Economia 29/03/2021

El dèficit de l'Estat es dispara fins a l'11% i frega el rècord del darrer segle i mig

L’augment de despesa explica dos terços de la pujada de dèficit més pronunciada mai registrada

4 min
Deficit PublicEsp Historic

El dèficit públic d'Espanya s'ha disparat fins al 10,97%, segons ha anunciat avui la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. És una xifra molt superior al 2,9% amb què es va tancar el 2019 i que frega –però no supera– els límits assolits durant la crisi anterior. En concret, l'any 2010 es va arribar a un dèficit de l'11,2%, una xifra rècord des del 1850 (el primer any del qual hi ha registres). Aquest 2020, tot i que la caiguda de l'economia espanyola ha sigut la més destructiva des de la Guerra Civil, el dèficit no ha arribat a superar la marca anterior.

Amb tot, l’increment de l’any passat va ser de 8 punts percentuals. Espanya mai havia registrat una pujada tan pronunciada en un sol exercici. El dèficit mostra la diferència entre els ingressos i les despeses que té l’administració. Des del 2009 Espanya ha tingut un dèficit persistent que l’ha situat entre els pitjors països d’Europa en aquest apartat, i el govern espanyol va arribar a la pandèmia amb dèficit creixent malgrat la bonança dels anys previs a l’arribada del covid.

El desequilibri dels comptes públics va créixer en 78.000 milions l’any passat, aproximadament dues terceres parts dels quals van correspondre a l’augment de la despesa (+53.000 milions) i una tercera part a la caiguda dels ingressos (-25.000 milions).

Un dels problemes més grans dels comptes públics prové de la Seguretat Social, de la qual depèn el malmès sistema de pensions espanyol. En concret, aquesta part de l’administració va pràcticament duplicar el forat, que va fregar els 30.000 milions d’euros l’any passat, gairebé el doble que durant el 2019.

Repartiment per administracions

El 93% del dèficit, en mans de l'Estat

En suma, les administracions espanyoles van gastar 123.000 milions més del que van ingressar durant l’any passat. D’aquests diners, una tercera part (45.000 milions) es van destinar a augmentar la despesa per fer front a la pandèmia, segons va explicar Hisenda.

L’administració que més dèficit va generar va ser la central, responsable de 7,5 punts del dèficit, molt per sobre dels 1,3 punts que havia marcat l’any 2019. Per la seva banda, la Seguretat Social hi va aportar 2,7 punts més, el doble que un any abans. Això significa que el 93% del dèficit del 2020 era en mans de l'Estat, sigui l'administració central o la Seguretat Social.

La tercera principal partida de dèficit (0,9 punts, en concret) va provenir del forat de 9.900 milions que té la Sareb, el banc dolent, unes pèrdues que aquest any per primer cop s’inclouen als comptes públics perquè ho ha exigit la Comissió Europea.

Finalment, les comunitats autònomes han tingut un dèficit de 0,2 punts percentuals, gairebé una tercera part respecte a l’any anterior, mentre que les corporacions locals (diputacions i ajuntaments) han registrat un superàvit del 0,3 punts enfront del 0,6% d’un any enrere. Tot plegat suma el dèficit del 10,97% anunciat ahir.

Segons va explicar Montero, l'augment del dèficit de l’administració central es va deure principalment a la pujada del 35% (equivalent a 42.000 milions) en transferències a les comunitats autònomes, nou de les quals van tancar amb superàvit. En el cas de Catalunya, el dèficit va ser del 0,35%, el més baix des del 2007 (vegeu-ho en aquest article).

Impacte en la recaptació d'impostos

Pugen els ingressos en IRPF, cauen tota la resta

L’augment experimentat durant l’any passat podria haver estat encara més accentuat si no fos perquè la recaptació d'impostos va ser millor del que preveia el mateix executiu espanyol. A l'inici de la crisi el govern es va negar a suspendre el pagament d'impostos tot i que ho demanaven reiteradament les associacions d'empresaris i autònoms. Hisenda justificava aquesta negativa perquè es temia una caiguda històrica de la recaptació.

Finalment, la recaptació ha caigut un 9%, lluny de l'enfonsament del 14% que es va viure entre el 2008 i el 2009 amb l'inici de l'última crisi. Els ingressos tributaris d'Hisenda es van situar en 194.000 milions d'euros, una xifra idèntica a la del 2018. La recaptació, per tant, tan sols ha retrocedit dos anys. Montero va reconèixer que l’increment del dèficit públic responia, sobretot, a l’augment de la despesa, perquè els ingressos s’han comportat millor del que s’esperava.

Es dona el cas que la recaptació per IRPF, que és el principal impost per volum recaptat, fins i tot va créixer un 1,2% (fins a fregar els 88.000 milions). Segons Montero, s'explica en bona part pels ERTO subvencionats per l'Estat, que han permès que els treballadors hagin mantingut més el nivell de renda que si haguessin perdut la feina.

Altres tributs sí que han viscut descensos pronunciats, com l'IVA (-12%) i l'impost de societats (-33%).

Per què puja la recaptació?

Tal com va explicar Montero, el fet que s’hagin mantingut molts llocs de treball a través dels ERTO pot explicar per què va pujar la recaptació d’IRPF, però no és l’única explicació. Segons els experts en fiscalitat, hi ha altres factors que hi poden haver contribuït. Per exemple, el fet que la xifra es compara amb la recaptació del 2019, quan l’Estat va haver de tornar aproximadament 2.000 milions per una sentència que va permetre a les mares recuperar el que havien tributat durant la baixa de maternitat.

stats