Pedro Oliver: “Des de Dinamarca, costa gairebé el mateix viatjar a Mallorca que a Tailàndia”

PalmaPedro Oliver, president del Col·legi Oficial de Guies Turístics de les Illes Balears, coneix de prop tant el sector públic com el privat de la seva àrea. Va estudiar Turisme a la Universitat de Brighton (Anglaterra). S’inicià professionalment a Ultramar Express, l’antiga receptiva de TUI. Més endavant s’incorporà a l’Ajuntament de Palma per dirigir l’Institut Municipal de Turisme abans de passar a l’empresa privada i, finalment, exercir com a guia turístic autònom. Professor associat a la UIB i a la Felipe Moreno, està especialitzat en esdeveniments corporatius i també sostenibles.

Quina és la missió del Col·legi?

— Vetllam pel bé de la nostra destinació i del medi ambient. Promovem un model turístic responsable i equilibrat que beneficiï les famílies d’aquí i s’allunyi de l’explotació. De novembre a març ens formam i ens reciclam. Contribuïm tant a la professionalització del sector com al benestar de la destinació.

Quina titulació es demana per ser guia a les Balears?

— El camí més directe és el grau en Turisme per la UIB, que atorga automàticament l’acreditació. També s’hi pot accedir amb un grau superior específic d’FP o, amb altres estudis, mitjançant un examen convocat pels consells insulars, que avaluen els coneixements i el domini d’idiomes. Se’n requereixen quatre, encara que hi ha guies que en dominen més.

El Col·legi reclama aquestes convocatòries, però no arriben.

— A Mallorca fa vint anys que les reclamam. La falta n’alimenta l’oferta il·legal: prop del 60% dels qui fan tours no estan acreditats i gairebé no hi ha inspeccions. Molts professionals formats en altres àrees o a l’estranger no poden obtenir la llicència. El Col·legi s’ha ofert a col·laborar amb l’Administració per organitzar els exàmens, però no s’ha acceptat. L’escassetat de guies legals genera sobrecàrrega als professionals. Les jubilacions agreugen la situació i la falta de control perjudica els turistes i la imatge de Mallorca.

Aleshores, qualsevol pot exercir de guia?

— Exactament. Les empreses contracten sense control: paguen el que volen, a vegades en negre o amb contractes que no corresponen. És una economia precària que no genera ni riquesa ni estabilitat. La manca d’inspeccions i sancions ha normalitzat la il·legalitat.

Què guanya un guia oficial?

— Depèn del servei i del client. Una visita guiada de mig dia pot pagar-se a 250 euros. La majoria de guies són autònoms; alguns treballen amb agències o operadors turístics per tenir estabilitat. És una professió competitiva: si deixes un grup insatisfet, és difícil que tornin a contractar-te.

Quina opinió teniu sobre la limitació de grups guiats a Palma?

— És una mesura positiva. El turisme sostenible absolut no existeix, però podem fer-lo menys insostenible. Limitar els grups redueix el renou i la saturació, millora l’experiència i afavoreix el resident. No tothom ho veu igual: alguns pensen que més turistes significa més feina, però amb grups petits el servei és molt millor. Després de les pressions d’agències internacionals, el límit va quedar en 35 persones, millor que les 70 anteriors, tot i que és insuficient. Si no s’aplica una política insular, la pressió es traslladarà a municipis com Sóller i Valldemossa. El problema de fons és estructural: les grans empreses maximitzen els beneficis, mentre que els residents en pateixen l’impacte.

Com veis la massificació i el ‘col·lapse’ turístic?

— La massificació reflecteix un model sense control ni planificació que esgota els recursos i expulsa els residents. Els nostres fills han de partir perquè no poden viure aquí. Hi ha contaminació, precarietat i concentració del benefici en mans de fora. Deim que volem limitar creuers, però ampliam el port; volem menys turistes, però l’aeroport creix; volem limitar hotels, però fomentam el lloguer vacacional. Són contradiccions d’un sistema que es desborda. Necessitam un turisme conscient, que valori la cultura i l’entorn. El model ideal concentra la temporada d’abril a octubre, amb un visitant sènior, respectuós i de més interès cultural.

Quin futur preveieu per al sector?

— Mallorca serà una destinació cara, s’encamina cap a una destinació de luxe i atraurà turistes amb més poder adquisitiu. L’obertura internacional és una realitat, i el perfil del visitant està canviant ràpidament. Ja hi ha menys tours i menys consum a bars i restaurants. El client low cost es concentrarà als mesos forts, però el canvi ja ha començat: la ciutadania està més conscienciada i la política comença a reaccionar.

El turisme de baix cost desapareixerà?

— S’anirà desplaçant cap a altres destinacions. Avui, des de Dinamarca, costa gairebé el mateix viatjar a Mallorca que a Tailàndia. Tot i això, el turisme de sol i platja continua essent essencial: si perdéssim una gran part de la demanda estival, es reduirien els vols i les connexions, i això afectaria la resta de l’any. No basta apujar preus: una caiguda del 30% seria un cop fort, fins i tot per a la primavera i la tardor.

Com poden contribuir els guies a reordenar el turisme?

— Reclamam convocatòries per a guies legals, més inspeccions i límits de grup. Això beneficiaria turistes, guies i residents. Tanmateix, amb només 20 inspectors a les Balears, davant els 90 de Barcelona, el control és del tot insuficient. Els fons d’inversió que gestionen allotjaments turístics tampoc no publiquen la seva oferta de manera transparent, i això en dificulta la fiscalització.

Els turoperadors han perdut pes?

— Entre els joves, sí. Fugen dels paquets turístics. Però els turoperadors continuen tenint molt de poder: són intermediaris, duen clients i venen car. Si no s’aconsegueix connectar amb el públic jove, el futur serà incert. Tot i això, Mallorca s’està orientant cap a un turista amb més poder adquisitiu: menys volum, més despesa per visitant. Això implicarà una pèrdua de negoci durant l’estiu, però arribarà un turisme més rendible i menys massificat.

Quin tipus d’intrusisme detectau?

— Presentam denúncies constantment. És estrany que passi una setmana sense que rebem fotos o avisos. Després de set anys sense inspeccions, es varen reprendre el mes l’abril, però encara se’n fan poques. Els infractors actuen perquè saben que el risc de ser sancionats és mínim. També hi ha una gran sensació d’inseguretat. Ens resulta frustrant veure que fàcil seria posar fi als carteristes si s’hi aplicassin mesures senzilles. Els guies ens enviam fotos i avisos per alertar-nos entre nosaltres, però la Policia podria aprofitar aquesta informació i actuar de manera més eficaç. Hi ha tres punts especialment vulnerables: el castell de Bellver, la Calobra i la Seu.

Quines diferències notau segons la nacionalitat del visitant?

— El poder adquisitiu en marca molt el comportament. Hem perdut presència d’anglesos i alemanys, tot i que fa dècades que venen a Mallorca; generacions senceres. El Brexit i la recessió han reduït la seva despesa, tot i que continuen essent fidels i seriosos. El visitant dels Estats Units és d’alt poder adquisitiu. Pot pagar 2.000 euros només per un vol. No té tanta connexió amb la història o l’art, però és molt obert i curiós. Li agrada provar la gastronomia local: no té cap problema per menjar caragols o un arròs brut. Pel que fa als asiàtics, especialment japonesos i xinesos, n’arriben més que abans. Per a ells, el sol i la platja no són un reclam cultural, però cada vegada hi mostren més interès, i per això és important formar-nos per saber atendre millor aquest mercat.