Laboral
Economia 22/08/2022

Del salari mínim al càlcul de les pensions: la tardor de negociacions de Díaz i Escrivá

Els salaris i les pensions seran dues de les carpetes en matèria laboral i de la Seguretat Social que marcaran el segon semestre

4 min
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luís Escrivá, en una imatge recent.

MadridAquesta no serà una tardor tranquil·la ni per a la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ni per al ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá. Malgrat haver aprovat mesures estrella com la reforma laboral, les dues carteres han d'entomar la negociació amb sindicats majoritaris i patronals al voltant de diverses reformes en matèria laboral i de la Seguretat Social: des d'un nou acord per a l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) fins a la segona part –no poc convulsa– de la reforma de les pensions. Tot plegat, en un context marcat per uns preus que continuen desbocats, amb una previsió d'inflació mitjana per a aquest 2022 d'entre un 7% i un 8%, i uns salaris que, per contra, es mantenen estancats, cosa que provoca una pèrdua amb comptagotes del poder adquisitiu de molts treballadors. Aquestes són les feines pendents de cara al nou curs:

Salari mínim interprofessional

El govern espanyol s'ha compromès a fer que sigui del 60% del salari mitjà

2 de setembre. Aquesta és la data fixada per Yolanda Díaz per reunir-se amb la comissió d'experts que fins ara ha analitzat els increments del salari mínim interprofessional (SMI). L'objectiu és que aquest grup actualitzi les seves recomanacions sobre una pujada del salari mínim al 2023, que aquest cop també abraça la ministra d'Economia, Nadia Calviño. Segons els últims càlculs de l'executiu, la nova remuneració mínima hauria de rondar entre els 1.012 i els 1.047 euros al mes. Díaz vol pactar amb sindicats i patronals una pujada que ajudaria a protegir els més vulnerables, com ara les dones, els joves o els treballadors del camp, en plena escalada dels preus. En l'últim increment es va passar dels 965 euros mensuals bruts en 14 pagues als 1.000 euros al mes i només s'hi van sumar els sindicats, mentre que la patronal es va despenjar de l'acord. Previsiblement, passarà el mateix, perquè els empresaris es mantenen en "no augmentar" els costos laborals. El compromís del govern és que l'SMI sigui el 60% del salari mitjà, com marca la Carta Social Europea.

Estatut del becari

El principal escull es troba en la restricció del nombre de becaris

El govern vol acabar amb la proliferació del frau en els contractes de pràctiques. Els dos ministeris van arrencar abans de l'estiu la negociació per a un Estatut de Pràctiques no Laborals, també anomenat Estatut del Becari. La intenció és reprendre les reunions ara al setembre. Les negociacions amb els sindicats i els empresaris estaven molt encarrilades, però aquests últims continuaven mostrant reticències al voltant del text. "Si la patronal pensa que hi ha camins que han de permetre l'ús de la formació com a fórmula d'abaratiment dels costos serà difícil arribar a un acord amb ells", advertia el secretari d'estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, a principis d'agost. La norma pretén ser la carta magna d'aquest col·lectiu. Recollirà els seus drets com a estudiants en pràctiques, compensacions per les despeses que puguin tenir mentre fan les pràctiques, com ara el transport o les dietes, així com un seguiment més exhaustiu a través de tutories. Els esculls continuen sent la limitació del nombre d'estudiants en pràctiques en funció de l'empresa, així com evitar que facin les funcions d'un treballador normal.

L'estatut del segle XXI 

Díaz també vol millorar la llei de participació institucional

L'altre repte de la ministra de Treball és adaptar l'Estatut dels Treballadors a les noves professions. Per a Díaz, aquest ha de ser un text "del segle XXI" que deixi enrere l'Estatut del segle XX. "[L'actual] té tints autoritaris i franquistes. La democràcia es va quedar a la porta de les empreses", ha arribat a dir la ministra. De fet, un dels objectius de Díaz és reforçar el paper dels representants dels treballadors dins dels òrgans de decisió d'una empresa, com ara els consells d'administració.

Alhora, l'equip de Díaz vol millorar la llei de participació institucional i el paper dels agents socials en el marc del diàleg social. Aquesta norma passa per compensar econòmicament patronal i sindicats per la seva participació com a interlocutors. Amb tot, Díaz i Escrivá han de regular la situació de les treballadores de la llar i les cures després de la ratificació al Congrés de l'article 189 de l'OIT.

Càlcul de les pensions 

Escrivá enviarà una proposta al setembre

Si bé Escrivá ja s'ha anticipat a l'hora de tirar endavant alguns dels elements de la segona part de la reforma de les pensions, com ara el mecanisme d'equitat intergeneracional, ha deixat per al setembre alguns dels punts més conflictius. El més important: l'ampliació del període del còmput d'anys per calcular la pensió de jubilació. Des de la cartera d'Escrivá reiteren que això no es tradueix en ampliar només el còmput d'anys, sinó en "adequar a la realitat actual de les carreres professionals el període de còmput per al càlcul de la pensió, preveient la possibilitat d'elecció dels anys que integrin la base reguladora a les carreres més llargues". És a dir, que l'extensió del període es pugui combinar amb l'elecció dels anys cotitzats més favorables, sobretot tenint en compte que les noves vides laborals no són tan continuades, o excloure els anys que s'ha estat a l'atur, com va anticipar Escrivá la setmana passada. A més a més, el govern espanyol també s'ha compromès a revisar la base màxima de cotització.

Com la resta de canvis vinculats al sistema de pensions, es tracta de fites compromeses amb Brussel·les a canvi dels fons europeus. En aquest cas, la Comissió hi prestarà força atenció perquè la seva preocupació és l'impacte que poden tenir aquestes prestacions sobre els comptes públics. La brúixola de Brussel·les és avançar en la sostenibilitat del sistema de les pensions i de la caixa de la Seguretat Social.

stats