ENTITATS FINANCERES

Els bancs líders a Balears destinen 10.000 milions a empreses d’armes

La campanya bancaarmada.org denuncia el suport de les entitats bancàries a la indústria militar

Les deu entitats financeres amb més presència a les Illes Balears aporten a la indústria de l’armament més de 10.340 milions d’euros, d’entre els quals destaquen per la seva aportació a aquest sector el DeutscheBank, amb 3.922 milions; el BBVA, amb 2.996 milions, i el Banco Santander/Popular, amb 2.773 milions, segons dades del darrer informe del Centre d’Estudis de la Pau Delàs, corresponents a 2017.

Caixabank, l’entitat amb més presència a l’Arxipèlag, amb 172 oficines, dedica al sector armamentístic 87,5 milions d’euros, molt per sota de les esmentades amb anterioritat. La segona empresa amb més oficines és Bankia, que va absorbir la xarxa de Sa Nostra, amb un total de 145 sucursals i una inversió militar de 197 milions d’euros.

El Santander ocuparia el tercer lloc després de la compra del Banco Popular, amb 127 oficines, mentre que el BBV estaria en cinquè lloc. Es tracta dels dos bancs espanyols amb més inversió en aquest sector.

També s’hi troba la Banca March, que té 79 sucursals a les Illes i inverteix 223 milions en empreses del sector de l’armament. La seguiria el Banc de Sabadell, que té 35 oficines i destina 96,6 milions a aquesta indústria. Colonya Caixa de Pollença, amb 19 oficines, i Targo Bank, amb 19, són les dues úniques entitats que no tenen inversions en aquest sector, segons la base de dades de bancaarmada.org, una campanya coordinada pel Centre Delàs i Setem.

Bankinter, amb 11 oficines a les Illes, hi inverteix 48,5 milions, mentre que DeutscheBank només té 8 oficines a l’Arxipèlag, però se situa en primer lloc quant a inversió en defensa. Es tracta d’una entitat alemanya, per la qual cosa no entra en el rànquing d’empreses espanyoles amb major inversió en aquesta indústria, sinó a l’internacional.

Inversions principals

El BBVA, segons bancaarmada.org, va invertir entre el 2014 i el 2017 prop de 2.700 milions en set empreses que dissenyen, mantenen o modernitzen armament nuclear: Aecom, Airbus, Boeing, BWX Technologies, General Dynamics, Honeywell International i Jacobs Engineering. En concret, Aecom i Boeing es consideren responsables de les proves i dels plans de modernització de l’arsenal nuclear dels Estats Units i de la seva principal bomba termonuclear.

Pel que fa al Banco Santander, els darrers set anys s’han identificat 13 empreses fabricants d’armament finançades per l’entitat per un import de més de 2.190 milions d’euros de 2013 a 2017. D’entre aquestes, destaquen aquelles d’especialitzades en les armes més letals: les nuclears, a les quals s’han destinat en aquest període 1.986.362.630 euros.

En els informes de bancaarmada.org també es posa al descobert l’aportació de CaixaBank al sector militar. En concret, 142 milions d’euros a Maxa, fabricant dels explosius militars més grans del món. “Aquesta empresa espanyola fabrica explosius civils i militars: municions de morter, de calibre mitjà, d’artilleria i d’armes lleugeres; granades subaquàtiques i bombes adossades, entre d’altres. A més, els exporta a països com ara l’Aràbia Saudita, que està implicat des de fa anys en la guerra del Iemen”.

Una altra de les empreses finançades és Navantia, “la principal fabricant espanyola de vaixells de guerra, que ha rebut 30 milions d’euros en crèdits. Es dedica a la construcció naval militar per a les armades d’Espanya, Noruega, Veneçuela, Xile i Malàisia”.

La campanya bancaarmada.org va néixer el 2007 i, a més de per l’esmentat centre, està impulsada per altres entitats com Setem i Justícia i Pau. Cada any, els voluntaris de la campanya recullen vots delegats per participar en les juntes d’accionistes per aquesta entitat i denunciar aquest tipus de suport.

“El finançament és clau per a qualsevol mena d’indústria. És necessari per crear nous mercats i per desenvolupar noves armes; per tant, demanam als bancs que actuïn amb responsabilitat”, explica Audrey Esnault, coordinadora de la campanya. Des d’aquest centre se subratlla l’opacitat del sector bancari i de la indústria de defensa, que fa molt complicat obtenir dades fiables. Això obliga a fer una àmplia recerca amb la col·laboració d’altres entitats europees i fins i tot a pagar en moments puntuals per la consulta de bases de dades molt cares per aconseguir la informació. “De moment no hem assolit que es retiri el suport a aquesta indústria, però sí que s’obtenen petites victòries, com que algunes entitats es comprometin a no invertir en armes nuclears, biològiques, químiques o de dispersió, malgrat que no sempre es compleix”, precisa Esnault.

Pel que fa a l’actuació de la denominada banca ètica, com Colonya i Fiare Banca Ètica, el que s’intenta és avaluar els projectes que demanen finançament des del punt de vista ètic i social. “Si hi ha sospita que té res a veure amb les armes, es denega el crèdit”, explica Enrique Raya, portaveu d’aquesta darrera entitat a les Balears.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF