Menorca també s’encomana a la dessalació per tenir aigua

CiutadellaMai les reserves d’aigua havien estat tan baixes a Menorca, només al 34% de la capacitat, i la situació de prealerta comença a alarmar tothom. L’Administració ha arribat tard per actuar i no ha escoltat a temps especialistes com l’enginyer José Antonio Fayas, qui feia temps que advertia que en la darrera dècada no s’ha fet pràcticament res per deixar de sobreexplotar els aqüífers, posar un límit a les piscines, encarir el cost de l’aigua i reaprofitar l’aigua regenerada que surt de les depuradores.

Això ha obligat la classe política a posar-se les piles de cop i forçar dues reunions en només una setmana per intentar harmonitzar les mesures de xoc en tots els àmbits. La primera i més immediata serà reduir la pressió de l’aigua amb la qual s’abasteix la població i evitar-ne el consum no essencial als espais públics. Però el paquet d’actuacions que la nova Comissió de Seguiment Integral del Cicle de l’Aigua ha decidit va més enllà. Es volen uniformitzar les ordenances municipals per penalitzar els grans consumidors i s’estudia generalitzar restriccions com les que ja ha posat en marxa Maó per comprometre també la població. De fet, el Consell promourà en les pròximes setmanes una campanya de conscienciació per fer que també la ciutadania ajudi a estalviar aigua.

Comptadors intel·ligents

El president Adolfo Vilafranca, que ha liderat aquests canvis des del Consell, anuncia que es finançarà també la instal·lació a tots els municipis de comptadors intel·ligents per detectar amb rapidesa sobreconsums i possibles fuites que afectin la xarxa de subministrament. De la mateixa manera, es vol invertir a baixar la salinitat de l’aigua per afavorir la infiltració dels pous i la reutilització de l’aigua regenerada provinent de les depuradores.

Però el més controvertit és a les solucions a mitjà termini. El Consell i els ajuntaments de Menorca s’encomanen definitivament a la dessalació, una opció que molts governs, sobretot d’esquerres, veien fins ara amb reticències i preveien només com a darrera alternativa. Doncs bé, aquest sembla ser ja l’únic camí.

El conseller del Mar, Juan Manuel Lafuente, ha anunciat la imminent connexió de la dessalinitzadora de Ciutadella –l’única fins ara de l’illa– per augmentar-ne la producció i la inversió de dos milions d’euros per instal·lar una dessaladora modular l’estiu que ve a Cala Figuera per solucionar temporalment els greus problemes d’aigua de Maó. A la vegada, ja s’ha adjudicat la redacció del projecte de la futura dessalinitzadora que s’ha de construir al llevant de Menorca.

L’Ajuntament de Maó també s’ha vist forçat a canviar les seves previsions i apostar per la dessalació més del que rumiava fins ara. Per aquest motiu, ha renunciat a construir una tercera planta desnitrificadora i a obrir nous pous per centrar-se a facilitar la posada en marxa de la nova dessaladora modular i garantir-ne la connexió amb el dipòsit del Turó. Mentrestant, manté les restriccions que ha imposat des del maig. Prohibeix que empreses i establiments facin net cotxes al carrer i que els particulars puguin netejar les seves barques i regar els jardins. Els creuers tampoc poden ja recarregar aigua al port.

El GOB rebutja que la solució sigui fer més dessaladores. “La promesa de solucionar el problema amb dessaladores és una quimera que només serveix per seguir un camí de creixement urbanístic i turístic sense límits –avisa. Si no s’acorden prèviament els límits, les dessaladores són un passaport cap a un model depredador del territori i extractivista des del punt econòmic”. Així ha passat ja –recorda– a Mallorca i Eivissa, “cadascuna amb diverses dessaladores”, però a la vegada “illes més congestionades que Menorca i amb els aqüífers fets malbé”.

Contenir el creixement

Els proteccionistes auguren que, si no es conté amb urgència el creixement, “serà impossible abastir d’aigua la població projectada. Voler-ho solucionar amb dessalinitzadores és un camí sense sortida”. I posa l’exemple de Ciutadella, on la dessaladora “ja ha quedat petita” per fer front al creixement previst, que resta bloquejat des de fa anys a Recursos Hídrics perquè no es garanteix que hi hagi aigua per a tothom.

Encara més, la situació s’ha agreujat aquests darrers mesos, des que el Govern ha eliminat l’obligació de disposar un informe de Recursos Hídrics abans de donar llum verda als nous creixements urbanístics. Aquesta mesura, diu el GOB, “amenaça especialment Menorca, on la majoria de les masses d’aigua estan sobreexplotades o contaminades”. Així que, anuncia, es personarà en tots els casos que es pretengui beneficiar-se de la mesura, ja que la disposició autonòmica “es contradiu clarament amb la normativa superior” estatal.

Enfront de la dessalació, l’entitat creu que ha arribat el moment de reclamar que es compleixin les normatives i que s’apliquin polítiques de racionalització efectiva en l’ús de l’aigua. “Els aqüífers de Menorca són uns dels tresors invisibles de l’illa. Sense els aqüífers, el paisatge no seria el mateix, ni la qualitat de vida se semblaria a l’actual”, afirma.

La dràstica disminució de les reserves d’aigua a Menorca coincideix amb un repunt del consum per part de la població resident i estacional. Ho acrediten les darreres dades de l’Observatori Socioambiental (Obsam), que ha quantificat el 2025 la xifra més gran de distribució d’aigua dels darrers 20 anys, 12.925.193 metres cúbics, només superats pels 13.145.157 que es registraren el 2006. De fet, el consum urbà és el més alt en dues dècades. Els turistes són els que més aigua beuen, ja que, si bé les urbanitzacions suposen sols el 18% de la població, concentren pràcticament el 45% de tot el consum.

Així i tot, el Consell manté la previsió de crear 23.800 noves places turístiques a l’illa, fins a assolir un sostre de 107.917 visitants. Així ho conclou l’estudi de capacitat de càrrega encarregat pel govern insular, una previsió que el GOB considera “un disbarat” que invalidaria la moratòria turística que és vigent des del 2022. “Ens duria a tenir més de 330.000 persones a Menorca els mesos de temporada alta” –avisen els ecologistes, el triple de la població resident.

Ciutadella concentra el 37,5% del consum d’aigua de tot Menorca, el doble que Maó, però pateix com cap altre la pressió i sobreexplotació dels recursos, tot i ser l’únic municipi que disposa d’una dessalinitzadora. De fet, no es té constància que s’hagin posat en marxa totes les mesures que es preveien en el primer any de vigència del Pla de gestió sostenible de l’aigua. Així ho denuncia el GOB, qui recorda que l’Ajuntament no sols havia d’aprovar una nova ordenança que fomentàs l’estalvi, amb mesures com limitar la construcció de noves piscines, sinó que també es comprometia a exigir als locals i habitatges que fessin reformes que implantassin canonades de baix consum.

L’oposició critica que el govern insular del PP hagi tardat tres anys a anunciar mesures efectives per unificar les ordenances municipals i penalitzar el sobreconsum. El coordinador de Més per Menorca, Esteve Barceló, recorda que el maig del 2023 l’anterior govern d’esquerres ja modificà els estatuts del Consorci de Residus i Energia, perquè harmonitzàs també la gestió de l’aigua amb una visió insular. Fins i tot se’n va arribar a elaborar un reglament, però els actuals governants no han reprès el fil fins tot just fa un mes.

Barceló demana que “no s’engani la ciutadania i s’assumeixi la realitat”. Alhora, censura la “contradicció” del PP, al govern. “No es pot demanar als menorquins que facin esforços per estalviar aigua mentre qui governa defensa un model de creixement territorial que ignora els límits ambientals de l’illa”.

El 80,4% del territori balear està en situació de prealerta per sequera. A més del cas de Menorca, també hi ha els d’Artà, Manacor-Felanitx, Migjorn, Palma-Alcúdia, Tramuntana Nord i Eivissa. Només a Formentera i al sector sud de Tramuntana la situació és de normalitat.

La Conselleria ho atribueix a la manca de plogudes, un 98% per davall del que és habitual, i a les elevades temperatures, ja que aquest mes de juny ha estat el quart més càlid a les Balears des del 1961. Calen mesures, i no només a Menorca.