Barcelona“Es busca un mosso/a per a important complex d’oficines a Sant Joan Despí. Salari: 1.050 euros al mes en 12 pagues”. L’increment de la temporalitat i la precarietat enquistada són els llegats més durs que ha deixat la crisi al mercat laboral espanyol, però també (en part) els responsables que el Nadal sense paga extra comenci a ser més habitual per a alguns treballadors. Cada cop més companyies opten per negociar contractes a 12 pagues en lloc de les 14 tradicionals. Per llei, els treballadors espanyols tenen dret a dues pagues extraordinàries a l’any, a més del seu salari mensual. Tot i així, l’Estatut dels Treballadors obre la porta a permetre que aquestes remuneracions es puguin prorratejar a través de 12pagues si s’estableix d’aquesta manera al conveni o s’arriba a un acord dins l’empresa. L’empleat cobra el mateix salari brut anual, però cada mes rep la part proporcional que correspondria a les extres.
Els sindicats avisen que, tot i que la tendència encara és minoritària, l’han pogut observar en els últims anys especialment en sectors on abunden la temporalitat i els salaris baixos. “Hem trobat alguns casos en què s’imposa aquesta norma per dissimular sous baixos que potser els treballadors no acceptarien sense aquest prorrateig”, reconeix Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT a Catalunya. En aquest sentit, insisteix que la introducció de les 12 pagues ha de ser sempre “una decisió negociada” i assegura que no s’està introduint per la via dels convenis col·lectius. “Amb l’increment de la temporalitat és més habitual perquè ho fan servir per exemple les ETT o empreses que inclouen clàusules abusives als contractes”, afirma Cristina Torre, secretària d’acció sindical de CCOO a Catalunya. En aquest sentit, defensa que en la majoria de convenis el que s’intenta ara és negociar una altra paga extra com a via per apujar sous, en lloc de permetre que es pagui el salari anual en 12 pagues. Gilgado apunta a les empreses multiserveis com un dels sectors on és més comú distribuir el salari amb aquesta fórmula, mentre que Torre assenyala les companyies sense representació sindical dels treballadors.
“Hi ha molta jurisdicció sobre empreses que prorrategen a la brava”, explica Pere Vidal, advocat i professor de dret laboral a la UOC. En aquests casos, els empleats poden denunciar la negligència a la Inspecció de Treball, ja que, segons assegura el lletrat, tenen dret a reclamar la paga extra sencera tot i haver-la cobrat mes a mes. “Per al treballador és indiferent cobrar en 14 o en 12 pagues, però si als sindicats no els sembla bé, ho poden portar a la negociació col·lectiva i prohibir-ho”, afegeix. No és estrany que alguns convenis col·lectius vetin directament aquesta pràctica per evitar que es converteixi en una font de frau en les retribucions.
Un vestigi del franquisme
L’origen de les pagues extres a Espanya es remunta al franquisme. El 1944 el govern franquista va decidir a través d’una ordre ministerial -firmada per l’aleshores ministre de Treball, José Antonio Girón de Velasco- que els treballadors rebessin l’equivalent a la paga d’una setmana per destinar-la al Nadal. A partir d’aleshores es va institucionalitzar aquesta remuneració i el 1947 el règim va afegir-hi una segona paga extra coincidint amb el 18de juliol per commemorar el cop d’estat de Franco contra la Segona República i la Festa de l’Exaltació del Treball. “És un tema purament cultural”, recorda Vidal.
Amb la redacció de l’Estatut dels Treballadors, el 1980 va entrar dins la legislació laboral espanyola que els empleats tindrien dret a com a mínim dues pagues extraordinàries al llarg de l’any, una just abans de Nadal i l’altra en funció del moment pactat al conveni o entre l’empresa i els treballadors. Amb la democràcia, la retribució del juliol es va anar desplaçant cap al mes de juny i es va consolidar com a ajuda salarial de cara a les vacances d’estiu. A més, algunes empreses van incorporar una quinzena paga de beneficis sovint al març per repartir una petita part dels guanys generats durant l’any anterior entre la plantilla.
No obstant això, Espanya és gairebé una anomalia a la Unió Europea. Segons un estudi de l’empresa de programaride recursos humans Seresco, només Portugal i Holanda blinden per llei la paga extra.
LES CLAUS
1. És legal cobrar el salari en 12 pagues?
Sí. L’article 31 de l’Estatut dels Treballadors diu que s’han de cobrar 14 pagues a l’any, 12 mensualitats i dues d’extraordinàries, que habitualment es fixen al Nadal i abans de les vacances d’estiu. Tot i així, si s’acorda a través del conveni col·lectiu o entre empresa i treballador, el salari anual també es pot cobrar en 12pagues prorratejades; ésadir, en cada mensualitat es paga la part proporcional que correspondria a les extres. Això pot servir, per exemple, per donar la sensació que la retribució mensual és més alta en categories amb sous baixos. Un altre argument és que permet que sigui el treballador el que decideixi com organitza el seu estalvi, en lloc que l’empresa el concentri en dos moments durant l’any.
2. Per què existeixen les pagues extres a Espanya?
A l’Estat l’origen es troba en el franquisme de postguerra. Es va introduir el 1944 a través del BOE com una paga equivalent a una setmana de sou perquè les famílies la destinessin al Nadal. L’extra d’estiu, en canvi, es va instaurar el 18 de juliol per commemorar l’alçament del règim de Franco. Durant la Transició aquest sistema es va incorporar a l’Estatut dels Treballadors, perquè ja era un dret laboral estès i adquirit, però no existeix com a tal a la majoria de països de la Unió Europea.
