur és menor sota una negociació a nivell d’empresa que sectorial: “No només a causa d’una taxa de destrucció de treball més baixa, sinó també per una taxa de recerca de feina més alta”.

Autorització administrativa

No cal tenir aquesta autorització per un acomiadament col·lectiu

La reforma també va eliminar l’exigència d’una autorització administrativa prèvia a l’hora de fer acomiadaments col·lectius. És a dir, que un ERO no hagués de ser aprovat amb anterioritat pel departament de Treball d’una comunitat autònoma o el ministeri i només necessités, a posteriori, l’autorització judicial seguint els passos de la legislació europea. Segons els catedràtics Lehera i Conde-Ruiz, no tindria sentit derogar aquest punt, ja que “plantejaria enormes dificultats jurídiques amb la Unió Europea”.

stats