Unes Illes que no es poden permetre ‘la gran dimissió’

PalmaBig Quit o Great Resignation. Aquest és el nom que rep el fenomen que va començar als Estats Units –amb la dimissió massiva de milions de treballadors, arran de la pandèmia– i que ja s’ha estès a altres parts del món. En el cas de les Balears, aquesta tendència no ha esclatat del tot fins al 2022, amb la recuperació econòmica, i s’ha manifestat de manera diferent. En lloc d’abandonar definitivament els seus llocs de feina, els treballadors de l’Arxipèlag han optat per les excedències, que l’any passat van arribar a xifres rècord, segons han detectat CCOO i UGT. Això, diuen els experts, té a veure principalment amb el model econòmic, que genera llocs de feina més precaris i –cada vegada– més difícils de cobrir, com es va veure aquesta temporada. El resultat de tot plegat són uns empleats, però també unes empreses, que no es poden permetre ‘la gran renúncia’.

“Aquest fenomen és diferent segons el país, però està molt vinculat a la precarietat que afecta sobretot el sector de serveis i, concretament, l’hostaleria. Així ha estat als Estats Units i aquí. Però no sempre es manifesta de la mateixa manera”, explica el sociòleg de la Universitat de les Illes Balears (UIB) David Abril, qui estableix una diferència. “Allà on hi ha llocs de feina qualificats, sí que es veu que hi ha hagut una renúncia, però als territoris més precaritzats, amb una dependència gran de l’economia de serveis o turística –com passa a les Illes–, això no es tradueix tant en abandonaments com en excedències”, argumenta. En qualsevol cas, Abril xifra en més de 30.000 els treballadors que només el primer semestre del 2022 van deixar la seva feina a tot l’Estat, atès que no hi ha dades autonòmiques. Això és un 110% més que el 2021.

Així, els treballadors del sector, que venien d’una situació complicada, han trobat en la recuperació econòmica posterior al covid una oportunitat per canviar de feina, però no d’àmbit. Aquest és el cas de Diego –nom fictici–, de 32 anys, que va veure com la seva empresa va intentar aprofitar-se de la situació i va fer contractes tan curts com va poder als fixos discontinus, sense garantir que acabassin la temporada. Es tracta d’una hotelera, de la qual no revela el nom, però assegura que és de les més grans del Port d’Alcúdia. “Es va arribar a un acord amb els sindicats i ens van oferir facilitats per demanar excedències”, explica el jove. Davant la incertesa que suposava mantenir aquell lloc de feina, va aprofitar que li havia sorgit una oferta a un pub irlandès de la zona i va demanar l’excedència.

“En el bar sabia que hi podia estar fins al final de la temporada o més. Tenia la possibilitat de quedar fins al novembre, i això em donava estabilitat”, assegura. Així i tot, també es va trobar amb inconvenients. “Estic estudiant per ser tècnic d’ambulàncies, i no em van respectar els horaris dels exàmens, que havia de fer a Palma”, reconeix. Pel que fa a la resta de condicions, eren similars a les de la feina anterior: sis dies de la setmana laborables, amb jornades de vuit hores que –amb les extres– esdevenien nou o deu al dia. “Et veus coaccionat a fer més hores, encara que te les paguin. No tens gaire elecció”, assenyala. Ell, a més, feia el torn de nit. Si bé alguns dels seus companys aprofiten la temporada baixa per descansar i viure de les prestacions d’atur, ell passa la resta de l’any al Regne Unit, on ara mateix continua treballant i estudiant.

“En els estrats laborals més baixos, en les feines menys qualificades, es manifesta la voluntat de trobar una feina millor. I en el cas d’un sector tan precaritzat com el turisme, i subjecte a l’estacionalitat, comença a passar que la gent no està disposada a aguantar una jornada tan intensiva tot l’estiu i després no tenir feina o haver d’estar fent malabarismes per poder subsistir”, raona David Abril en aquest sentit. A més, “això és més fàcil fer-ho en un cicle expansiu, i ara les condicions són bones, arran de la injecció important de doblers públics dins l’economia i una temporada turística excepcional”, afegeix.

Adaptar-se a la mà d’obra

Aquesta realitat, recorda l’expert, es materialitza en la manca de cobertura de llocs de feina. “Enguany s’ha dit molt que no es podien cobrir determinats llocs de feina, al mateix temps que les taxes d’atur al tercer trimestre estaven entre el 5% i el 10%, i en el cas dels menors de 25 anys, al voltant del 30%”, indica Abril. Aquesta, conclou, “és una altra manera de llegir la gran dimissió”.

Per la seva banda, el secretari general de Comissions Obreres a les Balears, José Luis García, confirma que “en certa manera també ha arribat la gran dimissió aquí” i posa l’accent en un dels principals motors del sector turístic: el personal que ve de fora de les Illes a fer la temporada, que enguany ha quedat a ca seva. “Molta d’aquesta gent, tot i ser assalariada, estava sense horari ni dies lliures. Amb la pandèmia, s’han vist a la seva terra, amb la seva família, i en trobar alguna cosa allà han estat conscients del cost que els suposa venir, tant pel tipus de feina com per la despesa en habitatge o el cost de la vida en general. Això és un desincentiu”, alerta.

Davant això, la responsable del Sector Aeri a UGT Balears, Berta Rubio, afegeix un altre factor, que han detectat sobretot en les feines de caràcter més administratiu dins el sector turístic, com passa en l’àmbit aeroportuari. “Molta gent estava apuntada a borses d’ocupació de l’Administració pública i les han cridat. També hi ha hagut persones que han trobat feina del que havien estudiat o que s’han preparat per oposicions”, manté.

Sigui com sigui, el secretari general de CCOO veu en la manca de treballadors una oportunitat: “De les crisis cal fer virtut, i això ens permet repensar el model turístic que tenim, i que potser l’hem d’adaptar a la mà d’obra que tenim disponible”.