Macroeconomia

El Banc d'Espanya alerta que la guerra a Ucraïna dispararà els preus i farà trontollar la recuperació

Situa una inflació mitjana del 7,5% aquest any, gairebé 4 punts més del previst fa uns mesos

4 min
El PIB de l’eurozona va créixer un 2,2% el tercer trimestre

MADRIDL'economia espanyola no s'ha escapat de l'impacte de la guerra a Ucraïna. Així ho constaten les últimes projeccions macroeconòmiques del Banc d'Espanya (BdE) publicades aquest dimarts, que redueixen en un punt percentual el creixement del PIB tant per a aquest 2022 com per al 2023. En concret, l'economia espanyola creixeria un 4,5% aquest any, quan al desembre l'organisme supervisor situava el rebot del producte interior brut (PIB) en un 5,4%. El 2023 seria d'un tímid 2,9%, un punt menys que la previsió de fa 4 mesos, quan s'esperava un creixement del 3,9%. El motiu principal: l'escalada dels preus, sobretot energètics. "Cal tenir cautela", adverteixen, però, fonts del Banc d'Espanya, que assumeixen que la incertesa sobre l'evolució del conflicte bèl·lic complica elaborar previsions.

La revisió a la baixa, però, no ha estat una sorpresa. A finals del mes de febrer, el governador de l'ens, Pablo Hernández de Cos, ja advertia que una escalada del conflicte a Ucraïna es traduiria en un augment de la tensió a l'economia de la zona euro i, en conseqüència, d'Espanya. "La invasió d'Ucraïna per part de Rússia constitueix una pertorbació econòmica molt severa", sintetitza l'organisme supervisor a l'informe publicat aquest dimarts. Per això, si bé Espanya no depèn tant del gas rus i les relacions comercials amb Moscou més enllà de les energètiques són menors en comparació amb altres països de la zona euro, com Alemanya, "no s'ha evitat que hagin empitjorat els increments de costos, sobretot energètics, als quals l'economia [espanyola] és particularment sensible", recull l'informe.

A més a més, cal afegir-hi l'augment del preu d'algunes matèries primeres provinents d'Ucraïna, com ara els cereals, i les sancions desplegades per part d'Occident sobre Rússia. Amb tot, pel que fa al creixement d'aquest primer trimestre s'espera que sigui d'un tímid 0,9% i se situaria en nivells inferiors a fa un any. Seria, però, el segon trimestre el que rebria més l'impacte de la guerra amb un creixement del PIB menor, que fins i tot "podria ser negatiu" en el pitjor dels casos, apunten fonts del Banc d'Espanya. Les mateixes fonts, però, sostenen que en un escenari central les conseqüències del conflicte bèl·lic "no deixaran seqüeles estructurals".

Ara bé, la previsió de creixement per a aquest any podria ser pitjor tenint en compte que el Banc d'Espanya va estimar que el 2021 el PIB creixeria un 4,5%, després d'una correcció a la baixa de gairebé dos punts percentuals després d'una revisió de les dades de l'INE. Finalment, el segon any de pandèmia l'economia espanyola va créixer un 5%. Un creixement motivat pel menor impacte de la variant òmicron –i, per tant, l'aplicació de menys restriccions de l'activitat– sobre l'economia en comparació amb altres soques del covid-19.

De l'actualització de les previsions n'ha sortit ben parada l'atur, que cauria fins al 13,5% aquest 2022. L'altra nota positiva se l'endú la previsió de l'any 2024. El Banc d'Espanya trasllada per d'aquí a dos anys un creixement de l'economia espanyola millor del previst i situa el rebot del PIB en un 2,5%, és a dir, 0,7 punts percentuals més del previst inicialment (1,8%). Tanmateix, l'organisme supervisor apunta que es podrien recuperar els nivells prepandèmia a finals del 2023, un trimestre més tard del previst.

Revisió del govern

La ministra d'economia, Nadia Calviño, ha reconegut que l'impacte de la guerra es traduirà en un menor creixement econòmic i una revisió a l'alça de les previsions d'inflació. De fet, l'executiu actualitzarà aquest mes d'abril el quadre macroeconòmic. "Hi ha un gran coincidència als organismes internacionals sobre el fet que l'impacte de la guerra serà significatiu", ha dit Calviño aquest dimarts, que ha afegit que hi haurà un alentiment de la recuperació econòmica, però que aquesta "no està en risc". De fet, fonts del Banc d'Espanya eviten parlar d'una recessió.

La inflació, disparada

L'escalada tant dels preus energètics com dels carburants –els elements que han fet disparar la inflació els darrers mesos– des que va començar la guerra ha obligat el Banc d'Espanya a ser molt més pessimista amb la inflació, fins al punt que de mitjana aquest 2022 es dispararà 3,8 punts més del previst el mes de desembre (3,7%). Ara, l'organisme estima que l'augment dels preus se situarà en un 7,5% de mitjana aquest any. Una xifra que triplicaria la mitjana de l'any 2021 (2,4%). L'organisme se serveix del mercat de futurs, caracteritzat per la seva volatilitat, per fer aquesta previsió. Cal tenir en compte que les estimacions del mes de desembre no recollien "la sorpresa a l'alça" dels preus els mesos de desembre (6,5% a Espanya) i gener (6,1%), fruit de l'encariment de l'energia i els carburants, i que no han deixat de créixer tancant un mes de març en què l'IPC frega gairebé el 10%, segons ha anticipat l'INE.

Segons el Banc d'Espanya, s'estima que la inflació "es relaxi" a partir del juliol d'aquest any, sempre que es mantingui el poc impacte que estan tenint els efectes de segona ronda. És a dir, l'organisme no ha detectat que les pressions inflacionistes s'estiguin traslladant als salaris que, per ara, es mantenen moderats i recullen increments molt per sota de la inflació. Un escenari, però, que impacta de ple en el poder adquisitiu dels treballadors, assumeix el mateix Banc d'Espanya. Si això es manté, la taxa d'inflació descendiria fins a un 2% el 2023 i un 1,6% el 2024.

Aquesta pèrdua de poder adquisitiu afecta directament el consum, un dels motors de l'economia, i per tant l'evolució del PIB. El Banc d'Espanya estima que si bé les llars han acumulat estalvis –ja des de l'inici de la pandèmia– aquests són menors dels previstos al mes de desembre. A més, la incertesa sobre l'evolució del conflicte bèl·lic repercuteix en el consum de les llars –es modera–, tot i que l'alça dels preus actuals tampoc permet acumular estalvis, apunten fonts de l'organisme.

El Banc d'Espanya també ha fet una primera anàlisi de les mesures desplegades pel govern espanyol en el marc del pla de xoc per fer front a la guerra. Sense tenir en compte les mesures que necessiten el vistiplau de Brussel·les, l'organisme estima que les mesures fiscals, energètiques, així com les ajudes directes poden ajudar a reduir entre 0,5 i 0,8 punts percentuals la inflació.

stats