COMERÇ

L’Estat dinamita la moratòria comercial que preparava el pacte

Du al Constitucional la Llei de comerç de l’Executiu anterior

La moratòria comercial que volia impulsar la nova majoria d’esquerres al Consell, en sintonia amb la Direcció General de Comerç, s’ha trobat ja amb un primer obstacle majúscul. El Consell de Ministres va decidir ahir interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra una sèrie d’articles de la Llei de comerç que va elaborar l’equip de l’anterior conseller d’Economia i Comerç, Joaquín García, i que va rebre el suport de la major part de patronals, amb l’excepció de PIMEM.

L’executiu de Mariano Rajoy considera precisament que el fet que la normativa autonòmica fixi com a gran superfície comercial els equipaments per damunt dels 700 metres a Mallorca, els 400 a Menorca i Eivissa i els 300 a Formentera és una ingerència respecte de la llei estatal, que situa aquesta denominació en els 750 metres quadrats.

No és l’única divergència. Com era gairebé norma amb les lleis impulsades per l’Executiu de José Ramón Bauzá, l’Estat anuncià poc després de l’aprovació de la Llei de comerç, la tardor de 2014, la creació d’una comissió bilateral per resoldre les diferències. Aquestes comissions es creen per resoldre sense judicialitzar les discrepàncies sobre les competències estatals i les autonòmiques cada pic que una comunitat legisla. Normalment el resultat d’aquestes comissions bilaterals és que la comunitat que ha “trepitjat el call” de l’Estat reculi, perquè si no ho fa, la llei preveu la interposició d’un recurs davant el màxim tribunal de l’Estat, com ha succeït ara.

Segons informà ahir el govern, “els articles recorreguts contravenen diverses lleis estatals bàsiques dictades per liberalitzar el comerç interior i fan referència a les autoritzacions i condicions per implantar establiments comercials”.

Darrere aquesta interposició del recurs hi ha la pressió de la gran patronal dels macroestabliments comercials, Anged, que vetla constantment perquè cap comunitat autònoma reguli a la baixa el concepte de gran superfície, ja que això té conseqüències negatives per als interessos dels grans operadors, que es veuen obligats a tramitar a Balears com a gran establiment el que en altres indrets més liberals i on la normativa es fa a escala peninsular no ho és, amb tot el que comporta.

Normativa autonòmica

Pimeco va assegurar ahir que discrepa del criteri de l’Estat, “ja que això és una ingerència en la capacitat normativa autonòmica”. Ara serà el Tribunal Constitucional el que haurà de decidir si Balears pot fixar una superfície menor de la que figura a les normes amb rang estatal per als grans establiments.

Però la conseqüència més negativa per als plans de la nova majoria d’esquerres i per a les patronals del petit i mitjà comerç és la més que probable petició de l’Estat de suspensió cautelar de la vigència de la normativa impugnada. Això suposaria, segons fonts jurídiques consultades, que “qualsevol moratòria seria inviable, perquè s’ha de fonamentar en un pla director sectorial de comerç”. El pla, al qual s’havia compromès el president del Consell, Miquel Ensenyat, que en té la competència exclusiva, no es podrà tramitar mentre duri la suspensió, ja que no es podria determinar quina és la superfície de cada tipologia que es pretén regular. La suspensió, que ha de decretar expressament el Constitucional i es dóna per segura, dura 5 mesos i es pot renovar a petició del recurrent.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF