Habitatge

Fins a 250 euros al mes durant dos anys: així funcionen les noves ajudes a joves llogaters

El consell de ministres aprova el pla estatal d'accés a l'habitatge 2022-2025, dotat amb 1.700 milions d'euros

4 min
Una promoció de pisos en lloguer a la ciutat de Barcelona.

MADRIDAquest dimarts han vist la llum una bateria de mesures en matèria habitacional. Malgrat que el projecte estrella, la llei d'habitatge estatal, encara haurà d'esperar uns dies per arribar en segona volta al consell de ministres, després que el CGPJ no aprovés el primer informe sobre la normativa, l'executiu ha aprovat dos altres paquets per facilitar l'accés a l'habitatge, en especial a la població jove: el bo jove del lloguer i el pla estatal d'accés a l'habitatge 2022-2025, dotat amb 1.700 milions d'euros.

D'una banda, el consell de ministres ha aprovat via reial decret llei el bo jove del lloguer, anunciat a l'octubre per Pedro Sánchez. Es tracta d'una ajuda mensual de 250 euros per a joves de 18 a 35 anys i pressupostada als comptes públics de l'Estat del 2022 amb 200 milions d'euros. No serà compatible amb altres prestacions similars que donen les comunitats autònomes o els ajuntaments, però es podrà complementar amb les ajudes del pla estatal d'habitatge, segons expliquen fonts del ministeri de Transports a l'ARA. Ara bé, aquest subsidi encara tardarà "un parell de mesos" a fer-se efectiu, segons explicava aquest dilluns la ministra de Transports, Raquel Sánchez, perquè un cop l'ha aprovat el consell de ministres s'ha de negociar amb les comunitats autònomes de règim comú (en queden fora Navarra i el País Basc, confirmen les mateixes fonts) el repartiment definitiu per regions del pressupost, per bé que serà un bo retroactiu i, per tant, es podrà cobrar ja des de l'1 de gener, afegia Sánchez.

Les claus del bo del lloguer

Quins joves hi tindran accés?

Aquells joves de 18 a 35 anys que puguin demostrar que viuen en règim de lloguer. Podran sol·licitar-lo si estan dins del contracte d'arrendament i acrediten tenir ingressos perquè estan treballant. Aquests ingressos, però, no podran sobrepassar tres cops l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM), és a dir, uns  24.318 euros anuals. Ara bé, aquest llindar podria arribar fins als 32.400 euros (4 cops l'IPREM) si la persona que rep l'ajuda s'ha de moure a una altra ciutat per motius laborals i els lloguers són més cars.

Immobles de fins a 600 euros

Per accedir a l'ajuda, però, la renda màxima de l'immoble no podrà superar els 600 euros mensuals. En les comunitats on els lloguers són més elevats, com poden ser Madrid o Catalunya, el límit podria arribar als 900 euros si els governs autonòmics ho decideixen així. Una "flexibilització" que comunitats com Catalunya havien demanat. De fet, a la pròxima conferència sectorial d'habitatge, on s'ha de tancar la mesura amb la comunitat, les regions podrien acordar ampliar encara més els límits. "Demanem que no ens utilitzin com a gestoria, sinó que puguem posar el nostre gra de sorra", ha dit aquest dimarts la consellera de Drets Socials, Violant Cervera.

Ara bé, hi haurà excepcions en el cas que es llogui una habitació. Per rebre l'ajuda, el preu màxim d'aquesta habitació no podrà superar els 300 euros, per bé que les comunitats tindran marge per ampliar el límit fins als 450 euros en cas que es tracti de zones amb preus molt elevats com passa a Madrid, Barcelona o Sevilla. En aquest cas, l'ajuda continuarà sent de 250 euros.

Per no duplicar prestacions, quedaran fora d'aquest bo del lloguer aquells joves que ja rebin alguna ajuda desplegada per la comunitat autònoma o ajuntament del municipi on viuen. En canvi, sí que es podrà complementar amb l'ingrés mínim vital i les ajudes d'accés a l'habitatge recollides al pla estatal d'habitatge.

Durant quant temps es podrà rebre?

Cada persona podrà rebre l'ajuda durant un màxim de dos anys. Està previst que a l'any 2023 es pressupostin 200 milions més als comptes de l'Estat. A més, el beneficiari haurà de destinar els diners exclusivament al pagament del lloguer i ho haurà de justificar. Un tràmit administratiu que es farà entre comunitats i govern espanyol, asseguren fonts del ministeri. Així, si una persona paga 200 euros de lloguer, només rebrà aquests diners, no més- El govern espanyol ha estimat que l'ajuda arribarà a uns 70.000 joves. Segons l'INE, a Espanya hi ha gairebé 600.000 llogaters amb ingressos baixos que no superen els 35 anys.

Per aquest motiu, la mesura tampoc ha estat exempta de crítiques. El consell de la joventut a Espanya ha advertit aquest dimarts que la mesura només arribarà a un 1,7% de les persones joves emancipades. Mentre que els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, l'han titllat de "pal·liativa". "No soluciona el problema estructural: la falta d'un mercat regulat de l'habitatge i la inexistència d'un parc públic", lamenten des de CCOO.

Nou pla estatal de l'habitatge

Amb tot, el consell de ministres d'aquest dimarts també ha aprovat el pla estatal d'accés a l'habitatge per als pròxims quatre anys, és a dir, fins al 2025. Aquest pla, que està pressupostat amb 1.700 milions d'euros, recull ajudes a l'habitatge, però també la nova assegurança d'impagament del lloguer que al novembre va anunciar la ministra de Transports, Raquel Sánchez. Aquesta assegurança estarà limitada pels ingressos dels beneficiaris (no podran superar tres cops l'IPREM) i pel preu màxim de l'habitatge, que es negociarà amb les comunitats autònomes. Serà una pòlissa que garantirà el pagament del lloguer durant un màxim d'un any i no podrà superar el 5% del preu anual de l'habitatge.

A l'espera del CGPJ

Sobre la decisió del Poder Judicial d'elaborar una nova ponència d'informe sobre la llei d'habitatge estatal, després que el ple rebutgés la que havia plantejat el vocal proposat pel PSOE, la ministra de Transports s'ha mostrat confiada en tenir "aviat" la normativa aprovada en segona volta en consell de ministres. "La llei comptarà amb totes les garanties", ha dit Sánchez en roda de premsa posterior al consell de ministres. Des d'Unides Podem no es vol que la decisió del Poder Judicial modifiqui el text actual, mentre que Sánchez ha recordat que "és un text perceptiu, no d'obligat compliment". De fet, fonts de Moncloa expliquen que "ningú dins el govern es planteja modificar el text".

L'Estat pren el control de la Sareb

El consell de ministres aprovarà aquest dimarts un reial decret que permetrà que l’Estat, a través del Frob, prengui el control de la Sareb (més del 50% de les accions), el banc dolent creat el 2012 que va rebre els actius immobiliaris tòxics de les caixes d’estalvis rescatades en l’anterior crisi. L’executiu donarà llum verda a un canvi legal que permetrà a l’Estat tenir majoria en l’accionariat de la companyia. Aquest primer pas es vol complementar amb una sortida dels accionistes privat s que li permetria tenir-ne un control total.

stats