Catalina Torres: “Haurem de decréixer, ho vulguem o no. És urgent planificar-ho”

PalmaParla de decreixement turístic sense empetitir la boca ni posar-se de perfil. Apunta al model de creixement il·limitat com a “depredador de vides humanes i de la natura”. Catalina Torres, professora titular del departament d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears, doctora i responsable de l’assignatura d’Economia Ambiental en Espais Turístics de la Facultat de Turisme, és molt clara en el diagnòstic i també en un tractament que requereix “canviar les regles del joc econòmic imperant”. Així ho signa, amb el doctor Joan Morata –científic de l’Institut Oceanogràfic–, en l’article ‘La emergencia climática en economías turistizadas: la necesaria transición económica, ecológica y social como base para una mitigación efectiva’, publicat en la Revista d’Economía Crítica. 

Parlau de decreixement turístic com una necessitat urgent per afrontar l’emergència climàtica. Com és d’urgent plantejar el decreixement per a les economies turistitzades, com és el cas de les Balears?

— El futur de decreixement ens ve a damunt; se’ns imposarà o, més ben dit, ja se’ns està imposant amb la pandèmia, la qual sens dubte està relacionada amb la degradació planetària. La indústria turística té un paper clau en aquest deteriorament ambiental, és un dels grans responsables de la crisi socioecològica. A les Balears especialment, pel monocultiu turístic en el qual hem basat el nostre sistema, haurem de decréixer, ho vulguem o no. Així que és urgent planificar-ho, tenir una estratègia de decreixement turístic que ens ha de permetre afrontar el futur que vindrà.  

El monocultiu turístic en temps de pandèmia ha duit les Illes a la coa estatal de l’evolució del PIB per càpita. Parlar de decreixement, ara que quasi tot està aturat i amb aquest PIB, pot fer por.  

— El turisme s’ha demostrat molt vulnerable i ens fa molt vulnerables. La primera lliçó que hem d’extreure del que ens passa és que així no podem continuar. En canvi, veim com gairebé tothom vol recuperar el que hi havia abans de la pandèmia. Feim un mal diagnòstic. La realitat és que tenim un model depredador de vides humanes i de la natura que respon a la ideologia del creixement econòmic il·limitat. No el podem mantenir, és un model que du molta desigualtat i un gran problema ecològic. S’ha d’entendre bé el que significa decreixement. A molta gent li fa por perquè assimila decréixer a un PIB negatiu. I això no és decreixement.

Com enteneu el decreixement? Com es pot decréixer de manera econòmicament i socialment viable?

— Hem de decréixer en el deteriorament ambiental, reduir totes aquelles activitats que el provoquen i promoure’n d’altres que són benèfiques per al medi i les persones. I n’hem de fer una estratègia realista perquè, per damunt de tot, hem de canviar les regles del joc econòmic imperant. No es fa d’un dia per l’altre, però és possible fer-ho i és urgent posar-s’hi. Si no canviam el sistema socioeconòmic que tenim, la de la pandèmia serà la normalitat. Anirem de pandèmia en pandèmia, de col·lapse en col·lapse o patirem fenòmens climàtics extrems un rere l’altre. 

Ens en podeu dir un parell de mesures concretes?

— Se n’ha de fer un bon diagnòstic, saber quina és la nostra biocapacitat, què és compatible amb el territori que tenim, què hi és necessari i què és allò que no hi cap. Amb això se n’ha de fer un debat, hem de diversificar i, respecte del turisme, cal determinar que hi ha d’haver menys places turístiques, si no podem suportar el lloguer vacacional, com s’ha de reduir el consum d’energia, etc. I tota aquesta estratègia s’ha de fer tenint un pla de xoc social. Hem de protegir especialment les classes populars, i no el lobby turístic, que està avesat a privatitzar beneficis i socialitzar les pèrdues.  

Considerau que, per sortir de la crisi actual, es prenen les decisions polítiques idònies?

— S’està mirant cap a la mateixa banda de sempre, sense voluntat de canviar el model de creixement il·limitat, ni valentia per fer-ho. Ara parlen de creixement verd o de desenvolupament sostenible o de la Llei de canvi climàtic. Tot això no serveix de res si està al servei del mateix sistema depredador. Promouen les renovables, però no es pot fer així, amb els mateixos criteris mercantilistes. Se’ns està demostrant que no podem confiar aquest canvi en les formacions polítiques, ha de venir dels moviments socials. Així i tot, la pandèmia ens demostra que tenim capacitat de gestionar situacions complexes i que tenim recursos per fer-ho. 

Què ens proposau?

— Proposam no només decréixer i diversificar, sinó transcendir el sistema i canviar el xip mental i institucional. Ens han constituït en societat no sostenible. El canvi només serà possible si canviam les regles del joc. 

Vol dir aprendre a viure d’una altra manera?

Vol dir assumir que hem de viure amb menys i entendre que viure amb menys coses no vol dir viure pitjor. Podem viure molt millor amb menys coses. Haurem d’aprendre a fer-ho.