Mercat laboral
Economia 24/09/2021

Les picaresques de la llei del teletreball

Els sindicats afirmen que la presencialitat torna a pujar però ho fa esquivant la normativa

3 min
Un teletreballador durant la seva jornada laboral

El 23 de setembre del 2020, en ple auge del teletreball provocat pel covid, entrava en vigor el decret llei del treball a distància que havien pactat en temps rècord el govern espanyol i els agents socials (sindicats i patronal). Tot i que ha passat un any, Inspecció de Treball no té xifres dels expedients que s’han obert per possibles incompliments de la normativa ni, lògicament, tampoc de les multes. “No tenim dades elaborades encara”, expliquen portaveus del ministeri de Treball, que destaquen que la llei “figura a l’avantguarda del marc europeu”.

Els que sí que han fet balanç d’aquest primer any són els sindicats, que ja han detectat alguna picaresca de les empreses per esquivar la normativa. “Moltes companyies que han fet teletreball durant la pandèmia han tornat després de les vacances a la presencialitat i el que estan implantant és un dia de treball a distància a la setmana per no haver d’aplicar la llei”, denuncia la secretària d’acció sindical de Comissions Obreres, Cristina Torre. Cal recordar que la normativa només s’aplica si el treball des de casa representa com a mínim un 30% de la jornada setmanal, cosa que equival a un dia i mig. Si se supera aquest percentatge, l’empresa està obligada a firmar un acord individual per escrit amb el treballador que ha d’incloure, entre d’altres, el pagament de les despeses que suposa fer la jornada laboral des del domicili.

Les dades donen la raó als sindicats. Abans de l’arribada del covid, la xifra d’assalariats que feien teletreball era més aviat simbòlica a Catalunya (8,6%). Només el 4% ho havien fet ocasionalment mentre que un 4,6% treballaven més de la meitat de dies a distància. El covid, però, va esmicolar les previsions més optimistes i durant el confinament domiciliari (el segon trimestre del 2020) es va arribar a un pic rècord del 21,2%. Des de llavors, i amb la normativa ja vigent, aquest percentatge ha anat baixant progressivament i, segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents al segon trimestre d’aquest any, la xifra ja s’ha situat al 17,3%: un 11% fan més de la meitat de dies a la setmana teletreball i la resta, tal com denuncien els sindicats, només ocasionalment (algun dia a la setmana). Tot apunta que les dades del tercer trimestre encara baixaran més. “Les xifres demostren que l’aposta de les empreses pel teletreball ha estat passatgera i fugaç”, lamenta la UGT en un informe en què fa el balanç d’un any de teletreball.

Els sindicats alerten de quatre picaresques més que ja s’estan detectant. La primera: tot i que la llei deixa clar que l’empleat que teletreballa té els mateixos drets que el que no ho fa, CCOO tem que els assalariats de petites i mitjanes empreses, moltes de les quals no tenen representació sindical, acabin renunciant a part dels seus drets per continuar treballant des de casa, com per exemple a ser promocionats.

La segona, que ni l’empresa ni el mateix treballador compleixin l’horari laboral i la desconnexió digital. “Continua havent-hi molta desconfiança per part de les companyies amb el treball a distància i això fa que no respectin els descansos de l’empleat i que aquest, per demostrar que està operatiu, doni resposta a qualsevol petició sigui l’hora que sigui”, explica Torre.

La tercera, que les empreses optin només per contractar teletreballadors. “Això pot comportar que desmantellin els seus espais físics i la deslocalització de l’empleat”, puntualitza la portaveu de CCOO.

La quarta, que el teletreball es converteixi en una mesura per conciliar, tot i que la normativa ho descarta explícitament. “Això pot significar un retorn de la dona al seu domicili i que perdi oportunitats per promocionar-se davant del pes que encara té la presencialitat a les empreses”, alerta Torre. En aquest sentit també afegeix que s’haurà de veure en un futur que això no provoqui un augment de la bretxa salarial.

En vigor a les grans empreses

En aquest primer any han sigut bàsicament grans empreses les que han començat a aplicar la normativa. Per exemple, la llei està vigent ja en convenis col·lectius com el de la indústria química o en multinacionals com Telefónica, Adif, Repsol, Renault, el BBVA o AXA. Pel que fa al cobrament de despeses, un dels punts més conflictius, l’han resolt amb un pagament d’entre 35 i 55 euros addicionals al mes en funció de la companyia.

stats