Reforma laboral

Els agents socials rebutgen la proposta d'ERTOs permanents del govern espanyol

Empresaris i sindicats titllen la mesura de "complexa"

2 min
Sánchez, Díaz i Calviño tracten el fons de la reforma laboral

MADRIDLa reunió d'aquest dimecres entre agents socials i govern espanyol sobre la reforma laboral no ha acabat bé. L'executiu central ha traslladat a la taula de negociació una proposta sobre el disseny dels futurs ERTO permanents, batejats amb el nom de mecanisme RED al nou text que s'està negociant. Els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) i les patronals l'han rebutjat per "complexa" i han demanat al govern espanyol que "reconsideri" la seva opció, apunten fonts de la negociació a l'ARA.

La proposta del govern és crear uns ERTO permanents que serveixin com a mecanisme per evitar els acomiadaments, sobretot els col·lectius. D'aquesta manera, si una empresa té dificultats financeres o de producció, es podria acollir a l’ERTO en comptes d’acomiadar els treballadors, fins que recuperi la normalitat. En concret, el text de 27 pàgines que el govern espanyol ha posat damunt la taula aquest dimecres, al qual ha tingut accés l'ARA, recull dues figures d'ERTO que es podrien posar en marxa: d'una banda, uns expedients motivats per causes estructurals, i, de l'altra, expedients fruit de causes cícliques, resultat d'una situació conjuntural.

En totes dues fórmules d'expedients, les empreses podrien aplicar o bé reduccions de jornada dels treballadors d'entre un 10% i un 70% per tal d'ajustar-se a les seves necessitats, o bé optar per suspendre contractes. Mentre aquest escenari estigui vigent dins la companyia, els treballadors no podran fer hores extres i l'empresa no podrà contractar de nou ni externalitzar activitats.

En el disseny d'aquest ERTO hi està implicada també la Seguretat Social i el ministeri d'Economia, que de fet assumeix un paper imprescindible a l'hora d'autoritzar l'ERTO, segons es desprèn de la proposta. En concret, el ministeri d'Economia serà l'encarregat d'establir "els paràmetres objectius a partir de l'anàlisi d'un conjunt ampli d'indicadors que determinin una presumpció de les causes d'activació [dels expedients]". Pel que fa al temps de duració, aquest mecanisme podrà allargar-se un màxim de dotze mesos en cas que existeixi acord entre treballadors i empresa, i de sis mesos si és l'autoritat laboral qui ho autoritza. En el cas dels expedients estructurals podran sol·licitar-se dues pròrrogues, de sis mesos cadascuna.

Al seu torn, el govern també detalla de quina forma les empreses es podrien acollir a bonificacions i exempcions en les cotitzacions a canvi sempre de formació, i explica com s'impulsarà la recol·locació de treballadors (de bracet amb mesures de formació i orientació professional) en cas que aquests no puguin tornar a l'empresa, així com la creació del fons que nodriria aquests ERTO permanents.

Rebuig dels agents socials

El primer a rebutjar públicament la proposta ha sigut el president de la CEOE, Antonio Garamendi, que l'ha titllat d'"intervencionista" i de poca "flexibilitat perquè les empreses es puguin adaptar", segons ha dit a l'entrada de l'acte en favor del Corredor Mediterrani d'aquest dimecres a Madrid.

Per la seva part, des de la UGT apunten que per "qüestions tècniques no comparteixen que es pretengui regular situacions estructurals amb mecanismes conjunturals" i reclamen més presència sindical a l'hora d'establir el mecanisme. "Pensem que davant processos de reconversió generalitzada les decisions del consell de ministres hauria d'anar acompanyat d'un procés previ de negociació en què siguem els agents socials", apunten fonts del sindicat. Des de CCOO avisen que la proposta "dificulta el desenvolupament de la taula de negociació i allunya les parts d'un possible acord".

stats