Pensions

Cotitzacions a la Seguretat Social: el pilar de les pensions a Europa

Les prestacions de jubilació als grans països europeus es basen en les contribucions al sistema públic

4 min
Tres amigues conversant amb la mascareta en un banc d'un carrer de Barcelona

BarcelonaLa reforma de les pensions serà un dels temes calents de l’agenda política d’aquesta tardor a Espanya. Mentre el govern de l’Estat prepara la negociació amb la resta de partits, patronals i sindicats, el debat sobre la sostenibilitat de les pensions és recurrent a la resta d’Europa, on la població envelleix de manera ràpida i les franges de treballadors més joves porten anys amb els salaris reals estancats o a la baixa.

De fet, una anàlisi dels sistemes de pensions de l’entorn més immediat de l’Estat permet veure que el sistema espanyol no és cap anomalia. Les tres grans economies de la UE –Alemanya, França i Itàlia–, així com Portugal, tenen totes un sistema basat en prestacions públiques finançades a través de cotitzacions a la Seguretat Social. Les diferències rauen en la complementarietat de les cotitzacions a plans privats i com s’encaren les reformes de futur.

França

Jubilació als 62 anys i un sistema públic amb suport privat

Igual que Espanya, França té un sistema de pensions públic basat en cotitzacions a la Seguretat Social. Més enllà d’això, però, també hi ha diferències, la primera de les quals és l’edat mínima de jubilació, que se situa als 62 anys per als nascuts a partir del 1955. 

Un cop s’arriba a aquesta edat, la pensió es calcula a partir del nombre d’anys cotitzats. Per optar al màxim possible, cal haver treballat 42 anys (o 43 per als nascuts a partir del 1972). Si no s’ha cotitzat el mínim d’anys, la pensió es redueix segons un coeficient que consisteix en multiplicar el nombre de trimestres que falten per arribar als 42 anys per un factor que es mou entre el 2,3% i l’1,5%, segons la data de naixement del treballador.

El sistema té bonificacions per discapacitat o altres condicionants, i permet que els treballadors de feines perilloses es retirin abans de l’edat mínima. A més, França és un dels estats europeus que més fomenten la natalitat, per la qual cosa cada fill compta com dos anys de cotització de cara a la jubilació. 

Les cotitzacions bàsiques a la Seguretat Social es complementen amb cotitzacions per part de les empreses a fons privats paral·lels (gestionats per entitats sense ànim de lucre), que ofereixen un suplement a les prestacions públiques.

Portugal

Un sistema generós amb els cotitzants

El sistema de pensions portuguès és similar al de la resta d’estats del sud d’Europa, ja que també es gestiona a través de la Seguretat Social, a la qual els treballadors i els seus empleadors fan contribucions. La particularitat és que és un dels que ofereixen una pensió més alta per euro cotitzat del món.

L’edat de jubilació és als 66 anys i 5 mesos, però en els pròxims anys pujarà fins als 67 anys. No obstant, l’estat permet jubilar-se anticipadament als 55 anys si se n’han cotitzat un mínim de 30, però amb una retallada del que es cobrarà cada mes. Així mateix, es permet treballar fins als 70, la qual cosa suposa obtenir una pensió més elevada.

Itàlia

Una reforma de pes perquè cada empleat es pagui la seva pensió

El 2011 el govern italià del tecnòcrata Mario Monti va aprovar una reforma de les pensions amb el suport de Brussel·les que va reduir notablement les prestacions. El 2018, però, es va revertir amb un nou sistema anomenat Quota 100, ja que permetia jubilar-se amb la prestació completa als 62 anys si se n’havien cotitzat 38 (la suma de les dues xifres és 100), és a dir, similar al que hi ha a França.

Ara bé, el 2020 es va tornar a modificar la llei per substituir el sistema de cotitzacions actual, en què els treballadors d’avui paguen les pensions als jubilats d’avui, per un sistema de comptes nocionals, que permet que cada persona es pagui la seva prestació al retirar-se. El govern aplicarà gradualment el nou model a treballadors que hagin cotitzat a partir del 1996 i el vol complementar amb un sistema paral·lel d’estil francès i amb possibles beneficis fiscals a plans privats, tot i que aquests dos punts estan poc desenvolupats i el sistema continua sent essencialment de caràcter públic.

Alemanya

Tres pilars que combinen el sistema públic i el privat

La jubilació a Alemanya passarà dels 65 als 67 anys (amb 35 anys cotitzats per rebre el 100% de la prestació) en els pròxims anys, però el sistema està previst que es mantingui com fins ara, és a dir, amb tres branques que combinen la intervenció pública amb plans privats. 

Els alemanys tenen obligació de cotitzar a la Seguretat Social –igual que Espanya– i el dret a rebre una pensió pública. A més, les empreses ofereixen complements a aquestes cotitzacions a través de les anomenades pensions ocupacionals, que legalment són voluntàries però un gruix molt elevat de les companyies ofereixen als seus empleats. L’estat incentiva des de fa uns anys amb rebaixes fiscals que les companyies optin per aquests fons paral·lels –gestionats per a empreses privades–, ja que treuen pressió al sistema públic.

Així mateix, també dona incentius fiscals als ciutadans que es fan plans de pensions privats amb els seus bancs o en altres entitats financeres.

stats