FINANCES

Més de 5.000 empleats en risc per la fusió BBVA-Sabadell

La forta presència del BBVA a Catalunya augura una retallada de plantilla que s’acostarà al 12,5%

És la gran pregunta i el pitjor malson dels empleats del Banc Sabadell -i també dels del BBVA-. Quina serà la magnitud de la tisorada a la plantilla que s’aplicaria a les dues entitats si la fusió tira endavant? Les converses entre les dues entitats són encara massa incipients i no n’han transcendit detalls. Però aquesta no és la primera fusió que hi ha al sector i això permet treure algunes conclusions.

Una retallada dura per buscar eficiències

Amb els tipus d’interès a mínims i la perspectiva que segueixin així força temps, els bancs han de reduir despesa per intentar buscar rendibilitats i compensar els accionistes. Diferents veus han apuntat reiteradament que aquesta operació era especialment positiva des del punt de vista de buscar eficiències precisament perquè comportarà una forta reducció de personal.

Entre el BBVA i el Sabadell tenen gairebé 40.000 treballadors a Espanya, i les fonts consultades apunten que uns 5.000 llocs de treball són els que es podrien perdre, cosa que suposaria un 12,5% de retallada. No obstant, els precedents són per preocupar-se: quan el BBVA va comprar CatalunyaCaixa (5.361 treballadors) va eliminar 1.557 llocs de treball, un 29% del total. Amb Unnim va ser pitjor: dels 3.159 empleats, 1.075 van perdre la feina, un 37%.

“Ens hem de preguntar si aquest és el model bancari que volem en nom de l’eficiència”, lamentava aquesta setmana Raquel Puig, secretària general del Sindicat d’Estalvi de Catalunya.

Catalunya i els serveis centrals, en el punt de mira

Però aquesta situació d’incertesa és encara més acusada a Catalunya. En els últims anys el BBVA va portar a terme una agressiva política de compres al Principat que la va catapultar com a segona entitat en presència. De fet, si la fusió arriba a bon port, sota el paraigua del BBVA quedaran 8 de les 11 entitats catalanes mitjanes i grans que existien el 2008 (totes excepte CaixaBank, Caixa Girona i Caixa Laietana).

Les retallades de personal postfusió serveixen per evitar solapaments geogràfics o de funcions entre treballadors, i per això en alguns àmbits financers hi ha molt de pessimisme respecte a la magnitud de la tisorada a Catalunya: dels prop de 40.000 treballadors dels dos bancs, 11.700 són a Catalunya.

Al sector es recorda, malgrat tot, que tant a Unnim com a CatalunyaCaixa part dels serveis centrals van continuar després que el BBVA els comprés. En alguns casos, fins i tot, amb departaments que depenen directament de Madrid. El Sabadell té als serveis centrals uns 2.700 empleats, mentre que el BBVA té als serveis centrals de la territorial catalana prop de 700 empleats. Una de les escasses notes d’optimisme que han aflorat fins ara en les converses és que, segons va poder saber l’ARA, el banc comprador assumia la continuïtat d’una part d’aquests serveis centrals del Sabadell. “Això pot ser una oportunitat, ara estarem en un colós i podem créixer professionalment”, deia aquesta setmana sense gaire convicció un directiu de l’entitat catalana. El cert, però, és que cap banc no té dos directors financers i que un, per tant, haurà de sortir. I, a més, el sector apunta que els serveis centrals del BBVA a Madrid estan “sobredimensionats”.

La duplicitat d’oficines, un problema real

Un dels credos del sector financer és que cal tancar oficines i anar cap a un model més digital per fer front a la caiguda de rendibilitat. Aquesta tesi ja impera a tots els bancs, inclòs el BBVA, que constantment va retallant empleats. L’entitat blava té a Catalunya 5.350 treballadors i amb aquesta plantilla ja la considerava ara sobredimensionada.

Les oficines (que tenen una mitjana de cinc empleats) són un dels llocs on més habitualment es nota la retallada. I en aquest cas també serà així: entre els dos bancs acumulen a Catalunya 1.100 oficines.

Un sector que tendeix a evitar els acomiadaments

Malgrat la cruesa dels números que es plantegen respecte als treballadors que perdran la feina, el cert és que el sector financer és reconegut per evitar els acomiadaments durs a l’hora de reduir plantilles. Són molt habituals les baixes incentivades, les excedències i també les prejubilacions com a alternatives suaus a l’acomiadament.

Segons va publicar La Vanguardia aquesta setmana, el nombre de treballadors que el BBVA i el Sabadell tenen en edat de prejubilació arriba als 6.300, una xifra que casaria molt bé amb la de sortides que es preveu. El problema, però, és que no tots aquests prejubilables estan treballant allà on caldrà trobar més baixes per evitar duplicitats. I un directiu que coneix bé el BBVA avisa que d’anteriors reestructuracions “la forquilla de prejubilables és ja molt petita”.

“ELS DEL BBVA TAMBÉ ESTEM PREOCUPATS”

La Marta, nom fictici, treballava a Caixa Terrassa i posteriorment a Unnim quan la fusió de caixes catalanes va ser absorbida pel BBVA el 2012. Ella, que estava en una oficina, va sortir ben parada de l’experiència: “Jo em veia molt estancada i el canvi va ser una bona oportunitat”.

El canvi d’estar en una caixa a estar en un banc (xoc que els treballadors del Sabadell no viuran) va ser dur. “Bàsicament vaig passar de sortir a les 15.00 hores a sortir a les 20.00 o 21.00 del vespre cada dia”, explica, i recorda també que el tracte als empleats era “més dur”.

Respecte als mesos posteriors al canvi, aquesta treballadora té records confrontats. “A mi em va anar bé i vaig guanyar molta projecció, però hi havia gent que molts dies sortia plorant de la feina”, explica.

Ara, davant el procés de fusió que s’obre, admet que torna a estar intranquil·la: “Nosaltres, els del BBVA, també estem preocupats”.

“EN EL NOSTRE CAS VA AFECTAR ELS MÉS JOVES”

L’Alfred Oms va entrar a Caixa Catalunya el 1988 i era un veterà quan el 2014 va arribar la compra del BBVA. El procés va ser, recorda, ben diferent de la constitució de CatalunyaCaixa a partir de tres caixes d’estalvia: “Quan no ets de l’entitat que absorbeix, t’has d’adaptar”.

El canvi el recorda per la “incertesa” de si seguiria o estaria inclòs a l’ERO, i també per la rumorologia que corria entre els empleats. “Quan es van publicar les condicions de l’ERO, es va veure que el sistema aniria per edat i en el nostre cas va afectar més els joves”, diu.

Recorda bé les dificultats del canvi de sistema informàtic amb què havien d’operar a l’oficina -“de vegades no sabies fer una cosa, ningú et podia ajudar i tenies allà el client”- però creu que els cursos de formació que va fer el BBVA van ajudar.

L’Alfred dona un consell als empleats del Sabadell: “És difícil, però han de mirar de no angoixar-se”.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF