“Qui digui que aturar això és fàcil no sap de què parla”

PalmaAmb la crisi immobiliària de fa 15 anys, molts ciutadans varen haver de renunciar a la compra d’un immoble. El que a un estat com l’espanyol era una tradició, comprar i no anar de lloguer, es va començar a complicar. “Va ser en aquell moment quan ja els que tenien més recursos, des d’un particular fins a un banc, i amb circumstàncies diferents, varen començar a acumular propietats, i també es va començar a generar un sistema de rendes que anava creant una dualitat entre els que acumulaven i els que treballaven per pagar el lloguer”, explica el sociòleg català Oriol Nel·la. 

En comunitats com les Balears o en ciutats com Barcelona, el fenomen es va complementar amb un clar canvi d’usos amb la turistització del que fins fa no res eren simples pisos o cases per viure-hi. “Aquesta nova realitat, la de poder treure grans rendiments de les propietats, va provocar que molts pisos quedassin fora del mercat de lloguer convencional. Per tant, menys oferta, i la que hi havia, més cara”, diu aquest expert, que ha estat director de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona. 

Ara, amb l’arribada d’un instrument com la llei d’habitatge estatal, que preveu mesures de control als preus del lloguer, Nel·lo opina: “No em sembla malament, encara que caldrà veure com se’n pot gestionar l’aplicació. Però jo crec més en el fet de dur a terme un conjunt d’actuacions, perquè qui digui que aturar aquesta situació és fàcil és que no sap de què parla. És el repte de les polítiques públiques als nostres territoris d’aquest segleXXI”, assegura. Per aquest motiu, reclama que es continuï apostant per la construcció de promocions d’habitatge públic, “que durant anys varen ser molt minses, i per això tenim només el 2% o 3% del total del parc protegit, mentre que en altres països arriben al 20% o fins i tot al 30%”.

En aquest sentit, el conseller de Mobilitat i Habitatge del Govern balear, Josep Marí, recorda que “és cert que estam molt lluny de les xifres desitjables, però hem fet més habitatge protegit que mai, i no només en la categoria de màxima protecció. També hem revisat les condicions per als promotors per posar en marxa pisos amb preu taxat per a rendes mitjanes, i ja n’hi ha més de 500 d’autoritzats. És un segment de població que, tot i tenir ingressos, no tenia dret als habitatges protegits integrals, però tampoc podia comprar un pis precisament per l’encariment exagerat i estaven quedant fora del mercat”, explica Marí.

A més de continuar fent habitatge públic i limitar els preus, per Oriol Nel·lo la clau és “una planificació urbanística que tingui en compte l’accés a l’habitatge. Cal anar més enllà perquè els pisos tornin a ser llars i deixin de ser un negoci. Per exemple, amb estratègies urbanístiques que fixin percentatges del 30% de pisos protegits a cada illeta, amb categoritzacions diferents de sòl de màxima protecció i d’altres tipologies. També regulant els usos i evitant els turístics a moltes zones. En definitiva, apostant pels ciutadans”, conclou.