El Banc d'Espanya reclama la 'motxilla austríaca' per abaratir l'acomiadament

BarcelonaEl Banc d'Espanya ja apunta cap a la recuperació de l'economia espanyola, tot i que admet que no serà immediata, i demana al govern central que prepari "reformes" econòmiques i plans per reduir la despesa pública un cop passi la crisi. La institució monetària ha publicat aquest dijous el seu informe anual del 2020, on analitza els efectes de la pandèmia del covid-19 sobre l'economia.

En l'àmbit de les reformes, el Banc d'Espanya ha plantejat de nou la necessitat d'implantar l'anomenada motxilla austríaca, un sistema que combina subsidis d'acomiadament i pensions. Segons aquest sistema, cada treballador compta amb un fons al qual els seus empleadors i ell mateix van ingressant diners i que s'utilitza com a subsidi d'atur, en cas d'acomiadament, i com a pla de pensions, quan es jubila. Rep aquest nom perquè cada persona arrossega el propi fons tota la vida laboral, encara que canviï de feina, i perquè és el model que s'aplica a Àustria, on està regulat pel govern però gestionat per empreses privades.

El governador del Banc, Pablo Hernández de Cos ha defensat la motxilla austríaca des de fa anys, ja que la considera una possible solució als problemes de finançament del sistema de pensions a llarg termini i que, alhora, permetria agilitzar els acomiadaments. El sistema té el suport de les patronals, com ara Foment del Treball, i a nivell polític el partit que més l'ha defensat ha estat Ciutadans, tot i que el PP i Junts per Catalunya també s'hi han mostrat favorables. La motxilla austríaca també està ben vista dins del govern espanyol, sobretot per la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que representa l'ala més liberal del PSOE, però té l'oposició frontal d'altres ministres, com la titular de Treball, Yolanda Díaz, i del seu partit, Unides Podem, a més d'altres formacions d'esquerres.

Des del Banc d'Espanya es considera que la implantació de la motxilla austríaca suposaria un cost per a l'Estat de 8.000 milions d'euros, que podrien provenir parcialment dels fons antipandèmia europeus, però permetria estalviar diners a les empreses en l'acomiadament. Óscar Arce, director general d'economia, estadística i recerca de l'organisme, creu que aquest sistema acabaria amb la dualitat de l'acomiadament, que ara afecta molt els empleats temporals —molts dels quals joves— mentre que els treballadors amb contractes fixos mantenen molt més la feina perquè a les companyies els resulta més car acomiadar-los. Un canvi de model seria "més just" i permetria que els acomiadaments es regissin per criteris d'"eficiència i productivitat" dels treballadors, tot reduint "la desocupació involuntària", ha afegit Arce.

No obstant, el Banc d'Espanya no té encara cap càlcul sobre quin impacte podria tenir un canvi d'aquestes característiques en la taxa d'atur, que a Espanya és molt més elevada que a la majoria de països de la UE. Tot i així, Arce defensa que la motxilla austríaca afavorirà "els treballadors amb més mobilitat i més productius" i provocarà "la pèrdua de cert grau de protecció" als que siguin més estàtics.

En l'informe, l'organisme constata que, a diferència de la darrera crisi —entre el 2008 i el 2014—, el mercat laboral s'ha vist molt menys impactat, encara que la recessió ha estat molt superior. Arce ha assegurat que és "molt aviat" per entendre per què l'ocupació ha aguantat molt millor, però ha apuntat sobretot a l'esquema dels ERTO, així com a la digitalització més gran de les empreses —fet que afavoreix el teletreball— i a l'auge del comerç online com a possibles causes.

Malgrat la forta caiguda de l'activitat, el Banc d'Espanya apunta a la sortida de la crisi. En aquest sentit, ha reclamat al govern de l'Estat que prepari "reformes estructurals" i un programa per contenir la despesa pública una vegada es recuperin la normalitat i el creixement econòmic. A més, Arce ha demanat "transparència" i "una selecció rigorosa" dels fons Next Generation de la Unió Europea, que possiblement seran un dels principals motors de creixement del PIB en els propers anys tot i els "efectes bastant incerts" que tindran sobre l'economia.

De cara a la recuperació, ha apuntat que caldrà que l'Estat aprovi mesures per reformar el sistema de pensions i el mercat laboral. És per això que el Banc d'Espanya reclama "una estratègia de reformes estructurals" de "definició urgent" i "sustentada en amplis consensos" amb els agents socials i els partits polítics. Així mateix, la institució que presideix Hernández de Cos considera que l'executiu ha de tenir a punt "un pla de consolidació fiscal multianual" per frenar la despesa pública i moderar el dèficit. "L'elevat endeutament i el dèficit estructural de partida han condicionat la capacitat de reacció durant la crisi i han provocat que el seu impacte generi un augment significatiu de la nostra vulnerabilitat", ha afirmat Hernández de Cos.

Sanejament de comptes a la vista

Ara bé, el governador ha afegit que, tot i que és "imprescindible" dur a terme "un rigorós procés de sanejament dels comptes públics", caldrà esperar que es consolidi la recuperació, una opinió en la línia del que ha apuntat repetidament el Banc Central Europeu, que insisteix que de moment cal mantenir al màxim els estímuls fiscals per recuperar el creixement fins que no passi la pandèmia. Tanmateix, el Banc d'Espanya també creu que caldrà fer "una revisió integral" dels principals ingressos de l'Estat.

En relació a aquest tema, però, Arce no ha volgut opinar sobre la reforma fiscal del govern, que l'Airef va qualificar d'"incompleta".