Economia 29/06/2023

Com et pot afectar l'últim canvi en els lloguers?

Catalunya se situa en uns llimbs fins que el govern espanyol no accepti les zones tensades

3 min
Habitatge a Barcelona

MadridPedro Sánchez ha deixat en una mena de llimbs la contenció de les rendes de lloguer. El nou decret de mesures anticrisi que s'ha de publicar en les pròximes hores, abans del 30 de juny, suprimeix la pròrroga de sis mesos que els inquilins podien sol·licitar als propietaris en cas que s'arribés a la data de finalització del contracte. Es tractava d'un cert marge abans no s'apliqués la llei d'habitatge estatal, que vol frenar les pujades abusives de preus. Però Catalunya és un cas particular. No només perquè fa anys que ha estat pionera en aquest àmbit, sinó també perquè ha estat la primera comunitat que ha enumerat els municipis que vol declarar zones tensades i on, per tant, s'evitaran augments disparats del lloguer.

Fi de contracte

La mesura de la Moncloa deixa unes setmanes d'incertesa

La decisió del govern espanyol de no mantenir aquesta pròrroga afecta, principalment, les persones a qui se'ls acaba el contracte de lloguer a partir d'aquest dissabte, 1 de juliol. Cal recordar que si el propietari no avisa amb quatre mesos d'antelació, la llei d'arrendaments urbans preveu que s'allargui any a any fins a un màxim de tres. El problema és per als inquilins a qui els seus propietaris els avisin que no volen renovar. Posem per cas, una persona que al 7 de juliol, per exemple, se li acaba el contracte i ja l'han avisat que no es renovarà. Al cap d'uns dies, li poden oferir un nou contracte sense límit de preu, amb l'única excepció de Catalunya, on hi ha un índex de referència que, tanmateix, estableix preus bastant més elevats dels que es registraven fa cinc anys, quan es van firmar els contractes que ara s'esgotaran.

El cas de Catalunya

Uns llimbs mentre no entrin en vigor les zones tensades

En aplicació de la llei d'habitatge, Catalunya ja s'ha posat en marxa per declarar 140 municipis com a zones tensades. Ho va fer fa una setmana. El problema és que han de passar vint dies d'informació pública, rebre al·legacions d'administracions, entitats i particulars, resoldre-les, notificar-ho al govern espanyol i que el ministeri de Transports hi doni el vistiplau. Es pot donar per fet que tots aquests tràmits ens condueixen a després de les eleccions del 23 de juliol. La Generalitat començarà a revisar les al·legacions a partir del 20 de juliol i calcula haver enviat tota la documentació a Madrid abans de la constitució del Congrés i el Senat, el 17 d'agost. Aleshores, la pilota quedarà en mans del govern espanyol. Si guanya el PP, s'obre un escenari incert respecte a la llei d'habitatge, però el govern del PSOE en funcions potser encara tindria temps de donar l'aval a la Generalitat a les zones tensades.

En el moment en què entrin en vigor, els petits propietaris es veuran sotmesos immediatament a una regla: si firmen un contracte nou, hauran de mantenir el preu que tenia l'anterior inquilí. Això sí, hi podran aplicar l'increment de l'IPC, que per al 2023 s'ha limitat al 2% i per al 2024 al 3%. Els índexs de preus als quals estaran obligats els grans propietaris en zones tensades els haurà d'elaborar el ministeri i això encara trigarà més a arribar. També s'hi hauran de sotmetre els petits propietaris que posin al mercat un pis nou.

Les famílies vulnerables

En aquest cas, sí que hi ha una pròrroga d'un any

L'eliminació de la pròrroga de sis mesos decretada aquest dimarts pel govern espanyol no afecta les famílies que poden acreditar vulnerabilitat a partir d'un informe de serveis socials. En el seu cas, la llei d'habitatge, aprovada el mes de maig, preveu una pròrroga extraordinària d'un any del contracte de lloguer al mateix preu. Ara bé, hi ha dubtes jurídics sobre si aquesta clàusula aplica als contractes que es van firmar abans de l'entrada en vigor de la llei d'habitatge, és a dir, tots els que ara s'acaben. Per què? La disposició transitòria quarta de la norma especifica que els contractes firmats anteriorment "es regiran pel règim jurídic que els era d'aplicació". Si les parts ho acordessin [és a dir, no és obligatori], es podrien adaptar a la nova legislació. És per això que el Sindicat de Llogateres considera que aquest any de pròrroga per a llars vulnerables no tindrà efecte fins al 2028, als contractes que s'hagin firmat amb posterioritat a l'aprovació de la llei d'habitatge. A banda d'això, el paquet de mesures aprovat en consell de ministres inclou la prohibició d'executar desnonaments contra llars vulnerables.

Els contractes que no s'acaben

Les actualitzacions anuals: 2% al 2023 i 3% al 2024

No hi ha novetats, en canvi, per a les persones a qui no se'ls acaba el contracte els pròxims mesos. En el seu cas, simplement es produiran les actualitzacions anuals, que poden experimentar increments vinculats a la inflació si el propietari s'hi acull. Ara bé, com a màxim podran ser del 2% durant el 2023 i del 3% durant el 2024. A partir del 2025, la nova llei d'habitatge preveu crear un índex específic.

Meritxell Batet: "La majoria de la població no té problemes per pagar el lloguer"

La polèmica mesura de Pedro Sánchez ha propiciat la primera ensopegada en precampanya de la cap de llista del PSC per Barcelona a les eleccions, Meritxell Batet, que en una entrevista aquest dimecres a SER Catalunya ha afirmat que "la majoria de la població no té problemes per pagar el lloguer", després de defensar que es manté la pròrroga extraordinària d'un any de lloguer per a famílies vulnerables. "Simplement, no tinc paraules", ha respost contrariada la líder de Podem, Ione Belarra. Al cap d'uns minuts, Batet ha admès l'error en una piulada a Twitter. "Demano disculpes si avui no m'he explicat bé. Sé el que costa poder-se pagar un habitatge", ha escrit la presidenta del Congrés, que per raó del seu càrrec percep més de 15.000 euros al mes. El que l'espai de Sumar vol, tanmateix, és una rectificació de la decisió de la part socialista de l'executiu. "Exigim al PSOE que rectifiqui i torni a portar la congelació al pròxim consell de ministres", reivindicava l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a través de les xarxes socials.

stats