1. Per què és important el document publicat ahir?
És la primera vegada que Hisenda entra a valorar les propostes concretes que li han fet arribar les comunitats autònomes per fer canvis en el model de finançament. La conclusió sembla bastant clara: el ministeri no té gaires ganes d'introduir-hi canvis significatius.
2. Quins són els principals canvis que acceptaria fer?
El govern central "veu desitjable" tendir cap a una harmonització dels impostos cedits a les comunitats (que són els de patrimoni, successions i donacions i l'impost de transmissions patrimonials). Amb tot, també s'escuda en la "diversitat d'opinions" que hi ha entre les comunitats autònomes per no prendre partit. Caldrà "seguir valorant" aquesta opció, acaba sentenciant.
3. El nou model mantindrà l'estructura de l'anterior?
Sembla el més probable. El document distribuït ahir explica que el que era vàlid en l'anterior també hauria de seguir sent vàlid en el nou model de finançament. Concretament, el document diu que, si el 2009 l'Estat i les comunitats autònomes van considerar que la distribució de recursos pactada solucionava el principi de suficiència, la manera de saber si la distribució del pròxim model és correcta serà mantenir aquella mateixa distribució de recursos. Pocs canvis a la vista, per tant.
Montoro es nega a cedir més ingressos de l'IVA o l'IRPF a les comunitats en el nou model de finançament autonòmic
El ministeri d'Hisenda accepta canvis mínims i obre la porta a igualar l'impost de successions
BarcelonaEl model de finançament autonòmic, la gran esperança de moltes comunitats per encarrilar els seus comptes després d'una crisi que a la majoria les va deixar fora dels mercats de capitals, no tindrà cap canvi significatiu. Aquesta és la voluntat del ministeri d'Hisenda, segons es desprèn d'un informe distribuït aquest dimarts.
El document, de 55 pàgines, recull les propostes que fan les comunitats autònomes i la resposta que dona Hisenda a aquestes peticions. En la majoria de casos el ministeri que lidera Cristóbal Montoro se'n renta les mans. "S'haurà de seguir valorant" o "s'haurà d'aprofundir en l'anàlisi" són algunes de les fórmules que fa servir l'Estat per passar de puntetes sobre moltes propostes i deixar-les per més endavant (concretament per al Consell de Política Fiscal i Financera, organisme que reuneix les comunitats amb el ministeri d'Hisenda, i on el ministeri té majoria). I, quan es mulla, majoritàriament és per mantenir les coses com estan ara.
El ministeri es nega, per exemple, a cedir més IRPF o IVA, els dos grans impostos que existeixen per volum de recaptació. En el cas de l'IVA, per exemple, el comitè d'experts proposava que hi hagués un tram autonòmic i que es pogués apujar o abaixar en funció de les necessitats de les comunitats. Es replicava, per tant, el que passa amb l'IRPF, on ja existeix un tram estatal i un altre d'autonòmic.
El govern central s'hi nega en rodó, perquè creu que l'IVA "ja és elevat". La proposta dels experts, per cert, plantejava que el tram autonòmic d'aquest impost es modifiqués només si hi havia consens entre totes les comunitats, un fet que a la pràctica convertia en gairebé impossible la modificació de l'IVA, actualment en el 21%. Sigui com sigui, Hisenda ho rebutja.
Per al cas que aquesta proposta per implantar un tram autonòmic de l'IVA fracassés, els experts autonòmics van plantejar que es modifiqués la cessió de l'IRPF (actualment un 50% se'l queda l'Estat i l'altre 50% la comunitat autònoma del declarant). Hisenda, però, assegura que això "alteraria la capacitat redistributiva de l'administració central", motiu pel qual creu que aquesta modificació no s'ha de fer.
El comitè d'experts autonòmics també va recomanar que es mantinguin les correccions que hi ha en l'actual model, com per exemple la insularitat (qüestió que afecta les Balears i les Canàries) o superfície i dispersió (correcció que ajusta el que reben les comunitats més despoblades). Montoro, però, es mostra escèptic amb la possibilitat d’introduir noves correccions i assenyala que, en cas de fer-ho, s'ha de fer amb "evidències empíriques" que el canvi és necessari. La Generalitat fa anys que defensa que el model de finançament s'hauria de corregir tenint en compte el cost de la vida, més elevat a Catalunya, però Hisenda no sembla gaire entusiasta d'aquesta variable. La Generalitat, per cert, va rebutjar participar en el comitè d'experts.
Successions i patrimoni
Potser el canvi més significatiu que accepta el govern espanyol afecta a l'impost de successions i donacions. Al document, Hisenda deixa entreveure que acceptaria "una unificació de les regles" d'aquest impost, un dels que generen més polèmica per les diferències de tracte que hi ha entre els ciutadans de les diferents comunitats. Amb tot, Hisenda tampoc va gaire més enllà.
Però en el cas de l'impost de patrimoni (que grava la riquesa dels ciutadans) l'Estat torna a rentar-se'n les mans quan es planteja la possibilitat d'introduir límits a la competència que hi ha entre autonomies per aquest tribut. A Catalunya es paga i a Madrid no, per exemple. Però l'equip de Montoro ho resol dient que atesa "la diversitat d'opinions” caldrà "seguir valorant" com acaba aquesta qüestió.
Sigui com sigui, Hisenda veu "desitjable" avançar cap a una harmonització dels tipus que es paguen per aquests impostos a cada comunitat.
