Espanya va perdre 106.000 habitants empadronats el 2020, l'any de la pandèmia

El descens és més intens a Astúries, Castella i Lleó i Madrid que a Catalunya

Ara
2 min
Veïns i visitants gaudint del bon temps al passeig marítim de Lloret.

BarcelonaEspanya va tancar l'any de la pandèmia amb menys població empadronada. La xifra d'habitants registrats al padró va caure un 0,2% l'any passat després de quatre anys consecutius d'augment: l'Estat va perdre 106.146 habitants. Si l'1 de gener de l'any passat tenia 47.450.795 habitants, enguany en té 47.344.649, segons les dades provisionals difoses aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Per comunitats autònomes, Madrid (-34.297), Catalunya (-23.551) i Castella i Lleó (-13.637) han experimentat els principals descensos de població en xifres absolutes entre l'1 de gener del 2020 i l'1 de gener del 2021.

Ara bé, Catalunya cau d'aquesta posició quan es tenen en compte xifres relatives, perquè ha tingut un descens de població empadronada del 0,3% respecte al -0,7% d'Astúries, el -0,6% de Castella i Lleó i el -0,5% de Madrid i Extremadura. Encara s'allunya més de Melilla, on ha caigut un 1%, i de Ceuta (0,8%), els dos territoris amb més pèrdua d'habitants. A l'altre extrem hi ha Múrcia (+6.687), Castella-la Manxa (+2.571) i Cantàbria (+1.403), que són els únics territoris que van augmentar la població l'any passat.

La influència del covid-19 en el padró del 2020 es pot apreciar en la més gran variació aquest any del creixement natural de les persones amb nacionalitat espanyola, perquè en anys anteriors eren més freqüents els canvis entre la població estrangera resident a Espanya per la migració. En canvi, el 2020 la xifra neta d'espanyols es va reduir en 79.815 persones (un -0,2%) mentre que la d'estrangers va ser de 26.331 persones (-0,5%), especialment els ciutadans d'altres països de la Unió Europea (-2,3%). Els estrangers extracomunitaris, però, han crescut un 0,3% i s'han registrat 11.539 persones més.

Menys de 42 milions d'espanyols

Ara mateix, el 88,6% dels habitants que resideixen a l'Estat tenen nacionalitat espanyola i l'11,4% estrangera. Això significa que la xifra de persones amb nacionalitat espanyola baixa dels 42 milions a què s'havia arribat per primer cop el 2019, mentre que el nombre de persones amb altres nacionalitats es manté per sobre dels 5,4 milions. Ara bé, el padró continu és un fitxer de coordinació dels padrons municipals que gestiona l'INE i no incorpora els espanyols residents a l'estranger, només els residents a Espanya.

Les comunitats autònomes amb més proporció de població estrangera són les Balears (18,7%), Catalunya (16,1%) i el País Valencià (14,7%). Quatre de cada deu habitants empadronats a Espanya resideixen en municipis de més de 100.000 habitants, la majoria dels quals es concentren a Andalusia (12), Catalunya (11) i Madrid (10). El 49% del total d'inscrits al padró són homes i el 51% dones i, tot i que entre els espanyols hi ha més dones (51,1%), entre els estrangers hi ha més homes (50,1%).

Pel que fa a les edats, el gruix de la població empadronada (35,5%) té entre 16 i 44 anys. En aquest grup d'edat hi ha un patró molt clar: només el 33,1% dels espanyols es troben dins aquest col·lectiu enfront del 53,9% dels estrangers. L'edat mitjana dels inscrits al padró espanyol és de 43,8 anys, però seria més alta (44,7%) si només es tinguessin en compte les edats dels espanyols.

L'edat mitjana dels estrangers és de 36,6 anys, cosa que confirmaria que la immigració està formada sobretot per persones joves i en edat de treballar. Ara bé, aquesta interpretació depèn molt de l'origen d'aquests estrangers. L'edat mitjana puja una mica (38,9 anys) quan es tracta de ciutadans d'altres països d'Europa, com els britànics (53,6 anys), els alemanys (49,4 anys) i els francesos (42,8 anys). En canvi, cau dràsticament quan es tracta de persones que provenen d'Hondures (30,3 anys), el Pakistan (31,2 anys) i el Marroc (31,7 anys).

stats