Economia 31/07/2019

Els Estats Units abaixen tipus 11 anys després i tanquen una era

La Reserva Federal abarateix el diner un quart de punt i matisa que no s’esperen noves retallades

Carlos Pérez Cruz
3 min
Jerome Powell, president de la Reserva Federal, ha reduït els tipus d'interès un quart de punt.

WashingtonFi d’un cicle històric. El president Donald Trump pot estar content. Per primera vegada en 11 anys, la Reserva Federal va decidir ahir una rebaixa dels tipus d’interès d’un quart de punt, per la qual cosa el preu del diner queda ara en una forquilla d’entre el 2% i el 2,25%. La decisió, que vol protegir el creixement nord-americà contra els riscos econòmics globals, és la més important des que el 2008, amb la crisi financera en plena ebullició, els tipus van quedar virtualment a zero i es van mantenir intactes durant set anys.

Evolució del tipus d'interès als EUA

És la cinquena vegada en 25 anys en què es retalla el preu del diner, i podria no ser l’última en els pròxims mesos. Almenys així ha passat en les quatre ocasions anteriors, malgrat que el president de la Fed, Jerome Powell, es va limitar a aventurar que la seva institució actuarà “de manera adequada per mantenir l’expansió”. Al capdavant de la institució des de ja fa un any i mig, després de substituir Janet Yellen, amb qui la Fed va començar el cicle de pujades dels tipus d’interès, Powell va definir la mesura com un “ajust de meitat de cicle” cap a una política econòmica “més acomodatícia” i no va anticipar que fos el començament d’un llarg cicle de rebaixes propi de temps de recessió. També va anunciar que avança dos mesos el programa de reducció del seu balanç, actualment de 3,8 bilions de dòlars.

Powell va assegurar en roda de premsa que “les perspectives per a l’economia dels Estats Units segueixen sent favorables”, tot i que la Fed va explicar en un comunicat que “les implicacions de l’evolució mundial per al panorama econòmic, així com la baixa pressió inflacionista”, justifiquen la retallada. Entre els factors de risc hi ha la guerra comercial amb la Xina protagonitzada per Trump, que feia mesos que demanava una rebaixa de tipus de fins a un punt percentual. Powell va assegurar que la decisió no té res a veure amb aquestes pressions: “No gestionem la política monetària per provar la nostra independència”.

Amb aquest gir, el banc central nord-americà busca l’estímul de l’economia i generar una inflació més gran. Powell va reconèixer que, amb la inflació a l’1,6% en els últims 12 mesos, l’objectiu d’assolir el 2% “pot retardar-se encara més”. Si seguissin per sota de l’objectiu, “a llarg termini podria derivar en una tendència a la baixa preocupant i difícil de revertir”. Interrogat per si la rebaixa d’un quart de punt serà suficient per tornar al camí del 2% d’inflació, Powell es va remetre a la política desenvolupada per la Fed al llarg de l’any. De les expectatives inicials de pujada de la taxa d’interès, la Reserva Federal va passar a una política “pacient” de contenció que ara ha derivat en una baixada anunciada. “L’economia s’ha comportat de la manera esperada”, va afirmar Powell, que va defensar que les seves decisions “han mantingut l’economia en el bon camí, i les perspectives, favorables”.

El president de la Reserva Federal va reconèixer que en la reunió del mes de juny es va avaluar la possibilitat d’una retallada, però van preferir esperar els esdeveniments. “Des d’aleshores hem vist desenvolupaments tant positius com negatius”, va explicar Powell. “El creixement de l’ocupació va ser fort al juny” i el pronòstic apunta que seguirà així, malgrat que va anticipar: “Serà més lent que l’any passat, però per sobre del que creiem que és necessari per mantenir estable la taxa d’atur”. Igualment, Powell va apuntar que el PIB del segon trimestre ha estat “a prop de l’esperat”, dins d’una economia el consum de la qual s’ha sustentat “en els salaris més alts” (que creixen moderadament) i l’“alta confiança” de les famílies.

Vots discordants

En la part negativa, el president de la Fed va assenyalar que “la producció industrial ha caigut durant dos trimestres consecutius i la inversió fixa comercial va caure en el segon trimestre”. Però on va apuntar Powell que hi ha decepció és en l’economia estrangera, amb la caiguda de la producció, “especialment a la zona euro i la Xina”.

Igual que va passar fa poc més d’un mes, quan hi va haver un vot de dissens, la decisió d’ahir va tenir l’oposició d’Esther George, presidenta de la Fed de Kansas, i Eric Rosengren, de la de Boston, que no veien motius per a la rebaixa dels tipus d’interès amb l’atur en el 3,7%, el més baix en l’últim mig segle, i amb l’economia creixent un 2,1%, un punt percentual menys que en el primer trimestre de l’any.

Les borses van caure després que Powell comencés la roda de premsa, al veure que no estan previstes noves retallades en un futur immediat, com volien els inversors.

stats