TREBALL

La rendibilitat del turisme feminitza i precaritza el sector

L’investigador Ernest Cañada conclou que és el fruit de les dinàmiques que s’han fet servir en els darrers anys

L’investigador Ernest Cañada ha estudiat l’evolució de les condicions laborals en el sector de l’hostaleria. Està especialitzat en turisme responsable i va impartir el passat dimecres una xerrada, conjuntament amb Daniela Moreno, a la segona edició de la jornada d’Economia i Ecologia Política de Turisme, celebrada a la seu del GOB.

Cañada parlà del que han suposat canvis com l’entrada de grans grups d’inversió en el negoci hoteler o bé de la flexibilització que permet la nova legislació laboral. La conseqüència d’ambdós factors és la precarització i la feminització del treball. “Les dones són el col·lectiu més nombrós en el treball hoteler i un dels més vulnerables”, indica.

Un problema estès

L’investigador es pregunta per quin motiu es produeix aquesta associació entre els treballs turístics i la precarietat. Per començar, vol deixar clar que “aquest problema existeix arreu en el sector turístic, no només a les Balears”, també a llocs com Catalunya i a la resta de l’estat espanyol. “Aquesta associació creix cada dia”, insisteix.

Per què es produeix, quines en són les causes i quin n’és el context econòmic. És el que s’intenta esbrinar amb els treballs que s’estan fent, dels quals ja es poden extreure algunes conclusions.

Cañada resumeix que davant aquesta realitat hi ha dues actituds. “La primera és amagar el cap sota l’ala, la tàctica de l’estruç, que és el que acaben fent la majoria dels operadors del món turístic. És a dir, negar la realitat”. Voler tapar la realitat, diu, és precisament el que engrandeix el problema i el fa més conflictiu.

D’altra banda, Cañada assenyala que l’activitat turística en els llocs que hi estan especialitzats com ara Mallorca o Barcelona, “hauria de permetre als treballadors d’hostaleria tenir una vida digna”.

No obstant això, la situació més freqüent és intentar criminalitzar la lluita en favor dels drets, i aquesta posició de negació i enfrontament amb els treballadors “no permet entendre d’una manera clara les raons del conflicte”.

Aquest tipus de conflictes “acabaran esclatant”, segons Cañada, i diu que una de les conseqüències d’això serà “el perjudici del mateix empresari que ha seguit aquestes tàctiques d’enfrontament”. L’investigador conclou que així “no és possible defensar que el treball turístic no pot ser sinó precari”.

Ernest Cañada deixa un raig d’esperança i diu que en el sector turístic “hi ha altres maneres de fer les coses”. En aquest sentit, destaca que, en primer lloc, “s’ha d’analitzar com funciona l’activitat turística”. I a partir de les conclusions d’això s’arribarà a l’arrel de la precarització i a la manera de contrarestar-la.

Pel que fa a les causes de la precarietat dels treballs a l’hoteleria, aquest expert assegura que n’hi ha diverses. Per una banda, la dinàmica pròpia del treball en el sector turístic, i, per una altra, “les grans transformacions molt accelerades que s’han produït en el sector aquests darrers anys”. A més, a això s’hi ha d’afegir l’especialització turística de determinats territoris.

Fluxos de demanda

L’activitat depèn dels fluxos de demanda: “No és un mercat regular, i això provoca una estacionalització, uns mesos d’una activitat molt marcada i altres en què l’activitat baixa”. Una altra cosa és quan hi ha un esdeveniment determinat en una ciutat. “Qualsevol cosa que fa que concentris molta feina en unes hores determinades”, i això fa que els empresaris cerquin maneres de flexibilitzar els horaris dels empleats. Per satisfer aquestes necessitats de flexibilització “hi ha mecanismes diversos” i s’ha d’entendre quina és la lògica d’aquesta dinàmica laboral.

L’altra anàlisi que proposa Cañada, l’explica amb una comparació: “Si condueixes cotxes el territori pot ser una qüestió important. S’han de tenir unes bones infraestructures, però passes de llarg”. En el turisme, en canvi, “si estàs en un territori concret no pots marxar a un altre lloc. Per tant, el que fas és adaptar la feina a la teva situació. L’activitat econòmica del turisme la pots fer amb uns costos més baixos, encara que no la facis molt bé” i, per tant, “has de pagar salaris baixos”.

Un altre aspecte, manifesta Cañada, són les dinàmiques que s’han fet servir en el sector turístic aquests darrers anys, que són molt variades. Destaca que una “modificació molt important és el funcionament de les agències d’intermediació, que cada vegada es queden amb una comissió més elevada per facilitar treballadors a les empreses”.

El major benefici

El següent fenomen és l’entrada de grans fons d’inversió al negoci hoteler. Això vol dir que es produeix una “dinàmica molt forta de retorn del capital prestat. És a dir, que volen tenir el màxim rendiment possible i van al benefici a qualsevol preu amb una prioritat absoluta”, afirma Cañada.

“Això què vol dir?”, es demana. Doncs, per exemple, entrar en el camp de l’economia col·laborativa, trencant condicions de treball, però, alhora, creant més competència.

Altres factors

El professor Cañada també analitza uns altres factors que tenen a veure amb el lloc on es desenvolupa l’activitat. Cada vegada més hi ha una “major especialització turística”, de manera que hi ha molta gent que ha de treballar en el sector i, per això, els salaris són més baixos”.

Així mateix, destaca que “les empreses imposen mecanismes diversos per aconseguir el seu objectiu fonamental, que és flexibilitzar al màxim la mà d’obra”, intensificar com més millor la feina dels empleats. Això implica una “feminització” de la feina i contractes a immigrants que no poden desenvolupar una vida professional en el seu país. També s’utilitzen formes de contractació com el fix-discontinu, el treball temporal i la feina a temps parcial.

D’altra banda, assenyala que, durant un temps, gràcies a la lluita sindical, es va aconseguir regular el treball a l’hostaleria: el personal anava en funció de les habitacions, de la categoria, etc. Però els empresaris han aconseguit “desregular aquests aspectes i anar a un marc nou que els permet contractar en funció de les necessitats: tenir facilitat per dur a terme acomiadaments i tenir el sector el més desregulat possible”.

Però això no és tot. “Es demana cada cop més la polivalència dels treballadors” i es produeix la pèrdua del paper dels sindicats, provocada per una política obertament antisindical per part de les empreses.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF