El port de Maó aposta per l’exclusivitat

CiutadellaEl port de Maó, el port natural més gran del Mediterrani, rebrà en els pròxims quatre anys una inversió propera als 60 milions d’euros. Una injecció de doblers públics que pretén posar al dia les seves infraestructures i en valor el seu patrimoni històric militar, així com l’atractiu turístic dels seus illots i illes dins un port de sis quilòmetres de llarg i quasi un i mig d’amplària en el qual conviuen molts usos i també interessos.

Actualment, es destinen tres milions i mig de fons europeus a dur a terme accions de millora de la sostenibilitat. Des de construir sistemes de recollida de pluvials, dipòsits de tempestes i aparcaments dissuasius, a instal·lar enllumenat eficient, punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i un filtre verd per a la depuració de les aigües residuals al Llatzeret o crear un centre d’interpretació audiovisual que expliqui la història de l’illa del Rei. Però la majoria dels projectes que s’hi impulsen són de més llarg recorregut.

Només l’Autoritat Portuària preveu invertir 51 milions des d’ara i fins al 2028, una xifra molt superior als prop de sis milions que ingressa anualment per l’explotació directa, o a través d’altres empreses, dels espais i serveis del port. Amb aquests fons ha començat a plantejar la reurbanització del moll sud i el Fonduco, l’ampliació dels molls de Cala Figuera, la construcció d’una nova estació marítima, nous vials d’accés, un centre d’interpretació amb oferta de restauració… Millores per als usuaris, de reclam turístic i d’integració amb la ciutat per a un port que atreu només una tercera part del passatge regular que arriba a Ciutadella, però on recalen 100.000 turistes a bord de creuers i que compta amb un potencial enorme que aquests darrers anys l’han rellançat.

La progressiva recuperació i l’explotació econòmica dels indrets més emblemàtics, especialment el Llatzeret i l’illa del Rei, construïts al segle XVIII, han obert un camí que ha ajudat a reactivar el port i l’ha convertit en un dels principals punts de mira a Menorca. Els majors esforços ara s’han posat en el Llatzeret, l’illot de 10.000 metres quadrats, declarat Bé d’Interès Cultural el 1993, que el Ministeri de Sanitat deixà d’emprar com a luxosa residència d’estiu per als seus funcionaris i, ara fa 10 anys, traspassà al Consell de Menorca perquè pogués posar-lo a l’abast de tota la població.

Durant aquesta dècada, al Llatzeret s’han fomentat les visites públiques i s’ha impulsat un procés de restauració de les instal·lacions per fer de l’antic recinte sanitari, on passaven la quarantena els malalts de l’època, el punt neuràlgic del turisme de congressos i esdeveniments de Menorca. El primer pla d’usos, redactat el 2016, hi preveia invertir 16 milions i mig en un centre d’interpretació, una residència per a estudiants i espais destinats a la investigació i la formació, a més d’un hotel en concessió, amb piscina, jardí i restaurant. Res d’açò no s’ha fet. Tot i això, sí que s’hi han potenciat els concerts i els congressos de tota classe.

No més festivals multitudinaris

Però, amb el canvi de govern, els nous gestors del PP al Consell insular aposten ara per orientar el Llatzeret al turisme de negocis MICE. Es tracta d’atreure grans empreses que cerquen llocs singulars per dur a terme reunions, viatges empresarials, conferències i esdeveniments corporatius que vulguin oferir una experiència lligada a la seva marca. D’aquesta manera, les activitats es diferencien de les duites a terme aquests darrers anys, centrades a oferir festivals de música, i donen al Llatzeret un ús més exclusiu, semblant al que oferia el Ministeri de Sanitat als seus funcionaris.

“No hi vull veure més concerts de música amb 3.000 persones”, diu la presidenta de la Fundació Foment del Turisme de Menorca, Begoña Mercadal, en al·lusió directa al festival que s’hi organitzà el 2022 i 2023 i que dugué a l’illa primeres figures nacionals i internacionals. “El Llatzeret és una altra cosa”, apunta.

La reorientació que se li ha donat des que l’any passat la fundació se’n va fer càrrec de la gestió pretén reforçar el seu ús “per a petits grups i amb activitats dedicades a la cultura, l’educació i la celebració d’esdeveniments de petit format”, però que igualment atreuen visitants d’alt poder adquisitiu. De fet, l’aforament màxim permès amb la nova llicència és de tan sols 240 persones, si bé la fundació recomana que no es facin més de tres trasllats en barca per grup. “El que volem és no defraudar l’expectativa d’aquella gent que ve a gaudir de l’entorn i la natura”, remarca. El primer any han estat majoritaris els visitants de l’Estat, si bé també n’hi ha hagut d’anglesos o americans. Fins a 1.762 se n’han comptabilitzat en un any, durant l’any 2024, que el Llatzeret va estar ocupat prop del 75% dels dies. “Però enguany la demanda ha pujat i l’ocupació ja és del 90%”, diu Mercadal, satisfeta de comprovar com l’agenda del mes d’octubre “ja està tota plena”.

A part dels 1.762 assistents a esdeveniments, l’any passat també varen arribar al Llatzeret de forma guiada altres 2.150 persones, així com 304 escolars i 440 en visita privada. En total, 4.656 persones. Tothom que vol visitar o fer ús de l’espai paga una taxa. La previsió per enguany és que per tots dos conceptes s’ingressin 62.000 euros.

Mentrestant, el Consell continua invertint en la restauració del complex històric i acaba de comprometre una doble actuació pressupostada en quasi 600.000 euros que permetrà reformar íntegrament les principals torres històriques de l’illot.

En el mapa mundial de l’art

Si el Llatzeret és la nineta dels ulls de Menorca al port de Maó, l’illa del Rei tampoc no es queda enrere. Des que Hauser & Wirth hi obrí el 2021 la seva galeria internacional, 275.000 visitants han passat per l’illot que ha situat Menorca en el mapa mundial de l’art.

Els primers a redescobrir l’illa del Rei varen ser els Amics de l’Hospital, un grup de voluntaris encapçalats pel general Luis Alejandre que des de fa més de dues dècades treballen en la restauració de l’antic hospital anglès. El Consell hi contribueix amb una aportació anual de 25.000 euros.

L’Ajuntament de Maó és el titular de l’illa del Rei i en va cedir l’ús a la fundació creada per l’associació de voluntaris, de manera que són aquests qui en varen llogar el 2019 una part a Hauser & Wirth perquè pogués posar en marxa el seu projecte, responsable segons múltiples veus de l’arribada creixent de propietaris de grans fortunes a l’illa.

La fortalesa de la Mola, un altre dels atractius turístics del port de Maó, compleix enguany 20 anys de gestió privada. Primer a través de Cordial Hoteles i ara amb Pendent Serveis i Gestió, l’empresa de l’exportaveu del PP a Palma, Rafel Duran, atreu visitants interessats a fer turisme cultural. El preu del contracte, pel qual ofereix visites guiades i teatralitzades, a més de serveis complementaris, és de 600.000 euros.

Un centre nàutic d’alt rendiment a l’illa Plana

A només 200 metres del Llatzeret, hi ha l’illa Plana. L’Autoritat Portuària va comprar el 2023 a Defensa aquest illot de 7.519 metres quadrats i l’ha transferit al Consell insular per rehabilitar-hi les sis edificacions que s’empraven com a magatzems de la fortalesa de la Mola i destinar-les a l’activitat nàutica. La idea és crear un centre de tecnificació que inclogui una escola de navegació i amb vela tradicional. Ja se’n beneficien els regatistes del CN Villacarlos i el Club Marítimo Mahón, que l’utilitzen com a base per a les seves flotes de vela lleugera. Però el projecte de fer-hi un centre d’alt rendiment s’està trobant amb dificultats sobrevingudes a causa del deteriorament de les construccions i a la constatació d’una altra realitat: anar i venir constant d’embarcacions turístiques, de càrrega i de trànsit a la rada maonesa, que fa difícil establir un canal lliure on els esportistes professionals es puguin exercitar sense problemes.

En tot cas, el Club Marítim, que fa una dècada va estar a punt de desaparèixer en perdre els amarraments que gestionava, celebra aquesta nova aposta per reforçar la vocació nàutica i esportiva del port. De fet, acaba d’organitzar el campionat balear de piragüisme i ja prepara el de creuers i la Copa del Rei de vaixells d’època, i el setembre de l’any que ve acollirà el Mundial de Snipes. El president de l’entitat, Basili Ferrer, calcula que l’impacte econòmic de l’esdeveniment serà similar al de la Copa del Rei i deixarà a l’illa prop de quatre milions d’euros.

No obstant açò, l’objectiu del club se centra a renovar la concessió dels 165 amarraments i la benzinera que gestiona al port, que, segons Ferrer, és la clau de la seva subsistència. El pròxim mes de novembre acaba la pròrroga que se li va concedir i ja ha fet passes amb l’Administració perquè es reconegui la seva funció social i pugui tornar a gestionar els amarraments “20 o 25 anys més”, diu. “Ens hi jugam la pell, és on hem posat totes les figues del paner”, afegeix.

El club, que actualment gestiona eslores màximes de 15 metres, va perdre fa tres anys l’explotació dels amarraments per a iots grans que tenia tot just al davant de la seva seu social. L’empresa Tanit Ibiza Port se’ls va adjudicar en pagar a cop de talonari un cànon anual de 800.000 euros a Autoritat Portuària, una oferta del tot inassumible per a l’entitat esportiva. “Ens ha matat part de la vida social del club”, lamenta el president qui, malgrat tot, treu pit per poder continuar tenint 250 esportistes actius i més de 800 socis familiars, el que mou prop de 2.000 persones.