Energia
Economia 09/04/2023

La geopolítica d'Iberdrola: de l'adeu a Mèxic a l'aposta pels Estats Units

La companyia s’ha desfet del 80% del seu negoci de generació elèctrica a Mèxic i posa el focus en Europa i els EUA

4 min
El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, i el president d'Iberdrola, Ignacio Galán, aquesta setmana.

MADRIDSi una empresa espanyola té tentacles arreu del món, aquesta és Iberdrola. La companyia que dirigeix José Ignacio Sánchez Galán s'ha fet un lloc gràcies, sobretot, al desplegament de les renovables tant al Vell Continent com a l'altre costat de l'Atlàntic: als Estats Units, al Brasil i a Mèxic. Avui, els seus plans passen per aprofundir en aquesta estratègia de diversificació geogràfica del seu mercat, o com a mínim fer-ho als Estats Units i Europa; en el cas de Mèxic, la companyia s'acaba de desfer del 80% del seu negoci de generació d'electricitat.

Pam a pam. La notícia saltava fa una setmana. Iberdrola informava d'un acord amb el govern mexicà d'Andrés Manuel López Obrador per a la venda del 80% del seu negoci de generació al país a una empresa estatal: Mexico Infraestructure Partners, una societat participada per l'Estat. L'operació ha afectat més de 8.539 MW de potència, la major part procedents de centrals de cicle combinat, és a dir, de centrals que utilitzen gas per generar electricitat, i ha tingut un impacte positiu per a Iberdrola d'uns 6.000 milions de dòlars (5.500 milions d'euros).

Les dues parts han aparentat sortir-ne més que contentes. L'acord ha arribat en un moment en què la relació entre Iberdrola i Mèxic –i, en particular, entre els dos presidents– no passava pel seu millor moment. "És una nova nacionalització", defensava el president mexicà el dia de l'acord. López Obrador reforça la promesa electoral que les empreses públiques tinguin més pes en sectors estratègics. De fet, es va comprometre al fet que un 55% de la generació d'electricitat al país estaria en mans públiques. I als ulls del president mexicà, Iberdrola intentava boicotejar aquests plans: "Estan fent lobi amb els seus socis o còmplices a Mèxic", va dir López Obrador el febrer del 2022, quan també va assenyalar l'empresa, juntament amb OHL i Repsol, d'"abusar del país [Mèxic] i els pobles".

A Iberdrola, l'operació li permet sumar punts en el seu procés de descarbonització. També li suposa un baló d'oxigen en termes de finançament i, sobretot, no haver-se d'enfrontar el 2027 a un escenari en què gran part de les concessions que tenia a Mèxic dequeien. "Estem gairebé lliures de problemes amb el govern mexicà, i això és un element molt important d'aquest acord", va dir el director financer de la companyia, José Sainz, durant la presentació de l'operació als analistes, que van entomar l'acord amb satisfacció. Un dia després d'oficialitzar la venda, Iberdrola va tancar la borsa a 11,705 euros per acció, nivells màxims per a l'empresa.

Tot plegat, però, també farà que Mèxic baixi esgraons pel que fa al seu pes en els beneficis de la companyia (cal tenir en compte que, després de l'operació, l'empresa de Sánchez Galan només mantindrà 2.427 MW al país). L'any 2022, els ingressos provinents de l'activitat a Mèxic (producció d'electricitat i clients privats) van assolir els 4.079,5 milions d'euros (el 7,5% del total de la companyia). "[La venda a Mèxic] Ens dona oportunitats a curt termini a Europa i els Estats Units, però continuarem compromesos amb Mèxic i el Brasil", va defensar Sainz.

Els Estats Units i Europa

El cert és que més enllà de Mèxic, a curt termini l'empresa té el focus posat a Europa i als Estats Units. Iberdrola hi veu incentius pel que fa al desplegament de renovables, sobretot per ser "zones de qualificació creditícia A", és a dir, amb importants al·licients i marcs reguladors que ajuden a accelerar la reducció de la dependència fòssil. També té més bona sintonia amb els governs.

En el cas del Vell Continent, Espanya és on Iberdrola ingressa més diners: 22.980 milions d'euros l'any 2022, segons l'informe de resultats de l'any passat. A l'Estat el segueix el Regne Unit (uns ingressos de 9.812 milions d'euros); el Brasil, amb uns ingressos de 8.613,4 milions d'euros; els Estats Units (7.906,5 milions); Mèxic, i, finalment, "altres llocs del món", categoria on destaquen països com Alemanya, França o Portugal, però també Austràlia, que l'any 2022 van suposar poc més de 800 milions d'euros en ingressos.

En el cas d'Espanya, els Estats Units, el Regne Unit i el Brasil, el negoci de la companyia que presideix Sánchez Galán no només és generació d'energia o comercialització (clients privats), sinó que també té una pota a la xarxa o distribució (planificar, construir, operar i mantenir la xarxa elèctrica per dur l'energia als clients). Més recentment també ha començat a invertir a la xarxa en el cas australià, on l'empresa veu una nova finestra d'oportunitats pels milionaris plans d'inversió en sectors com les energies renovables, que, de fet, també han atret empreses com Acciona o Naturgy.

En total, Iberdrola va obtenir l'any 2022 uns ingressos de fins a 53.949 milions d'euros, que sense tenir en compte l'aprovisionament, les despeses o els impostos, entre altres qüestions, es van acabar convertint en un benefici net total (guanys nets) de 4.338 milions d'euros. Es va convertir, així, en l'energètica de l'Ibex-35 que més guanys va obtenir.

Les ajudes de Biden

Entre els mercats on ja té presència, els Estats Units és un dels que en sortiran més reforçats. Iberdrola no només ha anunciat més inversió, sinó que Galán, en declaracions al Financial Times, ha mantingut que és un lloc "molt més atractiu" per invertir després de la pluja de milions anunciada per Joe Biden en el marc del paquet IRA contra la inflació, en què la tecnologia verda pren especial protagonisme.

Pel que fa al Regne Unit, un dels principals atractius per a l'empresa de Sánchez Galán és l'aposta britànica per l'eòlica marina. De fet, la companyia va anunciar aquest mes de març una megainversió, de les més grans de la història, de més de 1.500 milions d'euros per a la construcció de fins a 95 aerogeneradors destinats al parc marí East Anglia Three, el segon parc eòlic marí més gran del món.

stats