Torrandell, Debussy i Samper

Inca / PalmaTomeu Moll-Mas, juntament amb Caterina Alorda a la seva primera intervenció i amb Marta Bauzà i Roger Padullés a la segona, en pocs dies de diferència ha interpretat i d’alguna manera ha fet reviscolar Antoni Torrandell i Baltasar Samper, dos compositors mallorquins i coetanis d’una qualitat i pes específic indiscutible. No són aquestes dues les úniques semblances, ja que, a més de mallorquins i coetanis, ambdós foren pianistes de gran nivell, els quals cercaren a París bona part de la inspiració i influències, no sense poques hores d’estudi, que no trobaven a casa. Potser, gairebé segur, perquè l’illa els havia tornat petita, però aquesta és una altra història que mereixeria fins i tot, i sobretot en el cas del segon, un documental. El que resulta important i significatiu és posar llum a les injustament oblidades partitures. Una llum que en el cas de Torrandell va ser al seu poble, a Inca, al teatre Principal, on Tomeu Moll amb bon criteri, en aquest concert anomenat Torrandell i el debussysme!, no tan sols va interpretar algunes de les seves peces, concretament tres més el bis, sinó que les va complementar amb les Estampes i L’isle joyeuse, de Claude Debussy, com si d’una comparativa es tractàs, per demostrar els preclars paral·lelismes entre un i l'altre. Per una altra banda, si alguna peça, per la seva dificultat, es podria destacar sobre les altres, seria el tercer moviment de la primera, Els jardins sous la pluie, d’una qualitat superba i que, a sobre, en el seu dia va ser estrenada per Ricard Viñes, mestre de virtuosisme de Torrandell. I de Torrandell Moll-Mas va interpretar Splendeur du printemos op. 9, Enchantements mistérieux op. 13, Chimère Op 26 i Son Batle op. 46. Va ser a la tercera, Chimére. Per a recitador i piano, de la qual hi ha un enregistrament de Joan Moll i Biel Mesquida, quan Caterina Alorda es va encarregar de recitar el bell i encisador poema, acompanyada al piano, com un rerefons que multiplica el valor i sentit a les paraules. Moment màgic. Moll-Mas, a la resta, hi posà aquest imprescindible bri d’assenyada energia per convertir la vetlada en molt més que un merescut homenatge, amb una pantalla com un molt adient teló de fons, on es podien veure en molts moments les mans del pianista. Valor afegit.

Al teatre Principal de Ciutat va tenir lloc l’ajornat concert dedicat a Baltasar Samper, concretament per a la presentació del disc que els tres protagonistes han enregistrat. Un tast de les possibilitats de qui va abandonar Mallorca, primer cap a Barcelona, després a París i finalment a Mèxic. Un petit però engrescador recull de les seves cançons, amb lletres d’alguns dels poetes més cabdals del moment, com Josep Maria de Sagarra, Maria Antònia Salvà, Apel·les Mestres, Miquel Ferrà, Josep Carner i Joan Alcover, entre d’altres, com també d’un recorregut que va des de Plors, de 1915, fins a les Set cançons a sobre poemae de Conrad F. Meyer, de1940. Una altra bona manera de gaudir de la seva versàtil i transversal itinerància musical, com també de la imprescindible necessitat de desenterrar-programar els nostres autors, no tant per commemorar un centenari, o qualsevol altre esdeveninent, sinó amb la naturalitat i freqüència que mereixen les seves composicions. Marta Bauzà exhibí colors i risc, mentre que les intervencions de Padullés foren d’una sobrietat majúscula. Dues maneres de cantar prou diferents que, sens dubte, enriquien un concert arrodonit per Moll-Mas amb la imprescindible precisió que requereixen aquest tipus de peces.