Trump atia la guerra comercial amb la Xina
Els Estats Units imposen una nova ronda d’aranzels sobre les importacions xineses
BarcelonaLa guerra comercial va per llarg. L’allau d’indicadors econòmics que alerten que les tensions comercials estan afectant l’economia del planeta i també la dels Estats Units (fins al punt que la Reserva Federal ha hagut d’abaixar aquesta setmana els tipus d’interès per primer cop des del 2008) no ha servit per suavitzar les formes del president del país, Donald Trump, que divendres a la matinada va llançar l’enèsim cop contra la Xina.
De manera inesperada, Trump va anunciar per Twitter que els Estats Units imposarien des de l’1 de setembre nous aranzels del 10% sobre importacions provinents de la Xina, amb un valor de 300.000 milions de dòlars, i que actualment no estan gravades. A través de la xarxa social, el mandatari lamentava que el seu govern pensava “fa tres mesos” que aconseguiria un acord, “però tristament la Xina va decidir renegociar-lo abans de signar-lo”. Trump va recordar també que anteriorment ja havia imposat aranzels del 25% per a exportacions xineses per valor de 250.000 milions de dòlars.
Per explicar la decisió, el president dels EUA va indicar que la Xina s’havia compromès a comprar productes agrícoles dels Estats Units “en grans quantitats”, però que no ho va fer. A més, va explicar que el seu “amic”, el president xinès Xi Jinping, s’havia compromès a aturar la venda de fentanil als Estats Units, cosa que no s’ha produït, i que “molts nord-americans continuen morint” a causa d’aquesta droga.
La Xina, que en els últims mesos ha replicat a Trump amb aranzels sobre productes nord-americans, va manifestar que l’anunci de Trump “trenca” el compromís assolit pel president xinès Xi Jiping en l’última cimera del G-20 celebrada a Osaka, en què van acordar reprendre les converses sense mesures addicionals després de diverses amenaces del president nord-americà.
Amb aquesta guerra comercial, Trump s’ha proposat equilibrar l’intercanvi comercial entre els dos països, fins ara àmpliament favorable a la Xina, cosa que de moment no ha aconseguit. Els Estats Units anunciaven ahir mateix que al juny el dèficit comercial amb la Xina s’havia reduït un minso 0,8%, per situar-se en 30.000 milions de dòlars, i que en tot el 2019 ha caigut un 10%.
Projectant la dada a tot l’any, i sense tenir en compte factors estacionals, això equivaldria a un dèficit de 360.000 milions de dòlars, mentre que al 2018 el desequilibri va arribar als 378.000 milions.
Impacte a les borses
Aquesta rèplica dels problemes entre les dues principals economies del món es va notar a les borses europees i nord-americanes. L’Íbex tancava ahir amb pèrdues de l’1,5% i arrodonia una mala setmana, mentre que el Dax 30 alemany va caure el 3,1% i l’índex europeu Euro Stoxx 50 va perdre el 3,2%. Quan es va saber la notícia, els mercats nord-americans també ho van notar: l’S&P 500 va caure el 0,9% i el Dow Jones l’1%.
Les tensions comercials, a més, van viure ahir un nou capítol entre el Japó i Corea del Sud, després que el primer país va retirar el segon de la llista de socis comercials preferents. Corea del Sud va avisar que hi respondrien “amb fermesa” i que no serien “derrotats” pel Japó.
