Obres
Economia09/09/2022

El sobrecost dels materials puja fins a un 36% a les obres públiques

Les constructores critiquen que les mesures públiques són insuficients i fixen increments del 24% a les reformes aeroportuàries i del 18% a les ferroviàries

PalmaLes obres públiques tenen un 21,5% de sobrecost de mitjana, segons el darrer informe (mes de juny) de l’Associació Nacional de Constructors Independents (ANCI). Aquest increment és causat pels preus actuals dels materials i l’energia, que s’han disparat arran de la pandèmia i la guerra entre Rússia i Ucraïna. Des del gener del 2021, l’alumini s’ha encarit un 60%; els materials siderúrgics, un 55% i el coure, un 38% fins al primer trimestre del 2022, segons les darreres dades publicades per l’Índex de preus de materials generals, de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el mes d’abril.

L’impacte de l’encariment de les matèries primeres, segons ha estimat ANCI, suposa que les obres a les carreteres costen un 36% més que abans, un 24% més les aeroportuàries, un 22% les portuàries i un 18% més les ferroviàries i hidràuliques, mentre que l’edificació ha pujat un 11% .

Cargando
No hay anuncios

L’actuació pública no basta

Les institucions estatals i autonòmiques fa mesos que han pres mesures per pal·liar l’escalada de preus, però l’Associació de Constructors de les Balears ha denunciat diverses vegades que no són suficients. 

Cargando
No hay anuncios

El govern espanyol va fer el Reial decret llei 3/2022, d’1 de març, que, entre d’altres, estableix mesures excepcionals per a la revisió de preus als contractes públics d’obres, però no és aplicable a tots els casos. D’una banda, només s’hi poden adherir aquelles obres començades el 2021 i que en l’entrada en vigor del RDL 3/2022 no haguessin acabat; de l’altra, la revisió de preus només s’aplica a quatre materials concrets, que representen només un 5% de tot el que s’ha incrementat a l’hora de fer obra.

 Les constructores denuncien que, així, només un 14% de les obres públiques de les Balears s’hi poden adherir; de l’altre 86%, un 68% en queda exclòs perquè, tot i fer-se el 2021, el març del 2022 ja havia acabat, i un 18% no supera el llindar marcat. L’associació al·lega que “és un decret pensat només per a grans obres”, quan en realitat “a les Illes predominen les obres petites i de curta durada”, assegura Sandra Verger, directora de l’associació. A més, recalquen que la normativa no fa referència al cost de l’energia, tot i haver pujat estrepitosament.

Cargando
No hay anuncios

El Govern, a banda d’aplicar la normativa estatal, setmanes més tard va publicar el Decret llei 4/2022, de 30 de març, davant la crisi econòmica sobrevinguda pel conflicte internacional i, entre d’altres, assegurar un equilibri econòmic en els contractes públics. També va establir que les obres havien d’estar en execució i un llindar del 6% d’increment dels pressuposts de licitació. L’associació, però, criticant la complexitat de la norma, es va reunir amb la Conselleria d’Hisenda per acordar algunes modificacions. Les millores es varen publicar al BOIB dia 16 de juny, però, segons critica la patronal, tres mesos més tard encara no s’han definit els paràmetres ni la metodologia per calcular una compensació, fet que obliga les constructores a assumir el sobrecost. Per això, segons Verger, moltes empreses “prefereixen abandonar”. L’associació encara calcula el nombre d’obres públiques que han quedat desertes. 

Cargando
No hay anuncios

“Només el Consell de Mallorca i el de Menorca han decidit revisar els preus i els contractes”, explica Sandra Verger. Per exemple, el Consell de Mallorca va presentar una clàusula per tal d’incloure en els plecs de la contractació una fórmula de reequilibri davant el possible increment o decreixement del preu de les matèries primeres. D’aquesta manera, tot el pes del sobrecost no recaunomés en l’empresa i els treballadors. 

Cargando
No hay anuncios

Les constructores també han denunciat diverses vegades que els ajuntaments s’oposen a revisar els preus. De les 18 reclamacions que s’han presentat a consistoris, cap ha obtingut resposta. La Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) argumenta que realment la normativa només habilita. “Diu que poden adoptar, però s’ha d’aprovar, no és obligatori”, diu el seu president, Toni Salas, en referència a l’article 15 del DL 4/2022 i a la disposició addicional primera. 

En canvi, l’Associació de Constructores de les Balears considera que “els municipis obvien un dictamen de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat, que estableix que les corporacions locals queden adherides a les mesures de compensació econòmica sense necessitat d’acord, perquè no disposen de competència legislativa en contractació pública”.

L’Ajuntament de Palma sí que a final d’agost anuncià que revisaria i actualitzaria els preus dels contractes d’obres públiques per poder adequar-los als preus actuals de les matèries primeres.