Entrevista a la subdirectora de Bruegel
Economia 21/01/2022

Maria Demertzis: "Hi ha bons motius pels quals teníem les normes fiscals i també per recuperar-les"

3 min
La subdirectora de Bruegel, Maria Demertzis.

Brussel·les"Espanya incompleix les normes del dèficit". Després de la crisi financera ens vam fer un fart de llegir aquesta notícia any rere any. Les famoses normes són les del Pacte d'Estabilitat i Creixement, ara mateix suspeses per permetre barra lliure de despesa en resposta al coronavirus. Però la recuperació econòmica es va consolidant i, en una UE tradicionalment dividida entre partidaris de la disciplina pressupostària i els que reclamen màniga ampla, el debat sobre què fer amb les normes serà una de les grans batalles econòmiques d'aquest 2022 , com va intuir-se aquest dilluns en la primera reunió de l'Eurogrup de l'any.

Una de les veus influents a Brussel·les en aquesta i en altres qüestions econòmiques és la de Maria Demertzis (Grècia, 1968), subdirectora del think tank Bruegel, i abans a la Comissió Europea i al Banc Central neerlandès. També ha ocupat càrrecs acadèmics a la Harvard Kennedy School of Government, als Estats Units, i a la Universitat de Strathclyde al Regne Unit, d'on és doctora en Economia.

Per què cal tornar a les normes de dèficit i per què cal reformar-les?

— Hi ha bones raons per les quals teníem aquestes normes i també bones raons per recuperar-les. Hi ha interdependències entre els països europeus i, per tant, les polítiques fiscals d'un país poden tenir efectes en tota la resta, poden ser positius o negatius, però n'hi ha. Per això és crucial que les decisions d'un país no posin en perill la salut dels altres i, de fet, de l'eurozona. Per tant, les normes són necessàries, encara que l'experiència demostra que no es van implementar mai del tot bé, i si tens unes normes que no apliques correctament s'acaba produint una pèrdua de credibilitat. La pandèmia, paradoxalment, ens ha ofert l'oportunitat per repensar-ho. Hem suspès les normes per un temps, però el motiu per tenir-les es manté vigent. Ara tenim l'oportunitat de reflexionar sobre com les despleguem perquè siguin implementables.

Com casa la necessitat de continuar recuperant les economies amb la reducció del deute?

— Certament aquest són els dos principals problemes. El primer és que tindrem enormes necessitats d'inversió pública, i el segon que no comencem nets: alguns països tenen un deute superior al 100% del seu PIB. Com s'ho faran? Tenint en compte les necessitats d'inversió en la transició verda i digital, l'única manera és no tractar aquestes inversions com la resta, és a dir, eximir-les de les normes. El consens va cap a aquí i això serà part important de la discussió aquest any.

Però l'elevat nivell de deute hi continuarà sent.

— Sí, ens hem de preguntar si fins i tot alliberant aquestes inversions del control fiscal la sostenibilitat financera dels països no pot estar en perill. Per a mi, la resposta està en el fons de recuperació, el nou instrument creat durant la pandèmia perquè precisament els països puguin invertir. Aquesta és la manera d'assegurar que la política fiscal de certs països no estarà en perill mentre continuen contribuint a la transició verda i digital. Si aquests països no ho fan, el conjunt dels objectius europeus tampoc es compliran. Per tant, l'incentiu hi és per a tots. És un bon moment per discutir sobre estendre la vida del fons de recuperació o, fins i tot, fer-lo permanent.

Però per a això cal voluntat i consens polítics.

— El millor avantatge del fons de recuperació és que ja s'ha acordat. En la crisi anterior la discussió va pivotar entre compartir o reduir riscos, un debat molt divisiu. Aquest cop es va veure molt ràpidament que compartint-los es gestiona millor el problema. També era veritat aleshores, però no ha sigut fins ara que els polítics ho han vist clar. És com dissenyar una assegurança de vida: poses diners per al futur, però això no vol dir que no hagis de mantenir un estil de vida sa. El fons de recuperació serveix per a això. Està clar que no serà senzill, però l'ambient polític ara mateix és molt millor, no és tòxic, està obert a la discussió. No només per la presidència francesa de la UE, també pel canvi de govern a Alemanya i als Països Baixos.

I dins aquest ambient positiu, fins on hi ha espai per reformar?

— Intueixo que es podrà aconseguir alliberar les inversions verdes i digitals de les normes fiscals. La urgència és clara i tothom ho entén. Per descomptat que desitjaria més mesures, però crec que aquí és on hi ha el consens més ampli.

Per tant, continuarem tenint un límit de dèficit del 3% del PIB i de deute del 60%.

Sí. No crec que canviïn els números. El que sí que hi haurà possiblement és una revisió sobre com s'hi arriba. Segurament es revisarà el ritme de reducció, però no crec que sigui fàcil acordar cap altre objectiu bàsicament perquè tampoc sabem del tot clarament perquè vam escollir el 60 i no una altra xifra.

stats