Les claus del nou model de finançament i com afecta les Illes Balears

PalmaFa 14 anys que el sistema de finançament autonòmic està caducat: un model que perjudica les Balears, el segon territori en aportar recursos per càpita i el desè en rebre’n de tornada. Ara, el govern espanyol ha posat damunt la taula una nova proposta. Què en sabem i com pot afectar les Balears?

Opacitat amb les dades

D’entrada, el Govern ha criticat que la Moncloa hagi negociat directament amb ERC el model que ara ha plantejat a les autonomies. “No pot ser que sigui Oriol Junqueras qui presenti el sistema de finançament que les altres comunitats ni tan sols coneixem”, va lamentar el vicepresident primer i conseller d’Economia i Hisenda, Antoni Costa. També va acusar el govern espanyol de no donar tota la informació sobre el nou sistema. “Aquest Govern no ha pogut fer cap anàlisi de com afectaria les Illes”, va dir, perquè no disposa de la lletra petita de la proposta.

412 milions extra per a les Illes

Segons el ministeri, amb el nou model les Illes rebrien 412 milions d’euros extra el 2027. Això és part d’una injecció de recursos addicionals per al conjunt de les autonomies: 21.000 milions d’euros. Com es farien arribar? A través d’un augment dels percentatges de cessió de l’IRPF( que passaria del 50 al 55%) i de l’IVA (del 55 al 56,5%), la qual cosa generaria 15.756 milions d’euros a repartir. La resta es faria arribar via un increment de les transferències de l’Estat lligades a tres noves figures. Es tracta de l’IVA Pimes, que afecta les comunitats que facin una recaptació de l’IVA per a les pimes superior al seu pes en el consum, la dotació d’un fons climàtic i les compensacions d’statu quo, establertes perquè cap comunitat perdi recursos amb el canvi de sistema. El catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Guillem López Casasnovas considera clau que s’hagi optat per l’IVA Pimes. “La pressió del consum queda recollida i continua pesant en la distribució de la recaptació de l’IVA”, argumenta. L’expert també destaca els recursos del fons climàtic: “Dues terceres parts aniran a la conca de la Mediterrània, però falta veure com es distribueixen, si per superfície o per quilòmetres de litoral”.

Ball de xifres

Aquests 412 milions d’euros que corresponen a les Balears representen un 1,96% del total de recursos, mentre que la població de les Illes –1,25 milions d’habitants– és el 2,5% de la d’Espanya. Segons els càlculs del catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la UPF, Albert Carreras, aquest increment suposaria uns 330 euros extra per habitant a les Illes. Una xifra inferior a la mitjana, la qual se situa en 454 euros per habitant. “Les Illes tenen motius per estar descontentes amb aquesta distribució”, argumenta Carreras: “Aquest sistema les continuarà tractant malament”. Així, recomana al Govern “picar la porta de Montero per reclamar millores” al model, que ara està en fase d’esborrany.

Amb tot, respecte a aquest punt hi ha un ball de xifres. Un informe de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) apunta que les Illes serien una de les comunitats més beneficiades pel nou sistema, i que cada resident hauria rebut 450 euros més en el repartiment amb les dades de 2023. Tot i el prestigi de l’organisme, Hisenda creu que és una aproximació errònia. “Discrepam respecte al càlcul que fa Fedea de la nostra capacitat de recaptació amb l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP)”, va argumentar Costa divendres passat: “Ja ens ha passat en informes anteriors”. La conselleria ha evitat lliurar cap simulació sobre el nou model, insistint que li falten dades per poder elaborar projeccions acurades.

L’ordinalitat, per a Catalunya

Tant el Govern com MÉS per Mallorca s’han queixat que la proposta de Montero no recull cap reivindicació històrica de les Illes en matèria de finançament. El principi d’ordinalitat, que estableix que cada comunitat rebi per part de l’Estat en el mateix ordre en què hagi aportat a la caixa comuna, no s’aplicaria. En canvi, s’han fet ajusts perquè sí que es compleixi per a Catalunya. Tampoc es té en compte en el càlcul la població flotant (persones que empren els serveis públics encara que no visquin al territori, com els turistes), l’increment poblacional, i es retalla la ponderació de la insularitat.

L’economista i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Pau Montserrat destaca la importància de posar “damunt la taula” tant l’ordinalitat com el criteri de la població flotant i la densitat de la població. “L’ordinalitat té molt sentit, implica que el que dones de més no et faci perdre pes econòmic”, exposa: “També la població flotant, perquè tenim moltíssimes persones que venen i no es té en compte aquesta despesa addicional”. La proposta actual planteja una revisió del càlcul de la població ajustada, que té en compte les necessitats sanitàries, educatives i de serveis socials dels habitants de cada territori. Sigui com sigui, Montserrat insisteix que cal “negociar aquests paràmetres multilateralment, perquè afecten la resta d’actors”.

Contra el dúmping fiscal

El nou model inclou una revisió dels elements centrals del sistema vigent, com són el fons de garantia, amb la incorporació d’un mecanisme d’anivellament horitzontal i un de vertical. També se suprimeixen els fons de convergència i suficiència. En paral·lel, Montero ha avançat –en un dard a les comunitats governades pel PP– que inclourà mesures contra el dúmping fiscal i limitarà les davallades d’impostos. Això va posar en guàrdia el Govern, que ja ha advertit que no admetrà cap atac contra l’autonomia tributària de les Illes. “És una línia vermella”, va advertir Costa.

“La comissió per a l’estudi de la reforma tributària ja va acceptar per unanimitat de tots els membres que l’autonomia tributària es movia en uns límits, que estableixen un mínim i un màxim, però que no són zero”, argumenta Casasnovas: “No és un atac”. Al seu torn, Carreras adverteix que el model de finançament plantejat pel PSOE “penalitzarà molt els territoris que, com Madrid, han abaixat molts impostos sobre els quals tenia competències”. Així, les Illes serien víctima col·lateral de la batalla de l’Estat amb la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Per la seva banda, Montserrat considera “necessari” que hi hagi “mecanismes” per evitar la competència fiscal entre territoris. “Però han d’estar consensuats”, lamenta: “No pot ser que hi hagi decisions com aquesta que parteixin del partidisme abans que d’una visió del nostre país”. En el seu informe, Fedea rebutja el concepte de dúmping fiscal, que considera “inexistent” a l’Estat.

Una negociació difícil

Malgrat el clima de desconfiança entre els barons del PP i el govern espanyol, l’Executiu de Marga Prohens s’ha obert a negociar la proposta. Després de la reunió amb Montero, Costa va dir tenir l’esperança d’introduir algunes de les reivindicacions de les Balears al nou model. Tot i estar en contra del document inicial, va assegurar que “les Illes seran a la negociació del sistema de finançament”. Amb tot, el Govern manté la disciplina del PP estatal i es nega a cap negociació bilateral. “Les Balears participaran en els mecanismes de negociació dins del marc del CPFF, que és el sistema que hem tingut tota la vida”, va advertir Costa. Per la seva banda, Montero està disposta a negociar amb les Illes per apujar la ponderació de la insularitat i introduir el concepte de població flotant al model. Però dimecres passat va deixar la pilota a la teulada del PP. “Si aquestes qüestions s’incorporen al model, el PP hi votarà a favor al Congrés?”, es va demanar.

Fonts del Govern admeten que una negociació amb el PSOE és difícil. “Els socialistes se centraran en els seus socis al Congrés, no en el PP”, consideren. En aquest escenari apareix MÉS per Mallorca. El seu diputat, Vicenç Vidal, no és ara com ara imprescindible per al PSOE. Amb tot, la geometria és variable i el seu vot podria arribar a ser decisiu en cas que, per exemple, Junts, ERC, EH Bildu i el PNB hi votassin a favor, però Compromís s’hi pronunciàs en contra. Per ara, el posicionament dels ecosobiranistes també és molt crític amb la proposta del PSOE. “És perjudicial per a les Illes”, va advertir el seu líder, Lluís Apesteguia, que va emplaçar Montero a cridar-los per negociar.