Estat d’emergència a Glovo

BarcelonaCom a servei essencial, els riders de Glovo són dels pocs habitants que aquests dies encara circulen pels carrers sense límits als seus moviments. Ho fan exposats al contagi del covid-19, molt sovint sense les proteccions d’higiene adequades i, des de les últimes setmanes, amb una escapçada a les seves tarifes en algunes ciutats espanyoles.

La plataforma -que va assolir l’estatus d’unicorn quan va sobrepassar la valoració dels 1.000 milions d’euros l’any passat- ha revisat el sistema de preus per retallar la part fixa que cobren els repartidors. Malgrat tot, assegura que la nova estructura ajudarà a “equilibrar els pagaments entre comandes de curta i llarga distància”. A la pràctica, això significa que la porció estable dels pagaments s’ha reduït en alguns casos pràcticament a la meitat. A Sevilla, per exemple, han passat de 2,5 euros a 1,25 per comanda, als quals s’hi suma la retribució variable en funció dels quilòmetres recorreguts i les promocions. Des d’aquesta setmana, el canvi ha arribat a Madrid i fonts de les organitzacions de repartidors donen per fet que també s’aplicarà a Barcelona.

“El que està fent Glovo és tenir menys repartidors per hora treballant, per la qual cosa fan més comandes per hora (més cansament per als que van en bici i més costos per a les motos) per obtenir els mateixos diners”, explica el David, un missatger de Sevilla que ja treballa amb les noves tarifes. Amb el sistema anterior guanyava 2,5 euros de base més 30 cèntims per quilòmetre. Ara la part fixa són 1,25 euros amb el mateix variable, però s’hi suma una prima que aplica la plataforma i que s’ha convertit en una nova font d’incertesa per al col·lectiu. “No sabem de quants diners serà dilluns vinent. Aquesta és la principal preocupació”, critica. En la seva experiència com a repartidor els extres “van baixant fins que desapareixen” i posa com a exemple els plusos per repartir en cap de setmana, que s’han anat reduint. “Encara que actualment guanyem el mateix, no sabem si aquestes primes de les quals depenem poden baixar, i quan això passi no ens quedarà altre remei que repartir”, argumenta.

Glovo insisteix que estava treballant en la mesura “des de fa mesos” i que a les 23 ciutats on està vigent “ha obtingut un bon resultat” en col·laboració amb les organitzacions de repartidors. De fet, fonts de l’empresa argumenten que s’ha accelerat la implementació d’aquest sistema durant la pandèmia perquè la necessitat d’equilibrar els pagaments és “encara més patent”. “Les distàncies són més llargues pel tancament de molts establiments”, remarquen des de l’aplicació catalana, i recorden que han afegit un plus del 10% per agrair als missatgers que continuïn repartint malgrat el virus. Tot i així, el David lamenta que l’empresa hagi aplicat aquest canvi precisament ara. “No podem protestar a les oficines perquè estan tancades”, rebat. L’advocat de la plataforma Free Riders Roberto Castro critica que Glovo “sempre fa un exercici de cinisme bestial”, i assegura que des del seu naixement ha fet “caure en picat” les tarifes. “A Vitòria la base ja és d’un euro”, critica.

Així doncs, Castro defensa que els riders han quedat en un “cercle viciós pervers”, ja que, en la seva opinió, pel fet de ser “falsos autònoms” la crisi econòmica derivada de la pandèmia els deixa al marge de la bateria d’ajudes. Aquesta situació, sumada a la desprotecció davant del covid-19, ha desencadenat en la convocatòria d’aturades dels repartidors de Glovo a tot el món, impulsada sobretot pels missatgers de països de l’Amèrica Llatina on opera la plataforma.

Comandes de droga

A les preocupacions dels riders en plena pandèmia se n’hi suma una altra: l’ús de l’apli per fer comandes de droga. Fonts dels Mossos reconeixen que els traficants, davant la reducció de l’activitat habitual que feien amb els narcopisos i els punts de venda, han buscat alternatives per intentar continuar amb el tràfic. Una de les opcions és la utilització de professionals privats de missatgeria -com Glovo- i de transport -com les VTC i els taxis-. Amb els encàrrecs que reben, els transportistes no acostumen a saber, a simple vista, si porten droga.

Per exemple, uns agents van trobar dues bosses de marihuana que estaven amagades dins d’una jaqueta que s’havia demanat traslladar d’un lloc a un altre. Segons fonts dels Mossos, molts cops són els mateixos transportistes els que sospiten que el paquet que porten conté droga i alerten la policia, sigui quan es creuen amb una patrulla o a través d’una trucada. Els agents també són conscients d’aquesta pràctica i és per això que a Barcelona han intensificat els controls a aquest tipus de treballadors per comprovar si els fan servir per entregar un producte il·lícit. Davant dels episodis, l’ unicorn afirma que compta amb protocols d’actuació pels quals en cas de sospita els repartidors es posen en contacte amb ells, que alhora ho fan saber a les autoritats.