Els margers confien que la titulació oficial posi fi a l’intrusisme

L’ofici de marger és un dels més antics de les Balears, però fins ara no ha tingut cap titulació oficial. Fa anys que els professionals d’aquest gremi lluiten per obtenir un reconeixement professional. Ara, la inclusó de la Construcció de pedra en sec en el catàleg estatal de qualificacions -dins la Família Professional d’Edificació i obra civil- n’obre les portes per a la futura titulació i permetrà recuperar la desapareguda Escola de Margers de Mallorca. A més, podrà servir d’eina per posar fi a l’intrusisme que pateix la professió.

“Els operaris de l’obra pública no són margers. L’administració contracta empreses que cobren poc i no tenen coneixements de la construcció en pedra, i molt menys en sec”, diu el president del Gremi de Margers, Lluc Mir. “En aquest ofici hi ha molt d’intrusisme i la qualitat dels projectes no és bona. Hi ha carreteres que cauen. Esper que la titulació ajudi a controlar-ho i a recuperar la tradició de l’ofici. Crec que agafarem més força”, afegeix el marger Xavier Cot.

De moment, obtenir la qualificació no serà fàcil per a alguns margers. El gremi calcula que a Mallorca hi ha uns 250 professionals, però n’obtindran el reconeixement al voltant de 150, perquè han de demostrar que dominen la tècnica. “No és el mateix fer feina en pedra que revestir-la de pasta. Els que durant els darrers 30 anys hagin fet més façanes que marges ho tindran difícil per obtenir la qualificació de pedra en sec”, explica Mir. Per aconseguir-la hi ha dues vies: una és la formació a través de cursos i l’altra, per experiència. En aquest darrer cas, els margers de 20 anys o més que vulguin acreditar la seva qualificació hauran de demostrar que els darrers deu anys han fet feina en el sector un mínim de tres anys, amb un mínim de 2.000 hores treballades. Així mateix, es podran acreditar 300 hores de formació no formal.

Després d’anys de lluitar per aconseguir la qualificació, els professionals entrevistats per l ’ ARA Balears coincideixen que ara la passa següent hauria de ser el reconeixement específic dels professionals que treballen amb marges antics. “Seria necessari, perquè per la serra de Tramuntana n’hi ha de doble cara que cauen. És perillós i s’ha d’anar molt alerta. Per això, aquesta feina l’ha de fer un mestre”, diu Cot. Miquel Busquets, que ha estat tota la vida en el sector de la pedra en sec, considera que el reconeixement en el cas dels marges antics només s’hauria de donar “a un mestre que demostri la seva experiència i faci la feina bé”.

Perquè l’ofici de marger és un art, amb una manera de fer concreta. “Treballes la pedra una vegada. Du temps, però només es fa un pic a la vida. És molt satisfactori veure que els projectes que fas perduren”, exposa el marger Feliu Llabrés. Aquests professionals sempre han estat associats al món agrícola. Lleven les pedres dels terrenys perquè s’hi pugui sembrar i el material que s’extreu s’utilitza per suavitzar els terrenys de muntanya amb marges que permetin el cultiu i evitin l’erosió. La tècnica i les bases de l’ofici sempre són les mateixes. Per exemple, abans de fer una paret, s’ha de tallar una cara plana de la pedra i deixar els costats buits. És una tècnica que es fa amb un martell i que obliga el marger a estar unes quatre o cinc hores acotat. Tot i que és una feina gratificant, també és sacrificada, feixuga i requereix estar en bona forma física, perquè a llarg termini pot provocar problemes de salut, el més comú dels quals és el mal d’esquena. “És impossible dedicar-s’hi quan pateixes alguna malaltia física. T’obliga a deixar-ho”, comenta el marger Feliu Llabrés.

Escola de margers

Un dels problemes als quals s’enfronta el sector és la falta d’interès per part dels joves. La majoria de margers de Mallorca tenen entre 35 i 55 anys, i és difícil trobar gent que “admiri i valori la feina”, comenta Miquel Estarellas. Per continuar amb la tradició, les noves generacions haurien d’agafar-ne el relleu. “És l’única manera que l’ofici no desaparegui”, afegeix.

D’aquí la importància que el Consell de Mallorca recuperi l’Escola de Margers, la qual oferirà cursos a partir de l’any que ve. A més, Educació posarà en marxa una especialitat de Formació Professional (FP) sobre construcció amb pedra en sec, i estudiarà crear un curs d’especialització d’aquesta matèria per a grau mitjà. Per al gremi, es tracta d’una iniciativa “molt necessària”, la qual permetrà que “cada any surti una partida de bons margers”, explica Busquets. “Les escoles són imprescindibles. De fet, si entre els anys 80 i 90 no hi hagués hagut una escola de margers, molts dels que hi ha ara es dedicarien a un altre sector”, explica Mir.

Jaume Valero és un jove de 23 anys aspirant a ser marger i du l’ofici a la sang. El seu pare ja s’hi dedicava, igual que altres familiars. Ara fa dos anys que va començar a treballar per un mestre. L’Escola de Margers és una bona oportunitat per a ell i altres joves que s’hi vulguin dedicar. Valero té clar que s’apuntarà als cursos de l’escola perquè vol ser mestre. “El meu somni és muntar una empresa de pedra en sec. Vull que sigui l’ofici de la meva vida. No m’agrada res més”, comenta.