Economia 09/12/2021

Brussel·les proposa límits perquè les plataformes digitals deixin d'abusar dels falsos autònoms

La Comissió Europea calcula que els negocis tecnològics tenen més de 4 milions d'autònoms que haurien de ser assalariats

4 min
El model Deliveroo, als jutjats

Brussel·lesLa Comissió Europea vol posar límits perquè les plataformes digitals –com Uber, Glovo i Deliveroo– no puguin abusar de la figura del fals autònom i els treballadors coneguts com a riders tinguin els mateixos drets que la resta.

"Volem corregir la mala classificació laboral que existeix actualment. Els que treballen per a plataformes tenen dret a tenir feines de qualitat", ha dit el comissari de Treball, Nicolas Schmit, que ha apuntat que legislacions com l'anomenada llei rider a Espanya han servit per inspirar aquesta proposta.

En matèria laboral, la Unió Europea té poc marge d'actuació, sobretot per les reticències dels governs a deixar que s'interfereixi en les seves competències estatals, però davant un repte global com el treball en plataformes i l'allau de casos judicials resolts i per resoldre que aborden aquesta qüestió arreu d'Europa, Brussel·les vol fixar uns mínims comuns per a tot el continent. La Comissió proposa fins a cinc criteris que permetrien determinar quan una plataforma ha de ser considerada una empresa amb un seguit de treballadors a càrrec seu i, per tant, ha de complir les obligacions com a empresa amb els seus empleats (salari mínim, protecció social, drets laborals...). Brussel·les calcula que hi ha entre 4 i 5,5 milions de persones a la UE que són treballadors autònoms i que haurien de ser contractades com a assalariats.

La proposta de l'executiu comunitari preveu que si una plataforma compleix dos dels següents criteris, ha de ser considerada una empresa responsable dels treballadors i, per tant, no pot forçar-los a ser autònoms:

  • La plataforma determina el nivell de remuneració o fixa certs límits.
  • La plataforma supervisa el nivell de feina a través de mètodes electrònics.
  • La plataforma restringeix la llibertat d'elecció de les hores o períodes de treball o absència per acceptar o refusar tasques i contractar substituts.
  • La plataforma fixa normes d'indumentària o estil (per exemple, quina roba han de portar o amb quina caixa han de transportar els productes).
  • La plataforma restringeix la possibilitat de reballar per a un tercer o d'establir una xarxa de clients.

A més dels 5,5 milions de falsos autònoms que calcula que existeixen d'acord amb aquests criteris, la Comissió Europea estima que actualment hi ha 28 milions d'europeus que treballen a través d'aquestes plataformes, una xifra que augmentarà fins als 43 milions d'aquí al 2025. Fonts comunitàries defensen que la xifra de falsos autònoms, encara que sembli una petita porció del total, és considerable, tenint en compte que hi ha moltes formes de treball autònom que són legítimes i que també hi ha plataformes com JustEat que tenen contractats els seus treballadors. De fet, JustEat ha reaccionat ràpidament amb un comunicat que dona la benvinguda a la iniciativa. D'altres, com Uber, han mantingut silenci: "No recordo que Uber hagi explicitat el seu suport a la proposta", ha dit Schmit.

El vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, ha recordat que hi ha prop d'un centenar de resolucions judicials arreu d'Europa que han sentenciat que les plataformes abusen de falsos autònoms, una jurisprudència que ha servit de referència a Brussel·les per confeccionar aquesta proposta, quan encara hi ha centenars d'altres casos pendents de resoldre.

Els algoritmes que deshumanitzen la relació laboral

Un altre dels elements a tenir en compte és el paper dels algoritmes en la relació laboral. Sovint són les mateixes plataformes –a través d'aquests algoritmes– les que prenen decisions sobre la vida laboral dels empleats. Segons fonts europees, això potser és més eficient però "deshumanitza" el mercat de treball. Per aquest motiu, la Comissió també proposa que hagi de ser obligatori el control humà d'aquestes decisions automatitzades, una mesura que s'aplicaria tant als treballadors que s'acabin classificant com a assalariats com als autònoms.

Ara bé, ¿com ho pot fer la Unió Europea per establir aquests mínims sense interferir en les competències estatals?

Les mateixes fonts admeten que hi ha governs europeus frontalment oposats a establir una definició comuna del que és un assalariat i, per tant, aquesta directiva no pot anar per aquesta via si no vol néixer morta (cal recordar que Brussel·les proposa i després, en un període que pot durar anys, els governs i l'Eurocambra negocien fins a acordar una posició). I el camí legislatiu no serà senzill. No només per la reticència d'alguns governs a legislar sobre aquesta qüestió a escala europea, sinó per l'oposició del sector. La patronal europea Business Europe ha reaccionat ràpidament després de l'anunci de la llei amb un comunicat en què "lamenta" l'enfocament de Brussel·les, que considera "polític" i "intervencionista": "No hi ha una solució única per al treball en plataforma, i s'han de respectar les competències dels estats membres de la UE i dels interlocutors socials per definir qui treballa en una relació laboral", sentencia la patronal.

Els tribunals encara tindran l'última paraula

Per tot plegat, la Comissió suggereix una directiva que fixa aquests criteris mínims per establir el que anomena "presumpció refutable" de relació laboral. És a dir, si es compleixen dos dels cinc criteris s'estableix la presumpció que la plataforma és empresa contractadora i l'empleat no pot ser autònom, sinó que ha de ser assalariat. Al mateix temps, però, és refutable, perquè es valora ja d'entrada la possibilitat que la conclusió sigui recorreguda a les autoritats competents, que resoldran en funció de la definició que cada país europeu tingui del que és un treballador o un autònom. "No hi ha definició europea de treballador ni s'imposen procediments administratius, els governs podran integrar la presumpció d'estatus laboral als seus sistemes legals", aclareix l'executiu europeu.

El que sí que poden fer els governs europeus és regular a partir d'aquests criteris mínims i ser més estrictes si ho consideren oportú, però una vegada la directiva europea s'aprovi els governs tindran dos anys per transposar-la i aplicar-la. En tot aquest paquet de propostes, Brussel·les també hi inclou un seguit de recomanacions per garantir que els treballadors de plataforma tenen el mateix dret a la negociació col·lectiva que altres empleats, a través, per exemple, de l'obligació de fixar canals de comunicació entre treballadors i empresa i permetre, a més, que els treballadors s'organitzin i puguin comunicar-se amb la plataforma a través d'un portaveu si ho consideren oportú.

stats