Indignació ecologista perquè el Govern pot desprotegir el Trenc per decret

PalmaSonen tambors de guerra en el sector ecologista de Mallorca. El Govern de Marga Prohens, després d’encadenar desregulacions i desproteccions ambientals, ara s’ha atrevit amb un dels grans símbols de l’ecologisme balear: el Trenc.

La Llei òmnibus aprovada per l’Executiu inclou una modificació discreta però de gran transcendència política i territorial: la possibilitat que les normes del Parc Natural Maritimoterrestre del Trenc-Salobrar de Campos es puguin modificar mitjançant decret del Consell de Govern, sense necessitat de tornar al Parlament. És a dir, Prohens s’atorga la potestat de modificar qualsevol aspecte de la protecció del Parc Natural decretada durant el Govern del Pacte l’any 2017.

La modificació ocupa només unes línies a la nova llei, però és prou explícita. Sota el títol de ‘Deslegalització’, la nova disposició estableix que “el Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes previstes en aquesta llei”. Fins ara, qualsevol alteració d’aquest marc normatiu requeria una modificació legislativa i una votació en el Parlament. A partir d’ara, serà suficient un acord del Consell de Govern.

“La discussió no és si demà es construirà al Trenc. La discussió és per què el Govern ha decidit llevar-se de damunt el control parlamentari que existia fins ara”, explica Jaume Adrover, portaveu de Terraferida, la primera entitat que va alçar la veu en veure com una llei, que suposadament s’ha dissenyat per afavorir projectes empresarials estratègics, acaba sent “un instrument per continuar desregulant i desprotegint, sempre d’amagat i per darrere”, etziba Adrover.

Segons Terraferida, el problema no és una actuació concreta sobre el Trenc, sinó el fet que “el Govern s’hagi atribuït la capacitat de modificar la regulació del parc sense necessitat de tornar al Parlament”. L’entitat sosté que, si l’Executiu no té previst alterar-ne la protecció, “resulta difícil explicar per què ha considerat necessari introduir aquesta facultat”.

En la mateixa línia s’ha expressat l’oposició.“Si no vols tocar el Trenc, o qualsevol altre espai natural, no fas una llei per modificar-ne una altra, rebaixant els requisits per poder intervenir-hi. És evident que no ho fan per incrementar-ne la protecció”, ha dit el portaveu de MÉSper Mallorca, Lluís Apesteguia.

El canvi ha encès les alarmes entre les entitats conservacionistes. No tant perquè existeixi a hores d’ara cap projecte concret sobre el Trenc, com perquè el Govern s’ha reservat una eina que fins ara no tenia. La pregunta dels ecologistes i l’oposició és: “Si l’Executiu assegura que no té intenció de modificar la protecció del parc, per què considera necessari atribuir-se aquesta facultat?”, demana la vicepresidenta del GOB Mallorca, Tonina Siquier.

El GOB considera que la decisió del Govern d’alterar el sistema de garanties vigent ja és un motiu de preocupació. El vicepresident primer i portaveu de l’Executiu, Antoni Costa, ha negat que la Llei òmnibus hagi desregulat el Parc Natural del Trenc, com critiquen l’oposició i els ecologistes. “Diuen mentides”, afirma Costa, i insisteix que s’ha adaptat el funcionament del parc natural al de la resta de territoris protegits.

“Si tots els parcs naturals de les Illes es modifiquen per decret, podem afirmar que tots estan desprotegits?”, s’ha demanat el vicepresident. “L’únic que estava regulat per llei, i només es podia modificar per llei i pel Parlament, era aquest, i s’ha decidit que sigui com els altres, inclòs el de Cabrera”, ha afegit. “No s’ha desprotegit res”, ha insistit. També ha assegurat que el Govern, ara per ara, descarta instal·lar-hi nous xibius i altres serveis de platja vetats.

El rerefons del Trenc

La sensibilitat que desperta qualsevol canvi sobre el Trenc no és casual. La declaració de Parc Natural impulsada pel Pacte el 2017 va provocar una dura contestació per part d’alguns sectors econòmics vinculats a la zona. Les limitacions imposades per la norma del Pacte als xibius i a altres serveis de temporada varen generar un conflicte que mai no s’ha acabat de tancar. “Els responsables de bars i restaurants, els que duien els coneguts com a xibius, són molt insistents i remuguen davant qualsevol canvi que els limiti el negoci. En general, no els interessa altra cosa que no sigui facturar, i no obliden”, comenta un funcionari que va viure de prop el conflicte durant el temps del Pacte i que demana l’anonimat.

Aquesta legislatura, sectors del PP també han defensat més flexibilitat quant a aquests usos. Per això, dins el moviment ecologista hi ha qui interpreta la reforma no com una decisió aïllada, sinó com un nou capítol d’un conflicte que fa anys que dura i que ara ha culminat amb l’eliminació del control parlamentari sobre la llei d’aquest emblemàtic Parc Natural. “Se senten molt forts, supòs, molt impunes, i pensen que ara és el moment d’anar més enllà i preparar el terreny. Els ecologistes no deixarem que ningú torni a posar un peu dins el Trenc per fer-hi res que no sigui respectar-lo”, avisa Tonina Siquier.

Rebaixar la LECO

La Llei òmnibus també modifica la Llei d’espais de rellevància ambiental (LECO), una de les principals normes de protecció ambiental de les Illes. És aquí on els ecologistes situen una part important de les seves preocupacions.

Segons les entitats conservacionistes, les reformes introduïdes pel Govern comparteixen una mateixa filosofia: substituir prohibicions i limitacions taxatives per règims d’excepcions i autoritzacions. Allò que abans quedava directament exclòs passa ara a dependre de determinades justificacions administratives, declaracions d’interès o decisions polítiques.

El Govern rebutja aquesta lectura i defensa que els canvis tenen com a objectiu simplificar procediments i evitar traves burocràtiques innecessàries. Però Terraferida i el GOB sostenen que el resultat pràctic és una capacitat més gran d’intervenció sobre sòls i espais que fins ara gaudien d’un blindatge més elevat. La preocupació no és tant una modificació concreta com la suma de totes.

Projectes estratègics en sòl protegit

El tercer element que explica la inquietud dels ecologistes és la nova regulació dels Projectes d’Especial Interès Estratègic (PEIE), el bessó de la llei que va aprovar recentment el Parlament i que ja està en vigor. La figura es presenta com una eina per agilitar infraestructures, equipaments i inversions considerades prioritàries. Però també permet que, sota determinades circumstàncies, aquests projectes puguin ubicar-se en sòl rústic protegit. Una nova passa que amenaça els sòls coneguts com a Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP) i les Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI), les joies del territori balear.

El Govern reitera que continuaran existint controls ambientals, limitacions específiques i condicionants derivats de la normativa estatal i europea. Els ecologistes, en canvi, hi veuen una nova escletxa i adverteixen que defensaran el Trenc amb accions legals i mobilitzacions si cal.

El Govern rebaixa les restriccions per obrir negocis al domini públic marítim

Entre les disposicions de la Llei òmnibus, n’hi ha una que elimina les restriccions que havia impulsat el Govern (l’exconseller del PP Gabriel Company) per limitar la implantació d’establiments de restauració en el domini públic maritimoterrestre.

La modificació substitueix íntegrament l’article 18 de l’ordre del 2013, que regulava les instal·lacions de temporada a les platges, i deixa sense efecte les limitacions que fins ara imposava la Comunitat Autònoma. Els establiments desmuntables destinats a la venda de menjars i begudes no podien superar els 20 metres quadrats i havien de mantenir una separació mínima de 100 metres respecte d’altres establiments similars. En el cas dels fixos, la superfície màxima autoritzada era de 150 metres quadrats, només 100 dels quals podien correspondre a espais tancats. A més, havien de situar-se a una distància mínima de 200 metres d’altres negocis de característiques semblants.

La regulació balear anava encara més enllà. Per calcular les distàncies, no només es tenien en compte les concessions situades damunt l’arena. També es consideraven els bars i restaurants dins la zona de servitud de protecció, fora del domini públic, però a primera línia de costa. Això permetia denegar noves concessions quan ja existia una oferta equivalent a l’entorn, que era la filosofia de la Llei de costes: “Que només hi hagi dins domini públic les instal·lacions imprescindibles que no poden trobar-se a un altre indret”. Un establiment podia complir la normativa estatal de costes i, tot i això, no obtenir autorització perquè a menys de 100 o 200 metres hi havia un negoci similar.

La nova redacció elimina aquestes limitacions de la normativa autonòmica. A partir d’ara, les dimensions, les distàncies mínimes i els límits d’ocupació quedaran regulats exclusivament per la legislació estatal de costes. La conseqüència és que desapareixen les restriccions que les Balears havien decidit imposar per protegir el domini públic maritimoterrestre, més exigents que les de caràcter estatal.