Mor César Alierta, l'empresari que es va fer gran amb les privatitzacions del PP
L'expresident de Telefónica va convertir-se en un dels directius més influents d'Espanya de la mà del govern Aznar
BarcelonaCésar Alierta, expresident de Telefònica, ha mort aquest dimecres als 78 anys a Saragossa després d'haver estat hospitalitzat en estat crític durant les darreres hores i arran dels problemes de salut que arrossegava en els últims anys. El directiu va ser el president executiu de la companyia de telecomunicacions durant 16 anys –del 2000 al 2016–, cosa que el va convertir en un dels empresaris més influents d'Espanya, entre altres raons per la seva proximitat al Partit Popular.
En certa manera, Alierta ja va néixer vinculat al poder. El seu pare, César Alierta Perela, va ser alcalde de Saragossa durant el franquisme, entre el 1966 i el 1970, i abans ja havia estat president del Reial Saragossa de futbol. De fet, sota el seu mandat es va construir el mític estadi de la Romareda i ara hi ha una avinguda important amb el seu nom a la ciutat. Anys més tard, el seu fill es convertiria en màxim accionista del mateix club. A més, un dels germans de l'empresari, Mariano Alierta, va ser diputat al Congrés per la UCD i senador del PP, mentre que el seu cunyat era Ramón Sainz de Varanda, polític socialista i també alcalde de Saragossa als anys 80.
Llicenciat en dret per la Universitat de Saragossa i amb un màster en administració d’empreses per la Universitat de Colúmbia, a Nova York, va formar part de la generació d'empresaris i banquers espanyols que van encetar el privilegi d'estudiar en escoles de negocis als Estats Units. Els primers passos d’Alierta com a directiu van ser al Banco Urquijo, una entitat de banca privada que ha acabat sent més coneguda per l'assassinat el 1980 dels marquesos que li donaven nom. Més endavant, el directiu va fundar la gestora d'inversions Beta Capital i el 1991 va arribar a la presidència de l'Associació Espanyola del Mercat de Valors, una mena de patronal de la borsa espanyola.
La primera vegada que Alierta va aconseguir un càrrec de primer nivell gràcies a Aznar no va ser a Telefónica. L'any 1996 el govern dels populars va nomenar l'empresari com a president de l'aleshores monopoli estatal del tabac, Tabacalera. El seu pas per aquesta companyia també va suposar la seva primera privatització i anys més tard el va fer seure al banc dels acusats en un judici a l'Audiència Provincial de Madrid presidit per la magistrada (i després alcaldessa de Madrid) Manuela Carmena. La principal sospita era que el directiu havia fet servir informació confidencial en una compravenda d'accions de Tabacalera amb la qual havia guanyat 1,86 milions d'euros. El cas també va esquitxar la seva dona i el seu nebot, a qui havia venut poc després l'empresa d'inversions que estava en el centre de la investigació. El Suprem va absoldre Alierta perquè el delicte havia prescrit.
Alierta va aterrar a Telefónica amb l'arribada del nou mil·lenni i una altra vegada designat per Aznar en substitució de Juan Villalonga, qui ja havia posat els fonaments de la privatització de l'operadora. Sota el seu mandat, la companyia va activar un gran pla d'internacionalització que la va portar a una vintena de països. "La història de Telefónica no podria entendre's sense el seu exemple, el seu llegat personal i professional, la seva visió estratègica i la seva incansable vocació de fer de Telefónica el lloc en el qual fos possible fer un món més humà connectant la vida de les persones", ha destacat la multinacional en un comunicat. Però en els anys d'Alierta com a primer directiu també es van produir tensions i polèmiques com la batejada com la guerra del futbol, que va enfrontar Sogecable (on Telefónica controlava un 16,7% del capital i compartia el control amb Prisa) i Mediapro pels drets d'emissió dels partits de la Lliga espanyola.
Enemic dels gegants d'internet
Alierta va enviar sovint dards als gegants d'internet com Google, Facebook o Netflix, a qui acusava d'aprofitar-se de les seves infraestructures de telecomunicacions sense contribuir en la inversió per desplegar-les. Qui va dirigir durant 16 anys la principal operadora espanyola va arribar a presumir de fer servir un Nokia antic per fugir del control d'aquestes corporacions. "L'únic lliure soc jo. Tinc un Nokia antic i ni Google, ni Apple ni Facebook saben res de la meva vida", va dir Alierta el 2019 en una intervenció al fòrum madrileny sobre start-ups South Summit. Un cop va haver deixat la presidència de Telefònica, el grup va situar l'executiu al capdavant de la fundació de l'empresa, un càrrec que va ostentar fins al 2022. Cal recordar que quan es va produir la seva sortida de la companyia, l'abril del 2016, el valor de l'acció estava en 9,31 euros, mentre que quan n'havia agafat les regnes, el juliol del 2000, el valor era de 22,30 euros.
La mort de l'empresari ha provocat les reaccions de condol de diferents figures del món empresarial, com ara el seu successor, José María Álvarez-Pallete: "A força de bategar i d'estimar ens deixa César, un cor obert de bat en bat. Moltes gràcies, estimat amic". Qui aquesta tarda encara no havia publicat cap missatge a X és el president espanyol, Pedro Sánchez, que el 2016 va acusar directament Alierta en una entrevista al programa de LaSexta Salvados de maniobrar per evitar un govern d'esquerres a través de la seva influència en el grup mediàtic Prisa. L'expresident de Telefónica va ser conegut per les seves habilitats per fer lobi i també va ser president del desaparegut Consell Empresarial per a la Competitivitat, un think tank que durant anys va agrupar les empreses més grans de l'Estat.
