La guia de la Palma massificada

PalmaFa uns dies, l’Ajuntament de Palma va llançar una campanya turística titulada ‘Tu Palma favorita’. Un projecte que va causar molt de rebombori entre els mateixos ciutadans per l’objectiu final d’aquesta iniciativa. Segons va explicar la regidora de Turisme, Elena Navarro, es tracta de fer un procés col·laboratiu amb els palmesans en el qual, a partir d’una enquesta, han d’assenyalar els seus llocs preferits de la ciutat. Així, la intenció és fer una guia turística per descentralitzar els principals punts turístics i “posar en valor els barris”. Una idea que, segons sembla per les reaccions a les xarxes socials, no ha agradat gaire, ja que creuen que pot causar l’efecte contrari; és a dir, massificar els llocs que encara no hi estan.

Però, i els llocs de Palma que ja han viscut aquest procés? Des del 2014, amb l’incentiu de la recuperació econòmica estatal, va aparèixer una onada més punxant del turisme de masses. Des de llavors, hi ha hagut una transformació de certes zones de Ciutat que fins aleshores no estaven en mans del turisme i ara ja sí que hi estan.

Carrer de la Fàbrica

La tendència de gentrificació de Santa Catalina és més que evident. Posant el focus en el carrer de la Fàbrica, tot comença amb la conversió en zona de vianants, una acció molt important per entendre aquests processos. “S’ha convertit en una gran terrassa pública”, explica l’antropòleg social Marc Morell, de la Universitetet i Bergen. “La conversió primer va atreure els residents, però després hi varen accedir els viatgers lligats al lloguer turístic”, continua exposant Morell, que diu que es tracta d’un canvi d’usos en essència.

El procés a Santa Catalina ha començat per les voreres, però ja està incidint cap al centre del barri. Son Espanyolet és un exemple d’aquesta invasió. Un altre cas paradigmàtic és el del Jonquet, que també toca amb Santa Catalina i on pràcticament, segons explica la presidenta de l’Associació de Veïns de Palma, Maribel Alcázar, “no hi queda gent d’aquí”. Així i tot, s’ha posat en marxa un pla de protecció per al barri, però espera –comenta– que no es tracti d’“un pla de venda”.

Plaça de Raimundo Clar

La zona de la Gerreria és una de les que està vivint un procés de gentrificació més actiu ara mateix. El desplaçament dels residents s’està experimentant en llocs com per exemple la plaça del Banc de l’Oli. “Ens fa peresa anar-hi perquè tots els establiments estan destinats al turisme”, explica la presidenta de l’Associació de Veïns de Ca n’Amunt, Belén Álvarez. Igualment passa amb la plaça d’en Coll, que era un dels pocs llocs que estava obert en diumenge, “hi havia vida de barri”, diu. En els darrers deu anys, però, han començat a desaparèixer i a canviar d’ús establiments mítics de la zona. En són dues mostres “el Cafè Moderno i Casa Vila, que ara és un supermercat. Queden molt pocs llocs on hi hauria els residents”, assegura.

La plaça de Raimundo Clar n’és un altre cas: ha passat d’estar desocupada a tenir una oferta enorme. De fet, fins i tot hi ha dos hotels. “Algú amb molts de doblers ha comprat tots els baixos de la plaça”, explica Álvarez, i ara la plaça agafa un altre color, a més d’haver-se encarit, afegeix. Un altre exemple clar d’aquest procés és el de la plaça del Mercadal, on es pot veure un bar de tota la vida com és Casa Rafi i un habitatge “d’entre dos i tres milions d’euros que es ven”, comenta la presidenta de l’associació veïnal. 

Mercat de l’Olivar

Es posa de mostra el mercat de l’Olivar, però es podria parlar de molts mercats de barri, com el de Santa Catalina mateix. “Han perdut la primera funcionalitat que tenen i els preus han pujat moltíssim”, explica el secretari de Palma XXI, Jaume Garau. El canvi d’ús també passa per analitzar a qui s’adreça el producte, i els mercats en són un exemple molt pràctic. “Les persones que acudeixen a aquests mercats tenen un poder adquisitiu molt més alt que el nostre”, recorda Garau. “Menjar de proximitat i productes locals són valors que agraden als estrangers i no els sap greu pagar més, perquè és un ‘producte exclusiu’”, referma. Així mateix, argumenta que no hi ha dubte que el producte és exclusiu, però per què els autòctons han de pagar més per un producte que sempre ha tingut a l’abast i mai ha estat tan car. Marc Morell també ho entén així i defensa que, des d’un principi, “els mercats varen aparèixer com una garantia d’abastiment públic i, de cop i volta, han canviat d’ús igualment per culpa de l’aparició de les grans superfícies a l’extraradi i les grans cadenes de supermercats”.

El Born

“Incloure taules i cadires al passeig del Born ha creat una gran terrassa”, alerta Jaume Garau. Es refereix a un tipus d’eixos que condensen l’afluència turística. I aquesta nova afluència, segons Garau, també es defineix per la intensificació del turisme de creuers i les vacances a través del lloguer turístic, que ha fet virar la tipologia dels locals, abans enfocats als residents i ara als turistes. Alhora, la gent que abans freqüentava aquests llocs s’ha desplaçat. Amb relació a això, la presidenta de l’Associació de Veïns de Palma, Maribel Alcázar, parla de la mena de turisme que ve a Palma i al qual estan enfocats aquests indrets: “Parlam d’un turisme que ve a consumir una ciutat, no parlam de coneixement o intercanvi”, reflexiona.

Blanquerna

La conversió en zona de vianants torna a ser un dels punts d’inflexió. L’antropòleg social de la Universitat de Bergen, Marc Morell, assegura que quan Blanquerna es va convertir en una zona d’aquestes característiques “se celebrà molt, va ser fantàstic”. Però, inevitablement, aquesta sensació ha canviat. Maribel Alcázar ho diu: “La gent sent parlar de convertir un lloc en zona de vianants i s’espanta”. A més, quan els residents comencen a canviar els hàbits i canvien els costums, s’inicia el procés. I quan hi ha un lloguer vacacional incipient, aquest procés s’accelera i arriba la massificació d’aquell lloc que usaven els residents. Segons Morell, es varen començar a substituir comerços per bars fins que es va convertir en un “berenador públic”. A més, vist el recorregut i la trajectòria, Morell té clar que la pròxima “víctima” del procés gentrificador serà Nuredduna.