La travessia que recorre el gas fins a arribar a les Balears

PalmaEl gas i les conseqüències de la seva pujada de preu continuen estant en el focus mediàtic. Sabem que ve de països com Algèria, els Estats Units, Nigèria, Rússia i Qatar, entre d'altres. Però com arriba aquesta matèria a les Balears? “Abans d’arribar a les Illes, ha de passar primer per Almeria i Dénia, unes vegades en forma de gas natural i altres com a gas liquat”, explica l’expert en enginyeria mecànica de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Vicenç Canals. A Mallorca i les Pitiüses sol arribar en forma de gas natural a través del gasoducte de València: “Passa per Sant Joan de Déu i acaba a Cas Tresorer, a la Platja de Palma”, exposa.

Menorca, com que no té connexió directa amb la Península, rep el gas en metaners, uns vaixells dedicats al trasllat de gas liquat. “Porten diversos dipòsits perquè l’illa no té una infraestructura que pugui mantenir una central tèrmica”, diu Canals. El 2015, el Govern va posar en marxa una convocatòria per a la construcció d’una xarxa de distribució de gas a l’illa, però l’empresa adjudicatària va renunciar posteriorment a l’acord i el contracte es va rescindir.

L'expert de la UIB calcula que entre el 60% i el 70% del gas que rep l’Arxipèlag ve d’Algèria. Precisament, és el segon exportador més important per a Espanya, amb 8.801 gigawatts l’hora (GWh), un 23,2% del total. Per davant hi ha els Estats Units, amb 12.472 (GWh), un 32,9% del total. Històricament, Algèria ha liderat l’acumulat anual espanyol d’aquest recurs natural. De fet, en els darrers 12 mesos, representa el 39% dels 427.225 GWh rebuts. Cal recordar que el primer tram de gas natural que connectava la Península amb les Balears es va començar a instal·lar el 2008 i va culminar el nexe amb Mallorca el 2009. “Quan es va inaugurar el gasoducte, es varen començar a fomentar moltes inversions, perquè fins llavors només venia el gas liquat”, recorda l’expert. “Parlant de transició energètica, és veritat que el gas és un combustible fòssil que dona problemes, però emet menys”, afegeix.

Gasoductes o vaixells

El gas natural es transporta a través dels gasoductes, que són canonades d’entre 200 i 700 bars, la unitat de pressió amb la qual es mesura el gas. En canvi, quan arriba en forma de gas liquat, ho fa a través de transport marítim. “El gas natural en ambient ocupa 600 vegades més que en líquid”, apunta Canals.

Per la seva banda, Enegás indica que, per facilitar-ne el transport, es passa a fase líquida mantenint-lo a -161 graus. “Encara que ocupa menys, cal tenir en compte que, si el transportes amb vaixell, és tres vegades més car que el gasoducte”, precisa Canals. Sobre els diferents tipus de gas que rep Espanya, el darrer informe d’Enegás assenyala que, el mes de febrer del 2022, el 69,8% va ser liquat, mentre que el 30,2% restant va ser natural. 

Aquestes xifres mostren un canvi significatiu en comparació amb el mateix mes de l’any anterior, quan el liquat es va mantenir en un 45,4% i el natural va aconseguir el 54,6%. “Es converteix en líquid per poder transportar-lo amb major facilitat”, remarca el professor d’Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Antoni Cunyat. Assegura que, a causa de l’espai que ocupa el gas natural, si no es liquàs, “no seria rendible transportar-lo” per via marítima. 

Composició i procedència

D’altra banda, Canals també explica que la composició del gas canvia en funció de la procedència. “Cada jaciment té les seves particularitats i, fent una anàlisi del combustible, pots saber exactament d’on prové”, subratlla. En aquest sentit, exemplifica que, si un gas té molt de sofre, és “molt probable” que vingui de Dinamarca. “El que ve d’Algèria és de bona qualitat, perquè ja està tractat, i el de Qatar també, perquè té poca química addicional”, apunta. 

Així mateix, precisa que el cost està relacionat amb les seves qualitats, però també amb el mercat i les competències. En aquest punt, el director general d’Energia i Canvi Climàtic del Govern, Pep Malagrava, manifesta: “És igual si Qatar el ven a 10 i Algèria a 30, al final el preu mundial s’unifica perquè no hi hagi competències deslleials”.

Amb la guerra a Ucraïna i el canvi de posicionament del govern espanyol davant el conflicte del Sàhara Occidental sembla que bufi vent nou per a l’exportació i la importació de gas a Espanya i al món. “Aferrar-se al gas que prové del Marroc té el mateix inconvenient que ara veim amb Rússia”, reflexiona Cunyat. I conclou: “Depens d’un país inestable políticament, ens trobam amb el mateix taló d’Aquil·les”.