El Trapezi actualitza l’imaginari del circ

Reus“El circ té els referents històrics en allò que anaven a veure els nostres avis, però actualment és molt més que això, i l’obligació del Trapezi és mostrar-ho, posar les tendències més innovadores a l’escenari i dinamitzar-ne la contractació”. Així resumeix Leandro Mendoza, director del Trapezi des del 2017, la seva filosofia, que ha marcat rotundament l’edició d’aquest any de la fira del circ de Catalunya. Segons Mendoza, el circ actual “ha d’explicar i desenvolupar conceptes, idees, ja sigui amb dramatúrgia o amb una partitura emocional”. La programació d’aquest Trapezi 2018 ha assolit aquest objectiu “d’aconseguir ampliar registres”.

Diverses obres, amb poc a veure formalment però que sí que connecten amb aquesta pretensió de narrar més enllà de la seva dificultat tècnica, exemplifiquen aquest propòsit. D’una banda L’homme cirque, del francès David Dimitri, un espectacle protagonitzat per un únic artista que combina acrobàcies amb dansa i música que acompanya l’habilitat física amb una posada en escena poètica. De l’altra, Santa Madera, de la Compagnie les Mains, les Pieds et la Tête aussi, que amb una roda com a element acrobàtic fa una al·legoria de les relacions entre els seus protagonistes que s’endinsa en l’anàlisi de la condició humana. O Tiravol, de la companyia catalana Daraomaï, un espectacle en el qual Agnès Fustagueras i David Soubies fan una altra demostració que és possible incorporar la poesia a les acrobàcies més extremes.

La pluja i el vent -en alerta taronja- han condicionat aquesta edició del Trapezi. Dissabte la meteorologia va obligar a suspendre fins a cinc actuacions i a reprogramar-ne cinc més en espais coberts. Des de dijous i fins ahir diumenge Reus ha acollit un centenar d’actuacions de circ, el 70% de les quals han tingut lloc al carrer i han sigut gratuïtes, amb una assistència de públic que ha rondat les 75.000 persones (l’any passat es va xifrar al voltant de les 100.000). El que sí que ha millorat registres són els espectacles de sala, on s’ha arribat al 95% d’ocupació (l’any passat, 85%). El director del Trapezi ho atribueix a “la gran qualitat de les actuacions interiors, i el públic ho sap valorar”. Una aposta per la qualitat que també ha marcat la selecció d’actuacions internacionals: “Els triem molt bé, perquè la seva missió és que a l’aparador que és el Trapezi es vegi el més avantguardista i de més qualitat que s’està fent, per fer reflexionar els programadors i també els artistes d’aquí, per fer créixer el sector”.

En l’edició d’enguany també hi destaca el creixement de l’espai professional, en què s’han registrat un 52% més de programadors. Mendoza ressalta aquesta dada perquè “el Trapezi és un aparador artístic, però també motor de contractació”. “Som un termòmetre del sector, i que vinguin més programadors és bo, especialment si venen d’altres països amb els quals podem establir moltes sinergies, com és el cas de Xile, que pot ser un pont al mercat llatinoamericà”, afegeix. De cara a pròximes edicions, el director assumeix reptes com desestacionalitzar el Trapezi i aconseguir fer més coproduccions de gran format, i destaca que després d’anys amb el pressupost congelat enguany hagi pujat en 55.000 euros, cosa que ajuda a “ser optimistes”.